Us proposem una serie de catxés per l'antic Camí Ral que uneix els municipis de Vilanova i la Geltrú i Cubelles. Tot i ser una via molt secundaria, és molt transitada durant tot el dia tant per cotxes, motos, bicis i gent a peu.
Pretén ser un petit homenatge a alguns dels pintors notables que han nascut a Vilanova, que han format part de grups emblemàtics i que han participat activament en la cultura dins i fora de Catalunya. Alguns d'ells van establir amb molts altres pintors que varen venir a viure temporades al Garraf atrets per la lluminositat del cel i el mar d'aquestes terres, com Picasso, Santiago Russinyol, Ramon Casas...
Martí Joan Torrents i Brunet (font: Viquipèdia)
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 7 de desembre de 1887 - 1 de setembre 1977) fou un aquarel·lista i pintor.
Durant l'adolescència estudià batxillerat al col·legi Samà on tingué com a professor de dibuix a Josep Sugranyes Florit. El 1905 inicià els estudis de Peritatge Agrícola a Barcelona i un cop acabats seguí els d'Enginyer Agrònom a Madrid. Es dedicà a la pagesia com a propietari a partir del 1919 on heretà del pare la propietat de la masia familiar de cal Onclet, considerada la casa més vella de la Geltrú. Es va implicar activament en l'art de la pagesia sent promotor del cooperativisme agrari a Vilanova i dirigent de la Unió de Rabassaires. El 1922 conegué a Joaquim Mir i aquest l'animà a dedicar-se a la pintura i l'any següent ja feia la primera exposició a la sala Parés de Barcelona. Així el presentava Mir a la inauguració de la mostra:
Amb aquesta primera exposició s'encetava públicament la seva vessant artística i entre 1923 i 1931 vingueren les seves primeres passes amb mostres, bàsicament de paisatges d'aigua, i a partir de 1929 els retrats al carbó, a Sabadell, Vilanova, Reus, Girona,Tarragona, Terrassa, Madrid, Igualada i Barcelona diverses vegades. El 1925, conjuntament amb Joaquim Mir, Alexandre de Cabanyes i Enric C. Ricart, participà amb les seves pintures a la decoració mural del saló Cafè del Foment Vilanoví, per a la qual realitzà dos dels catorze plafons, teles que avui es poden trobar a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.
Del 1928 al 1930, treballà a Barcelona com a dibuixant de diverses cases distribuïdores cinematogràfiques per a les quals realitzà grans cartells murals anunciadors de les pel·lícules. Cobrant 30 duros i treballant tota la nit per enllestir-los cobrien la façana del cinema Capitol de Barcelona entre altres cinemes, encarregades per les empreses Ufa, Cinaes i Artistas Asociados. Gràcies a aquesta feina connectà també amb el món de l'espectacle i el teatre i realitzà escenografies i nombrosos retrats de cantants i actrius. Per exemple, ell mateix anunciava que havia pintat el rostre de Marlene Dietrich a una mida de tres metres o les sabates de Charles Chaplin de dos metres i mig. Amb aquesta nova etapa professional va adquirir una gran cultura cinematogràfica i, a més, va descobrir l'univers de la figura.
Abduït pel setè art entre el 1932 i el 1951 fou empresari i encarregat de la programació del cinema Bosc i, alhora, inicià la decoració de l'espai, pintures que restaren vigents fins a la modernització del local, moment que van ser arrencades i conservades als magatzems del Museu Víctor Balaguer.
De pintures de l'artista també es podien veure en diversos llocs de la ciutat. Posant alguns exemples, el 1931 realitzà l'ornamentació mural del saló de la Gran Penya (amb pintures que foren esborrades després de la Guerra Civil); el 1933 pintà a l'oli temes mariners per al saló del Pòsit de Pescadors o, per aquesta època també creà les pintures a l'oli destinades al restaurant Peixerot, amb motius de platja, bany i música (aquestes pintures es troben encara actualment als llocs corresponents).
Una bona part de l'obra que posseïa la seva vídua, Rosa Pelegrín, fou adquirida per l'Ajuntament de Vilanova (1988) i dipositada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.