(CAT) La "Xarca", així anomenàvem els eugeniencs i eugeniènques dels anys 70 i 80 del segle passat a aquest lloc on un gual travessava la riera Marroc o Masrocs per comunicar amb el Perelló i Aiguaviva. La riera neix al vessant meridional del Puig Capella a Estanyol, passa per Aiguaviva, Vilablareix i a Girona desemboca al riu Güell.
No és un lloc bonic, però a nosaltres ens evoca molts records. A la infància, lloc d'excursions amb els professors i companys d'escola. A la preadolescència era el límit fins on ens deixaven anar sols els pares a peu o amb bici, convertint-lo així amb punt de trobada de la colla. Més tard, escenari dels primers cigarrets, petons, confessions i amagatall de les campanes d'institut.
(ESP) La "Xarca", así denominábamos los vecinos de los años 70 y 80 del siglo pasado a este lugar donde un vado atravesaba la riera Marroc o Masrocs para comunicar con el Perelló y Aiguaviva. La riera nace a la vertiente meridional del Puig Capella a Estanyol, pasa por Aiguaviva, Vilablareix y en Girona desemboca al río Güell.
No es un lugar bonito, pero a nosotros nos evoca muchos recuerdos. En la infancia, lugar de excursiones con los profesores y compañeros de escuela. A la pre-adolescéncia era el límite hasta donde nos dejaban ir solos los padres a pie o en bici, convirtiéndolo así en punto de encuentro de la pandilla. Más tarde, escenario de los primeros cigarrillos, besos, confesiones y escondrijo de los novillos de instituto