Aquest multicatxé us portarà a visitar 5 comerços emblemàtics per tal d'aconseguir les coordenades de l'etapa final, on trobareu el catxé físic on poder registrar la vostra troballa:
N (A-3)1º 2(D).17(C-2) E 002º (E-1).7(B-1825)
Pastisseria Brunells - (A = número de portals)
La primera referència d'un establiment en aquest local data de l'any 1852. L'establiment ja està obert; inicialment era una fleca. Encara conserva un antic forn de llenya. El 1917 la botiga ofereix també productes de pastisseria elaborats per la família Brunells. El 1924 La titularitat de la pastisseria és de Josep Salbatella. Aquest any instal·la un motor i els plànols que inclou l'expedient administratiu són testimoni de l'antiguitat de l'establiment, amb dos forns antics. El 1940 la titularitat de Miquel Brunells comença a figurar en la documentació administrativa.Sobre l'any 1981 la titularitat del negoci passa a mans de Narcís Brunells.
Des de 1996 el negoci està gestionat per l'empresa Brunells SCEL. L'any 1997 es fa una ampliació de l'establiment amb els locals del carrer Moncada.
Els portals disposen d’un tancament de fusta situat a ras de façana i encaixat dins la llum de l’obertura. Els dos portals de l’esquerre (Princesa) són sengles aparadors amb sòcol de fusta en el que s’aprecia un treball d’ebenisteria consistent en la talla de cartel·les. Els dos portals de la dreta disposen de porta d’accés a l’interior amb un aparador de les mateixes característiques i al terra s’observa el nom de l’establiment gravat en marbre. El portal del carrer de Montcada també disposa d’una porta d’accés i és idèntic als anteriors. A les llindes hi ha els rètols amb el nom de la botiga i la dedicació del negoci. Els vidres de les portes d’accés estan gravats a l’àcid representant a Sant Jordi i un a figura femenina amb un cistell de fruits, a més de la data de fundació del
negoci.
Conserva els mobles de prestatges situats al costat i darrera del llarg taulell, de fusta i a joc amb els tancaments dels aparadors donant continuïtat estilística al conjunt. El fals sostre conserva els antics florons decorats amb motius florals. Una moderna obertura comunica l’espai de la botiga amb una ampliació pel carrer de Montcada.
Torrons La Campana - (B = Any de Fundació)
La primera referència comercial d’un establiment en aquest local data de l’any 1922 quan la torroneria La Campana es trasllada al carrer de la Princesa 36, si bé el negoci el fundà anys abans Francisco Mira Miralles, originari d'Alacant, a la plaça de l'Àngel. El 1950 la titularitat de la botiga figura a nom d'Enriqueta Mira. El 1958 el negoci passa a mans de Francesc Mira. De de l'any 2014 l'establiment és regentat per Maria Dolors Mira i les seves filles, és a dir, per la quarta generació de la família. Torrons La Campana ha mantingut sempre la seva activitat original.
Es tracta d’un moble de fusta aplacat a la façana que abraça dues obertures i per tant disposa de tres brancals. En cadascun d’ells s’observa un treball d’ebenisteria consistent en gravats de motius florals i en les volutes dels muntants dels emmarcaments. El moble de la llinda està motllurat i és continu amb el nom de l’establiment pintat damunt fusta. El portal de l’esquerre conserva el moble aparador al costat de la porta d’accés a l’interior. El de la dreta, no disposa de cap tipus de tancament remarcable.
Conserva el taulell situat a l’esquerre, un moble de fusta amb taulell de marbre. En els murs laterals també es conserven dos mobles de prestatges amb vitrines de disseny senzill, així com un gran rètol commemoratiu dels cent anys d’història de l’establiment.
Restaurant Pla de La Garsa - (C = número de persones al rètol enrajolat)
La primera referència d'un establiment en aquest local data de l'any 1902 aproximadament, quan ja hi consta una bodega. L'any 1978 el negoci passa a estar regentat per la família Solé, sota la titularitat d'Ignasi Solé Sugranyes. Es fa molt popular per la seva una cuina freda a base de patès, embotits i sobretot formatges de tot tipus. L'any 2004 el local es traspassa a Pol Torras, actual propietari.
Els dos portals disposen d’una senzilla fusteria a ras de façana i dins de la llum dels portals.
Són escassos els elements que es conserven de l’antiga taverna. Destaca una escala de cargol de ferro de fosa que dóna accés al menjador superior i les antigues menjadores pel bestiar.
Farmàcia Santa Caterina - (D = número de portals)
La primera referència comercial d’un establiment en aquest local data de l'any 1896 es documenta l'existència d'una farmàcia anterior anomenada Farmacia Modelo. Anys després Josep M. Vallès i Peix funda una segona farmàcia. el 1904 Josep Diví i March adquereix l'establiment. El succeix al cap del negoci el seu fill Josep Diví i Garriga. El 1984 passa al seu nét Josep Diví i Xaus. Actualment la titular és Nieves Úbeda i s'anomena Farmàcia Santa Caterina.
Els portals disposen d’unes senzilles estructures de tancament a base d’una fusteria amb vidrieres i portes d’un sol full. La fusteria presenta motius decoratius simples a base de palmells als angles interiors i uns pseudo capitells al capdamunt dels muntants de l’estructura de fusta.
Conserva una bona part de la decoració original, taulell en cantonera, de fusta i decorat amb cassetons, amb el sobre de marbre, armaris tancats per a prestatges, moble de paret amb prestatges, tot amb una decoració similar a la de l’estructura de tancaments exteriors. Destaca un fris decorat amb elements corbs que remata la part superior dels prestatges i els motius pictòrics dels revoltons del forjat. En una de les columnes de fosa de l’establiment s’observa una làmpada de tulipes d’estil modernista.
Farmàcia de la Llana - (E = número que apareix a la façana)
La primera referència comercial d’un establiment en aquest local data de l'any 1857 quan l'establiment apareix en la guia comercial "El Consultor", on diu que la farmàcia estava a mans de Josep Saló. L'any 1864 la farmàcia és propietat de Teixidor. El 16 d'agost de 1864 Teodor Aviñó i Boix compra la farmàcia. En els seus inicis realitzaven molta tasca de laboratori i produïen medicaments que enviaven a tot el país i a Amèrica. La filla es va casar amb Josep Cases i Valls, inventor de la "solució Cases", un medicament que es va vendre arreu d'Europa. A la mort del farmacèutic, es va casar en segones núpcies amb Joaquim Puchades qui va heretar el negoci. El nét, Josep Cases i Aviñó va ser el continuador de la nissaga familiar al cap del negoci. L'establiment va seguir en mans de la mateixa família de generació en generació. Actualment la titular de la farmàcia és Lourdes Vázquez, qui l'ha ampliat, però respectant els elements originals de l'edifici; també s’ha conservat la decoració modernista datada al 1910 segons fonts orals.
Un dels elements interiors destacats es tracta d’un moble de fusta aplacat a la façana que ocupa tota la superfície de la botiga. Els dos accessos tenen la mateixa configuració; és a dir, unes fusteries amb una porta vidriera central amb dos laterals, també de vidriera, amb uns porticons plegables de tancament. Sota la balcona del primer discorre una llinda contínua, de fusta, amb lletres pintades amb un plafó arrodonit a la cantonada, també de fusta, amb caràcters pintats amb el nom del farmacèutic i la reproducció de diverses medalles.
Conserva gairebé tota la decoració modernista, amb vidres esmerilats amb motius florals, mobles de prestatges amb treball d’ebenisteria presentant línies corbes i motius florals com palmells i altres elements del llenguatge modernista. Conserva també el moble de la caixa amb elements de metall i vidres esmerilats. Cal fer menció del mosaic hidràulic, un model de diversos colors que presenten una barreja de motius geomètrics i florals.