El Nen de Prades
Era una matinada de gener del 1874 molt freda a Prades. El Sol tot just estava sortint per l’horitzó, i no hi havia ningú als carrers , només una figura prima, alta i jove, que entrava a la plaça pel Portal de la Creu.
En Pere havia baixat aquella matinada de les coves on s’amagava amb la seva partida, dalt a tocar dels plans del pagès.
Aviat hauria de marxar cap a terres de Tortosa, els seus caps carlistes l’havien cridat allí, però abans havia volgut tornar uns dies a les seves terres, aquelles que coneixia tant bé i en les que amb només 17 anys ja s’havia guanyat una gran fama com a implacable guerriller.
Tot baixant fins al poble, en silenci, tot de pensaments li venien a la memòria. La seva curta però intensa vida, li va aparèixer de sobte.
Va néixer a Prades. La seva era una família humil, de pastors provinents de la Granadella , que treballaven a jornal per altres. Ell sempre ajudava al pare als camps, per això mai no va tenir l’oportunitat d’apendre a llegir ni a escriure.
Recordava que, de ben petit, passava molts dies pastorejant per les terres del Camp de Tarragona, i quan un hisendat de la vila el va contractar a sou, passava molt de temps per Capafonts, La Febró i Mont-ral. D’això n’estava molt orgullós, doncs les seves llargues estades pel territori li van permetre conèixer l’orografia i desenvolupar un gran sentit de l’orientació. I, ara, el feia servir per fugir quan el perseguien.
Va tenir pensaments pel tinent coronel Moore, del qui feia poc va aprendre estratègia militar i lluita de guerriles. Era molt valent, i se’n va anar voluntàriament amb les partides carlines. I va ser tan valent i efectiu que havia començat manant partides de 20 homes i ara ja en manava a més de 200, i desplaçant fins i tot a altres caps carlins.
I també rumiava sobre aquests últims mesos, la causa carlina s’havia relaxat i ja no combatia el poder establert amb tanta convicció. Alguns voluntaris van decidir resistir i continuar la lluita. En Pere i la seva partida era un d’ells, i van continuar fent incursions pel Baix Camp i el Priorat. El coneixien bé a Prades, Cornudella, Albarca, Poboleda, la Febró, Alforja, Vilaplana, l’Aleixar, Maspujols, Reus…
L’endemà marxava cap a terres de l’Ebre, i volia fer una ullada al seu estimat poble, abans de partir, i siguent molt discret perquè ningú el vegés.
El primer que va fer va ser reconfortar-se de la llarga caminada, bevent aigua a la font de la plaça (WP1). Era una imatge que des de ben petit sempre la tenia present , quan baixava al poble, la font servia per refrescar-se després de llargues estones de joc amb els amics. Sempre li va cridar l’atenció, el número de files de peces rectangulars que hi havia al semicercle superior de la font (A).
Va fer una ullada al voltant de la plaça, i es va fixar en una de les cantonades (WP2) al costat del forn. Allí hi vivia el fuster del poble, va poder veure el que per rumors ja coneixia. Al poble havien fet la figura d’un gegant que el representava a ell. Quina fama tenia! El que no li agradava gaire és que el representaven amb armes (B), doncs no les duïa normalment.
Va voler baixar pel carrer Sant Antoni, fins arribar al Portal del Planell del pont, just a tocar de l’antiga muralla (WP3). Tenia molts records d’aquell lloc, doncs quan de petit son pare el portava al poble, el feia passar per allí. Sempre es quedaven meravellats mirant la paret de la casa del pont, la del Cisquet, i son pare li explicava perquè servien cada una de les eines que allí estaven penjades. I sempre li deia amb una certa enveja, … Pere, algún dia podrem comprar eines com aquestes…
Aquest matí es va fixar en varies d’elles: la que estava a la alçada de la barana del pont, i representava un número parell (C), els cantis que penjaven de la paret (D), uns dipòsits verds que no sabia què eren (E) i uns cercles grans que tocaven a terra .
Va pujar després pel carrer nou del pont, fins arribar a on estaven construint l’ajuntament (WP4). Encara no estava acabat, però la façana principal si ho estava. Es veien uns grans finestrals dalt (G) i també un antic escut en què es veien vàries figures (H).
Ja que estava allí, va pensar d’anar a fer una última ullada a las restes del Castell del poble i l’església de Sant Miquel (WP5). Estava molt destrossat, de fet sempre havia sentit a la gent del poble que en una data concreta s’havien començat a vendre peces del què quedava (JKLM).
Ja tornava cap a la plaça major quan de sobte es va trobar al mig de la plaça del Pou (WP6). Al poble també se li deia plaça de l’ou o dels alls, tan era. Aquesta plaça li portava molts records. Va ser on es va fer el primer petó amb la Sofia, una nit d’estiu després de la festa d’Agost. La Sofia vivia allí a la plaça (OP), però ja feia massa temps que no en sabia res d’ella, el pare de la Sofia no volia que es veiessin.
La família del seu amic Joan Sastre també s’estaven fent una casa a la plaça (RSTU). Seria una casa ben maca, ferma i amb una gran portalada.
Ja no tenia massa temps per quedar-se al poble, havia de tornar i, amb la seva partida, empendre camí cap el Sud, no sabia quan podria tornar a veure el poble, potser mai… Es va girar i amb una última ullada va veure la Formosa creu de terme del Portal (WP7). Ràpidament li va venir al cap les estones que passava assentat amb els nens del poble a les escales (X) de la Creu, veient com passaven els veïns i els carros pel camí de la Conca.
Van passar els mesos i va arribar la primavera. Al poble va arribar la notícia que en Pere ja no tornaria a aquelles contrades. El 21 d’abril, la seva partida va topar amb les forces liberals contràries. Una bala va acabar amb la seva curta vida a Xerta.
Pere Balcells i Masgoret – El Nen de Prades
Prades 1855 – Xerta 1875
N41 BP.T(P-C)L
E000 (T-R)(G+H).(A-D)D(X+D+B)