JOSEPA MASSANÉS (1811-1887). neix a Tarragona l'any 1811. Filla de Josep Massanés, enginyer militar, i d'Antònia Dalmau, es queda òrfena de mare als cinc anys. La seva educació passa a mans dels avis i del pare que, tot i viure exiliat uns anys a França, és una figura important que l'encoratja a desenvolupar les seves ambicions literàries i educatives. Les inquietuds de Massanés són incompatibles amb la mentalitat de l'època i li caldrà molta voluntat per aprendre de manera autodidàctica tot allò que la societat posa fora del seu abast. La lluita pels drets de les dones la situen com una de les primeres figures del feminisme a Catalunya.
La importància de la figura de Massanés no només rau en l'obra escrita, el reconeixement popular i la participació en el cercle de la Renaixença. La seva lluita és pel dret d'escriure de les dones. Reflexiona sobre aquest dret al "Discurso preliminar" que obre el volum Poesias (1841) i al poema d'aquest recull titulat "La resolución". En la societat del moment, i també dins dels cercles en què ella es mou, la idea de "l'emancipació intel·lectual" que defensa Massanés és una reivindicació revolucionària. Parteix de reflexions sobre la importància de l'accés a l'educació i s'oposa frontalment al discurs de gènere de l'època. La preocupació per l'educació la porta també a fundar una escola l'any 1869.
La seva obra i fama esdevenen exemples de la reivindicació de gènere. D'aquesta manera Massanés és el començament d'una cadena de filiacions en femení, que transmet i cerca models.
Massanés és literàriament una figura important, però poc coneguda actualment, del romanticisme hispànic i de la Renaixença catalana. En el discurs del gènere Massanés és una de les pioneres de la reivindicació de la paraula per a les dones.
Una petita mostra de la seva obra:
«¿Una mujer escribir
en España? ¡Qué vergüenza!
Pero, en cambio, cuál fregaban.
¡Barrían con un primor!
Hilaban como la araña,
amasaban pan, cernían,
y aquesto que no sabían
si el Godo invadió o no España.
(...)
Me llamarán necia, loca,
visionaria, doctorona.
(...)
Algún otro maldiciente
chilla con acre ironía:
es más fea que una harpía
esa niña impertinente...
(...)
¡Anatema el escribir,
el meditar y leer!
Amigo, sólo coser
o murumurar... y dormir.»
