Riudecanyes és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp. El seu terme té una extensió de 16'54 km2. Situat al vessant meridional de Puig Marí i a l'oriental de la serra de l'Argentera. Limita a l'oest amb el terme de l'Argentera, al sud-oest amb el de Vilanova d'Escornalbou, al sud-est amb Montbrió, a l'est amb Botarell, al nord-est amb Riudecols i al nord-oest amb Duesaigües, tots del Baix Camp.
Història
Sembla que Riudecanyes es va formar a partir de la carta de població lliurada per Ramon Berenguer IV a Cambrils el 1152, ja que allà es parla d'un poble torrent qui est iuxta Rivum de Canes. L'historiador Eduard Toda indica que el 1162 el poble disposava ja d'un castell del qual no es conserven restes.
En 1185, el rei Alfons II d'Aragó va lliurar algunes terres en alou a Berenguer de Cambrils encara que es va reservar part dels drets.
Des de 1339, Riudecanyes va participar en les activitats de la Comuna del Camp i es va convertir en seu de la baronia d'Escornalbou.
En origen, el càrrec de governador de la baronia va recaure en un canonge i més endavant en un advocat, que tenia a Riudecanyes el tribunal, amb els notaris i els escrivans; més tard, en quedar la baronia a les mans de l'església, van ser els arquebisbes qui van nomenar als administradors.
El 1442 l'arquebisbe de Tarragona Domènec Ram hi va establir un molí fariner. Entre 1546 i 1644, com a mínim, hi funcionà una botiga de blat.
El 1640 el comú de Riudecanyes es declarà a favor de la Generalitat en la revolta contra Felip IV, i el 1645 es queixaven dels maltractes i desperfectes que hi causaven les tropes castellanes. El 1646 es va reunir la Comuna del Camp per tractar dels greuges que rebien Riudecanyes i Vilanova d'Escornalbou. L'agost de 1710, a la reunió de la Comuna, Riudecanyes es refermà a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria.
A començament del segle XVIII tenia ja hospital, un molí fariner i un de draps, i hi havia diversos teixidors i paraires. El 1849 tenia sis molins fariners moguts per l'aigua de la riera.
El principal conreu era la vinya, i produïa també llegums, garrofes, cànem, ametlles, avellanes i oli, i criava ramats d'ovelles. El poble tenia fama de produir bon blat i bon vi.
La baronia d'Escornalbou
La baronia d'Escornalbou va néixer quan, entre 1162 i 1170, el rei Alfons el Cast va lliurar a Albert de Castellvell el paratge deshabitat d'Escornalbou. La concessió del rei era que Castellvell fortifiqués el lloc, s'encarregués de la seva població i construís un convent de canonges que estaria dedicat a Sant Miquel i que quedaria a les ordres de la cúria de Tarragona. El conjunt de la baronia incloïa els termes de Colldejou, Vilanova d'Escornalbou, Riudecanyes, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, La Torre de Fontaubella, l'Argentera, Rifà de Peu, la Torre de Rafellí i l'Arbocet.
El catxé...
Amb aquest senzill multi-catxé us volem descobrir aquest bonic poble tot fent un tomet pels indrets més rellevants de la vila.. En el recorregut haureu de recollir la informació sol·licitada als diferents wps per resoldre la següent fórmula:
N 41º ((2*E)+F+A+(C*B))+2
E 00º ((F*D)-(2*A)+E-B-C)