Historia de un monolito en el Valle de la Murta.
Se trata de un enclave poco frecuentado y desconocido.
Tiene su historia.
Facil de llegar desde el parking de la Murta, ida y vuelta son 2 km.
Es un caché sencillo y para registrar solo la visita, igual con el tiempo lo modifico para intercambiar detalles.
Relato del investigador y descubridor del monolito: Com a bon veí d’Alzira, de quan en quan m’agrada visitar el paratge de la Murta amb la família o els amics, donat que es tracta d’un dels enclavaments més emblemàtics i bonics de la nostra geografia alzirenya i valenciana. Sobra dir que sóc un enamorat del senderisme, la natura i tot el que supose història de la meua ciutat, per la qual cosa, en la taula redona dels dissabtes, els amics de sempre solem comentar el que ens trobem de nou en les nostres escapades de cap de semana. Sorpresa doncs la meua, quan el meu bon amic Jaume Aliques em comenta que de colp havia aparegut un monòlit a la Murta i que fins hui ningú dels seus coneguts coneixia el motiu de l’existència de la dita estructura. Davant de l’inesperat descobriment, no vaig poder evitar desplaçar-me al lloc geogràfic per tal de comprovar l’existència de tan curiós element arquitectònic del qual se sabia ben poc i que vaig trobar-me’l sense massa dificultat al cim d’un monticle o mirador natural entre herbes i pins autòctons amagat de tot home. L’objecte: Per fer una primera descripció, es tracta d’un monòlit pel que es veu fet amb ciment o formigó armat d’un dos metres d’alçària per uns 40 centímetres tant d’amplària com de fondària al qual es troba incrustrat un retall de marbre al qual es pot llegir clarament el text “EN MEMORIA DE RAFAELA BREVA”, acompanyat a la part baixa d’una corona de flors metàl•lica rovellada per l’acció del temps, tot l’anterior sobre un suport quandrangular de pedra muntanyenca que pot fer sospitar de l’existència abans d’una segona estructura d’obra que protegia el monòlit a l’estil creu coberta. Aleshores, ¿qui va ser Rafaela Breva? Rafaela Breva i Garrido (1882-1902) va naixer a Castelló el 10 de maig de 1882 al si d’una família aniderada de renom a la societat castellonenca de l’època; així fou la segona filla del Sr. José Breva Ezpeleta i Peirolón (1851-1928) i la seua primera dona Sra. Dolores Garrido i Capelastegui (1851-1921) i amb una germana major, Maria Breva i Garrido (1877-1892). Son pare, el Sr. José Breva, fou advocat i propietari terratinent amb diverses activitats empresarials i diplomàtiques, nomenat cònsul de Veneçuela a València el 1891 i vicecònsul de Guatemala a València el 1898, a la vegada administrador de la casa de la beneficència de València fins el 1906, distingit amb diverses condecoracions com el nomenament de comendador de l’Orde d’Isabel la Catòlica, cavaller de la Creu del Mèrit Militar i de la Reial Orde de Carles III condecorat també amb el bust del llibertador de Veneçuela i de la medalla dels llocs de Zaragoza. A més a més, i pel que es veu per raons professionals, la família es trasllada a València l’any 1883 tenint Rafaela tan sols un any, i establix el seu domicili al carrer Lauria, núm. 22, on també consta com a curiositat l’existència d’una criada o serventa d’Alzira que li deien Bernarda Ferrús. Al cas trau el fet que uns dels negocis de la família era l’adquisició, venda i arrendament de terres, aleshores el Sr. José Breva compra gran part dels terrenys que pertanyen a l’actual Vall de la Murta l’any 1897, on la xiqueta Rafaela pot ser que disfrutara d’algunes vacances estiuenques per l’atractiu i bellesa del lloc i on sols cinc anys després manaria construir un monòlit en memòria de la seua filla menor. L’origen del monòlit Rafaela Breva, amb només 18 anys, es casa a València el 12 de desembre de 1901 amb un no tan jove oficial del cos jurídic de l’armada espanyola nomenat el Sr. Enrique Saenz de Pinillos i Blanch, aquest 20 anys major que ella, acabat de nomenar auditor fiscal de l’armada, motiu pel qual es trasdallen a viure a Cartagena (Múrcia), on tres mesos després, exactament el 19 de març de 1902 mor la jove Rafaela víctima d’una infecció de grip amb tan sols 19 anys. La desgràcia cau sobre la família com una llosa de pedra massissa, no vull pensar el patiment de l’home i dels pares en concret després de la notícia de la mort de la seua única filla, fins ara viva, donat que la seua germana major, Maria Breva, va morir també abans d’hora el 12 de gener de 1892 en tan sols 15 anys, fet que suposà per als pares quedar-se totalment sense descedència legítima. Tal volta el lloc on s’ubica el monòlit fora d’una especial consideració per als pares o per a la mateixa jove, siga per la naturalea pròpia del lloc on es respira tranquil•litat i bellesa a tot arreu, és un plantejament tret de la lògica i sentit de la construcció sense més fonament i ahí em quede, donat que la breu investigació històrica no vol anar més enllà de les mateixes dades extretes de les proves documentals, i que permet tindre més clar el motiu de l’existència de tal curiositat monolítica, a més a més no deixa de ser una crònica que, després de més d’un segle, mereix formar part de la història de la Vall de la Murta i per extensió, de la mateixa Alzira. El lloc: A més de la trista crònica que porta darrere el monòlit cal descriure concretament on s’ubica, donat que després de llegir aquest article, tal volta, els seguidores de rutes de senderisme i visitants de la Vall de la Murta vullguen visitar-lo i conéixer aquesta nova curiositat, aleshores desconeguda fins ara per a molts dels alzirenys, per tant passe a descriure la ruta a seguir per trobar el monòlit. Darrere de l’accés principal de la Murta i prenent com a referència la casa forestal, agafem la pista de l’ombria de la murta cap a dins, al cap de 200 metres trobem un camí cap a l’esquerra i que baixa al barranc; passat el barranc i a uns 140 metres es pot observar clarament unes torres de línia elèctrica en direcció al monestir, cal seguir la mateixa línia elèctrica cap amunt i continuar a l’interior de la Murta i a no més d’uns 130 metres trobarem al costat d’una de les torres de la línia elèctrica el monòlit en qüestió. Per als més erudits de la tecnologia GPS poden localitzar el monòlit directament a les coordenades següents: 39°07'53.6"N 0°21'59.7"W. Aprofitant la publicació que sol llegir tot seguidor riberenc, cal fer arribar a les nostres autoritats municipals l’existència d’elements històrics com aquest, que caldria facilitar el seu coneiximent obrint noves rutes de senderisme amb la senyalització corresponent, així com habilitar els mitjans oportuns als visitants de la Murta per conéixer millor el lloc i la història que l’envolta. Salutacions, Juan.