Avui vaig cap a Barcelona a sopar, que hi ha trobada. Com els catxés que em venen de pas ja els tinc fets, m’entretinc en pensaments estranys, de catxés, com sempre. Vaig cap a Ciutat Metròpoli, la llar dels pixapins. Faig un Goggle i trobo que aquesta paraula fa referència a una Persona de ciutat que va al camp els caps de setmana o a les vacances.
Què dec ser jo per ells?
Ah clar, un pagès, pagerol, un tio de poble; quina sort i com m’agrada!
Com em queda força estona per arribar em proposo fer un exercici de memòria amb alguns catxés que recordo. Els recordo per diferents motius, però tots m’han deixat un bon record.
Recordo el Urban fossils in Barcelona que vam fer el 2014. Ens va costar però vam xalar molt i ens va agradar. Vam decidir replicar-lo a Tarragona i ens vam posar a la feina. Ho vam deixar un parell de vegades però, un parell d’anys després de començar, va sortir publicat. El considerem un homenatge a aquest del cap i casal de Catalunya.
Tot acostant-me a la ciutat, torno a pensar i clar! Barcelona. Aquest no podia faltar, sobretot pel nom. El vam fer el dia de Reis del 13 perquè els Reis ens van deixar una visita turística a la ciutat. Va ser dels primer virtuals que vam fer, crec que el tercer.
Com quan vinc em considero un turista, també recordo un en un lloc pintoresc i únic, Mansana de la Discòrdia. Indret únic al món, testimoni de la bogeria modernista. Fet un calorós dia d’estiu de l’any passat. Aquests edificis són únics!
Per associació d’idees vaig d’un lloc únic a un altre i també artístic. Es tracta de Park Güell: Sala Hipóstila. El parc Güell té un encant especial i ens va agradar molt, sembla fet per agradar als petits i als grans fer-los tornar a la infància.
Un altre lloc únic on vam anar és al cementiri de Montjuïc. Vam venir a fer el ja mític Barcelona Death. No vam acabar el multi i encara no el tenim trobat, però el lloc impressiona i té un encant entre tenebrós i romàntic.
Mira, pensant, pensant, he anat avançant i ja trobo un aparcament a l’avinguda d’Icària. Ara cap a sopar a la trobada que ja va essent l’hora.
La trobada ha sigut divertida com sempre, el menjar ja se sap, però aquí el bo és la companyia. Me’n torno cap a casa i penso que podria repetir l’exercici que he fet a l’arribar. Així em farà la hora de cotxe més curteta. Som-hi!
Venint he pensat en catxés en llocs especials. Ara, en canvi faré catxés que m’han provocat certes emocions.
A veure, pensem. Ah sí! Un dels que em va posar la pell de gallina pel simbolisme del lloc és el Fossar de les Moreres. Crec que no cal que us expliqui per què, però allò de ...no s’hi enterra cap traïdor... fa que recordi la nostra història i qui som des de fa mil anys.
Una altra emoció ben diferent és la del Guaitant cap a Barcelona. El lloc té unes vistes molt maques, tot i que si puges més encara són millors. El motiu de recordar-lo és que va sortir per a fer promoció al MEGA 2013 La Pineda, el nostre primer MEGA. El nom original era aquest, basat en certs Guaitant cap ... que hi ha pel Camp de Tarragona. A petició nostra se li va canviar el nom a Barcelona amb el MEGA 2013 la Pineda, i després de la MEGA trobada va recuperar el seu nom original. El vaig fer fa ben poc i encara té el contenidor original, dels que va fer el company musaranyot. Bon catxé de promoció.
Respecte a les trobades, la primera a la capital va ser especial. La Geotrobada BCN Novembre va ser la nostra primera trobada al FrescCo, vam recollir amb els companys GeoTocats el premi a la MegaMind i alhora vam presentar en públic l’intent d’organitzar i d’aconseguir una megatrobada al Camp de Tarragona.
Una sensació diferent me la va proporcionar el Gran Hermano (desde mi ventana). Pensava que el propietari jugaria a ser Orwell, però el neguit i nerviosisme per agafar-lo, en el rovell de l’ou dels muggles, em va generar una càrrega extraordinària d’adrenalina. Clar que no feia massa temps que jugàvem i era tot un repte.
Per acabar el nostre primer PER (Primer En Resoldre) a la capital, Ordre en el Caos 8 bis. Com a mínim, l’inici hi és a la capital. Amagat per un company del Camp, ja vam resoldre i petar el seu germà bessó a Reus. Aquest va ser bufar i fer ampolles. El vaig venir a buscar al cap de força temps, però la il·lusió de ser el primer a fer saltar el verd ningú me la pren.
Caram! Recordant catxés ja arribo a la sortida de l’autopista, aquesta és la meva. Ja arribo a casa; ara fins una propera trobada on torni a viatjar. M’ha agradat això d’anar a cals pixapins i de recordar els catxés que tenen allà.
Ara només us falta que vingueu a trobar-lo al Camp de Tarragona.
Gaudiu-lo!
