Antigament, el sistema d’abastament d’aigua de Barcelona tenia estacions de bombeig com la Casa de l’Aigua de Trinitat Vella. Aquesta instal·lació recollia l’aigua procedent dels pous de Montcada i Reixac i la impulsava fins al dipòsit de la Trinitat Nova, on es tractava i des d’on era dirigida a bona part de la ciutat.
Les instal·lacions les va projectar l’arquitecte Pere Falqués l’any 1915, després que una epidèmia de tifus s’estengués per la ciutat a través, precisament, de l’aigua contaminada. L’edifici, d’estètica modernista, es va construir a l’actual Parc de les Aigües de la Trinitat Vella i va entrar en funcionament l’any 1919. La Casa de l’Aigua va romandre activa durant bona part del segle i només va aturar-se prop d’un any a causa de les riuades del 1962.
Barcelona’s water supply system formerly included pumping stations such as Casa de l’Aigua de Trinitat Vella. The station was used to collect water from wells in Montcada i Reixac and then pump it to the tank in Trinitat Nova, where it was treated and channelled to supply much of the city.
The station was built by the architect Pere Falqués in 1915, after a typhus epidemic had broken out in the city precisely as a result of contaminated water. The Modernista-inspired structure was built on the grounds of today’s Parc de les Aigües in the Trinitat Vella neighbourhood and entered into service in 1919. Casa de l’Aigua remained operational for most of the century and its pumps were stopped only once for about a year due to the floods in 1962.