L'estany de Banyoles juntament amb la seva conca lacustre són considerats com el conjunt càrstic més extens de la península ibèrica i un espai únic d’un gran valor geològic, ecològic, paisatgístic i cultural.
L'Estany de Banyoles és d’origen tectònic i càrstic i es va formar en època quaternària (fa 250.000 anys). L’estany de Banyoles és la principal manifestació sorgent de tot un conjunt de deus, estanys i estanyols alimentats per aigües subterrànies que hom anomena conca o sistema lacustre de Banyoles. L’aigua prové d’un aqüífer o reserva subterrània que es nodreix amb les pluges que tenen lloc a les conques dels rius Llierca i Borró, a l’Alta Garrotxa. En aquesta zona s’infiltra per unes capes de roques calcàries, permeables i circula pel seu interior fins a les diferents sortides que el sistema lacustre ofereix. És, per tant, un sistema hidrogeològic de naturalesa càrstica.
La formació de l’estany va tenir lloc per enfonsament de les capes superiors del subsòl, impermeables, a l’interior de les cavitats que l’aigua formava en les roques permeables del seu dessota. En realitat, l’Estany de Banyoles està format per una gran quantitat d’enfonsaments d’aquesta mena, de morfologia circular i pendents molt pronunciats, units entre ells. La disposició dels enfonsaments més importants es pot apreciar analitzant el relleu de fons, constituït per diverses cubetes, algunes de les quals contenen surgències per les que entra l’aigua, i el perfil de les seves vores. A l’entorn de l’estany, algunes rieres aporten també aigua superficial, d’origen pluvial, mentre que uns recs situats a la banda de la ciutat de Banyoles canalitzen el desguàs de l’estany cap al riu Terri.
L’Estany en dades:
Longitud: 2150 m
Amplada: 775 m la màxima i 235 m. la mínima.
Volum: 15,45 hm3
Superfície: 1.180.750 m2, 118,1 Ha
Perímetre: 6.936 m
Fondària: 46,4 m. a la cubeta C-II, 31 a la cubeta C-I i 130 a la C-III, amb una mitjana de 14,8 m.
EL SISTEMA CÀRSTIC
Per definició un sistema càrstic està caracteritzat per processos de dissolució de roques calcàries i de guix per l’acció de l’aigua infiltrada al subsòl, generant un relleu determinat, com ara coves o dolines (enfonsaments del terreny), com passa a Banyoles. El tret característic de les àrees càrstiques és la circulació subterrània de les aigües. Entre els punts d'infiltració de l’aigua i els de sortida, la circulació s'estableix aprofitant els punts febles de la capa de roques i dóna origen a un sistema de cavitats, pous i galeries on l'aigua, escolant-se lliurement o a pressió, genera processos d'erosió i de dissolució. A Catalunya els fenòmens càrstics abunden en els materials calcaris, però són especialment visibles a tota la conca lacustre de Banyoles.
El funcionament del sistema càrstic de la conca lacustre de Banyoles pot resumir-se en uns quants fets encadenats. Les aigües de pluja infiltrades a la zona de l’Alta Garrotxa, alimenten un aqüífer que circula subterràniament vers el sud pels materials calcaris que son permeables. Aquesta aigua subterrània sorgeix a superfície per la pressió del sistema que provoca que l’aigua ascendeixi a través d’escletxes i fissures dels materials geològics en sentit vertical fins sortir a la superfície en forma de surgències. Amb el temps el pas de l’aigua que ascendeix des de les roques calcàries del subsòl cap a la superfície va dissolent els guixos de las capes intermèdies creant cavitats o forats que en enfonsar-se a superfície i omplir-se d’aigua provoquen la formació d’estanyols.
El funcionament del sistema hidrogeològic s’explica no només per aquest origen càrstic, sinó també per un origen tectònic. La falla d’Albanyà que circula pel costat est de la conca lacustre delimita un canvi de materials geològics, de manera que la capa de calcàries per on circula l’aqüífer no té continuïtat més enllà de Banyoles, i es troba una capa de margues, materials impermeables, que provoquen un augment de pressió del sistema obligant a l’aigua a sortir de forma vertical a través d’escletxes i fissures fins alimentar els estanys, estanyols, fonts i bullidors. Els bullidors, sinònim de surgència o brollador, són punts per on l’aigua sorgeix amb força de forma intermitent barrejada amb l’aire acumulat a sota terra, creant la sensació d’aigua bullint.
Les formes càrstiques més destacades corresponen a les dolines de col•lapse que es formen quan el sostre de cavitats subterrànies (causades per la dissolució dels guixos per l’aigua) es desploma pel seu propi pes. Quan aquestes dolines tenen un punt de surgència d’aigua pel seu interior formen un estanyol. Tots els estanyols i enfonsaments es caracteritzen per la seva forma circular, així com per una base en forma d’embut. Una característica singular dels processos de carstificació de la zona és la formació de fenents, la gent de Banyoles anomena així a les esquerdes verticals o subverticals que es formen al travertí de la part occidental de la ciutat. La seva funcionalitat hidràulica queda palesa en moments de precipitació intensa o d’inundacions, actuant com a vies preferents de desguàs, en el paper de veritables xucladors.
Aquest sistema càrstic encara actualment està actiu pel que aquests processos de formació de dolines i estanyols encara son actius. De fet, l’actual estany és el producte de milers d’anys d’acció d’aquests processos. La zona lacustre original formada fa més de 250.000 anys estava situada més al nord (com mostren els jaciments lacustres d’Incarcal, a Crespià) i es va anar desplaçant vers el sud fins a obtenir l’estructura actual. La singularitat del fenomen hidrogeològic és el que li ha valgut a l’Estany els valors per ser incorporat a la llista Ramsar de Zones Humides d’Importància Internacional.
Antigament l’Estany es buidava formant un sobreeixidor natural i inundant tota la plana de Banyoles fins a Cornellà del Terri tal com demostren les acumulacions de travertí a subsòl de la zona.
Per poder registrar aquest earthcatxé ens haureu d’enviar un e-mail responent les següents preguntes:
1- Quin material geològic pots apreciar al fons de l'estany?
2- Quina falla circula pel costat est de la conca lacustre?
3- Pot tenir pujades i baixades de nivell aquest estany?
4- Ves al WP1 i hi veuràs uns nivells, ens pots dir a quin any l'estany va arribar al seu màxim nivell?
5 - Opcionalment podeu penjar una foto de la vostra visita.
Podeu registrar l'earth sense haver rebut la nostra resposta, però si no rebem cap correu amb les respostes, el log podrà ser borrat sense previ avís.
ESTANY DE BANYOLES
El lago de Banyoles es el conjunto cárstico más extenso de la península ibérica y un espacio único de gran valor geológico, ecológico, paisajístico y cultural.
El lago de Banyoles es de origen tectónico y cárstico y se formó en la época cuaternaria (hace 250.000 años). Es la principal manifestación de todo un conjunto de manantiales, estanques y lagunas alimentados por aguas subterráneas que se llama cuenca o sistema lacustre de Banyoles. El agua proviene de un acuífero o reserva subterránea que se nutre con las lluvias que tienen lugar en las cuencas de los ríos Llierca y Borró, en la Alta Garrotxa. En esta zona se infiltra por unas capas de rocas calizas, permeables y circula por su interior hasta las diferentes salidas que el sistema lacustre ofrece. Es, por tanto, un sistema hidrogeológico de naturaleza cárstica.
La formación del lago tuvo lugar por hundimiento de las capas superiores del subsuelo, impermeables, en el interior de las cavidades que el agua formaba en las rocas permeables que estan por debajo. En realidad, el lago de Banyoles está formado por una gran cantidad de hundimientos de este tipo, de morfología circular y pendientes muy pronunciadas, unidos entre ellos. La disposición de los hundimientos más importantes se puede apreciar analizando el relieve de fondo, constituido por varias cubetas, algunas de las cuales contienen surgencias por las que entra el agua, y el perfil de sus bordes. Alrededor del lago, algunos torrentes aportan también agua superficial, de origen pluvial, mientras que unos riegos situados a un lado de la ciudad de Banyoles canalizan el desagüe del lago hacia el río Terri.
El Estanque en datos:
Longitud: 2.150 m
Anchura: 775 m la máxima y 235 m. la mínima.
Volumen: 15,45 hm3
Superficie: 1.180.750 m2, 118,1 Ha
Perímetro: 6.936 m
Profundidad: 46,4 m. en la cubeta C-II, 31 en la cubeta CI y 130 a la C-III, con una media de 14,8 m.
EL SISTEMA CÁRSTICO.
Dentro de la comarca del Pla de l'Estany encontramos el conjunto de estanques, lagunas y hundimientos de origen cárstico más extenso de la Península Ibérica, caracterizado por su interesante funcionamiento hidrogeológico. Por definición un sistema cárstico está caracterizado por procesos de disolución de rocas calcáreas y de yeso por la acción del agua infiltrada en el subsuelo, generando un relieve determinado, como cuevas o dolinas (hundimientos del terreno), como ocurre en Banyoles. El rasgo característico de las áreas cársticas es la circulación subterránea de las aguas. Entre los puntos de infiltración del agua y los de salida, la circulación se establece aprovechando los puntos débiles de la capa de rocas y da origen a un sistema de cavidades, pozos y galerías donde el agua, colándose libremente o a presión, genera procesos de erosión y de disolución. En Cataluña los fenómenos cársticos abundan en los materiales calcáreos, pero son especialmente visibles en toda la cuenca lacustre de Banyoles.
El funcionamiento del sistema cárstico de la cuenca lacustre de Banyoles puede resumirse en unos cuantos hechos encadenados. Las aguas de lluvia infiltradas en la zona de la Alta Garrotxa, alimentan un acuífero que circula subterráneamente hacia el sur por los materiales calcáreos que son permeables. Esta agua subterránea surge a superficie por la presión del sistema - como si se comprimiera un globo lleno de agua- que provoca que el agua ascienda a través de grietas y fisuras de los materiales geológicos en sentido vertical hasta salir a la superficie en forma de surgencias. Con el tiempo el paso del agua que asciende desde las rocas calizas del subsuelo hacia la superficie va disolviendo los yesos de las capas intermedias creando cavidades o agujeros que en hundirse en superficie y llenarse de agua provocan la formación de lagunas.
El funcionamiento del sistema hidrogeológico se explica no sólo por este origen cárstico, sino también por un origen tectónico. La falla de Albanyà que circula por el lado este de la cuenca lacustre delimita un cambio de materiales geológicos, por lo que la capa de calizas por donde circula el acuífero no tiene continuidad más allá de Banyoles, y se encuentra una capa de margas, materiales impermeables, que provocan un aumento de presión del sistema obligando al agua a salir de forma vertical a través de grietas y fisuras hasta alimentar los estanques, lagunas, fuentes y hervidores. Los hervidores, sinónimo de surgencia o manantial, son puntos por donde el agua surge con fuerza de forma intermitente mezclada con el aire acumulado bajo tierra, creando la sensación de agua hirviendo.
Las formas cársticas más destacadas corresponden a las dolinas de colapso que se forman cuando el techo de cavidades subterráneas (causadas por la disolución de los yesos por el agua) se desploma por su propio peso. Cuando estas dolinas tienen un punto de surgencia de agua por su interior forman un estanque . Todos los estanques y hundimientos se caracterizan por su forma circular, así como por una base en forma de embudo. Una característica singular de los procesos de carstificación de la zona es la formación de fenents, la gente de Banyoles llama así a las grietas verticales o subverticales que se forman en el travertino de la parte occidental de la ciudad. Su funcionalidad hidráulica queda patente en momentos de precipitación intensa o de inundaciones, actuando como vías preferentes de desagüe.
Este sistema cárstico aunque actualmente está activo en estos procesos de formación de dolinas y estanques todavía son activos. De hecho, el actual estanque es el producto de miles de años de acción de estos procesos. La zona lacustre original formada hace más de 250.000 años estaba situada más al norte (como muestran los yacimientos lacustres de Incarcal, en Crespià) y se fue desplazando hacia el sur hasta obtener la estructura actual. La singularidad del fenómeno hidrogeológico es lo que le ha valido al Lago los valores para ser incorporado a la lista Ramsar de Humedales de Importancia Internacional .
Antiguamente el lago se vaciaba formando un desague natural y inundando toda la zona de Banyoles hasta Cornellà del Terri, tal y como lo demuestran las acumulaciones de travertino en el subsuelo de la zona.
Para poder registrar este earth tiene que enviarnos un e-mail respondiendo estas preguntas:
1- Qué material geologico puedes apreciar en el fondo del lago?
2- ¿Que falla circula por el lado este de la cuenca lacustre?
3- ¿Puede tener subidas y bajadas de nivel este lago?
4- Acercate al WP1 y verás unos niveles, nos puedes decir en que año el lago llegó a su nivel máximo?
5 - Opcionalmente puede hacerse una foto de su visita.
Cuando haya mandado el email, puede registrar el earth, si hay algún problema con la respuesta, nos pondremos en contacto con usted.