Marmellar és un despoblat localitzat al municipi del Montmell a la comarca del Baix Penedès i està situat a una altitud de 532 metres. Els primers indicis del Marmellar daten de l'any 1023 on també s'esmenta el castell de Marmellar. El poble feia servir l'aigua que corria de la riera de Marmellar, actualment seca.
Segons l'arxiu parroquial, la població del Marmellar l'any 1717 era de 65 habitants i de 59 l'any 1787. A partir del cens de 1860, el cens es va dur a terme a Santa Maria de la Bisbal del Penedès, on el 1970 figuraven 26 habitants. Segons les cròniques, l'any 1976 un incendi va assolar la zona i poc temps després el poble va quedar abandonat.
Marmellar és un dels destins clau pels amants del món paranormal i satànic.
L'any 1993 la troballa d'una noia morta va alimentar les llegendes i mites sobre aquest poble.
Al 1996 es va tornar a trobar el cos d'una altra dona jove en el terme municipal d'aquest poble, a la urbanització Talaia del Mediterrani.
Misteris que van quedar sense resoldre i això a promogut a centenars de seguidors del món paranormal a portar a terme rituals de caràcter satànic en aquest despoblat.
Tot i així, Marmellar que pren el seu nom de Melimell-are »plantació de codonys, és un bonic despoblat amb parts molt ben diferenciades. D'una banda, trobem un castell descrit al Llibre de "L'Arquitectura Romànica a Catalunya " per l' arquitecte modernista, historiador de l'art i polític català, Josep Puig i Cadafalch.
Aquest conjunt anomenat Castellot pels veïns de la zona va ser aixecat al segle XI. Tot i que es coneixia l'existència de Marmellar, els primers textos en què es parla de la fortalesa corresponen a 1401.
L'església gaudia d'uns frescos romànics que es conserven ara al MNAC de Barcelona, també posseïa una pica baptismal visigoda que ara s'allotja a Sant Jaume dels Domenys.
La torre campanar té una alçada de 22 metres i es troba recoberta de plantes enfiladisses. A l'ombra d'aquest es troba el cementiri, cobert d'herbes i totalment profanat, fins i tot tombes que jeien sota terra.
Les cases del poble es dividien en dos sectors, un al voltant de l'Església, que possiblement eren les millors cases i per això, les que millor es conserven avui dia. D'altra banda trobem edificacions més properes al riu, de pitjor qualitat i major deteriorament encara que en algunes d'aquestes encara podem imaginar la vida que es portava, especialment les cuines.
Aquest poble, lliure fins a 1846, es diu que es va abandonar per 3 moviments d'emigració:
1- Desmortización de Mendizábal
2- Guerres Carlines
3- Compra del poble Aiguaviva per l'alcalde de Barcelona
Esperem que gaudiu d'aquesta excursió tant com ho hem fet nosaltres. Llocs com aquest valen la pena visitar-los.
Referències: viquipèdia, https://www.furgovw.org i https://pueblosdelolvido.wordpress.com