Les ruïnes d'aquest castell són situades al nord del nucli antic de Balaguer, sobre uns turons que dominen la ciutat, al sud-est del pla d'Almatà, antiga ocupació urbana andalusina de Balaguer. El recinte del castell té una planta poligonal irregular, que s'adapta al terreny. Al costat est té la longitud màxima, uns 140 m, i l'amplada màxima és d'uns 70 m.
Les restes de la fortificació del final del segle IX, nomenades paraments pre-califals, es conserven millor en l'anomenat sector nord, que comprèn la cara nord, amb cinc torres, i els trams que s'estenen des de les torres de cantonada (núms. 1 i 5) fins a les torres 9 (est) i 6 (oest). Només es conserven en bon estat les torres cantoneres, (núms. 1 i 5) doncs les altres han estat molt saquejades. La fonamentació és atalussada, excavada en la roca. Totalment massisses i fetes de carreus de gres. Les dues torres cantoneres són de planta quadrada d'uns 5,50 X 5,50 m. Les torres 2 i 4 són albarranes, de planta rectangular d'uns 5 X 3,60 m. A la torre central (núm. 3) i possiblement en època feudal, es va practicar una obertura amb arc rebaixat i una amplada de 2,20 m. La base d'aquesta torre té 8,40 m d'amplada i 4,50 en la part més alta conservada. La torre núm 1, la més ben conservada, manté una alçada de 7,30 m i, pel que fa al parament pre-califal, se'n conserven 19 filades. La cara nord era la més feble; per aquest motiu hi calgué edificar cinc torres i un fossatretallat a la roca.
Castell Formós. Façana nord, amb les torres més ben conservades (les cantoneres 1 i 5) i l'entrada al recinte. (maig 2015)
En la cara oest hi ha la torre núm. 7, de planta quasi quadrada, 3,50 m d'amplada per 3,70 m de fons que sobresurt uns 2 m del pany de muralla. És una torre pre-califal, de la qual es conserven 16 filades. Als extrems de la cara est hi ha les torres núm. 8 i 9. La torre núm. 8 és de planta rectangular, de 3,70 m d'ample per 2,50 de fons, d'una alçada aproximada d'uns 7 m, construïda amb carreus ben escairats lligat amb argamassa de guix. Es considera construïda o refeta el segle XI. La torre núm 9 fou completament refeta l'any 1973 i era una torre de planta quadrada de 3,50 X 3,50 m que tenia 8 filades de carreus originals.
A l'interior del castell hi havia la mesquita major de la ciutat, que posteriorment seria convertida en l'església de Santa Maria de la Suda o del Pla d'Almatà. Un fet lligat a la conquesta feudal és el de la conversió de les mesquites en esglésies. L'any 1107, en una concòrdia on es feia el repartiment de rendes entre els sacerdots, s'esmenta Santa Maria de la Suda convertida a capella del culte cristià .[1] [2]
Història
L'origen del castell es remunta al moment en què els musulmans de la Frontera Superior, a més de sostenir les pròpies, contínues lluites entre les diferents nissagues musulmanes, s'havien de protegir dels atacs dels comtes catalans i decidiren fortificar les ciutats de «Làrida» (Lleida), «Balagui» (Balaguer) i «Muntsu» (Montsó). La data de fundació de l'alcàsser o «hisn» de Balaguer es coneix gràcies a l'historiador Ibn Hayyan:
«
En aquest any 284 de l'hègira (897-898) va atacar el senyor de la Frontera Superior Lubb Ahmad al-Qasi el castell d'Aura, seu de l'usurpador franc. Lubb va prendre el castell, el cremà i va ocasionar danys a l'enemic. En trobar-se amb el qumis (comte) d'aquesta regió Anqadid ibn al-Mundir (Guifré el Pilós), pare de Sunyer, l'obligà a fugir, dispersà les tropes i aquest dia en lluita, va donar a l'usurpador Anqadid un cop de llança del que va morir dies després.[..] El fill Sunyer --al qui Allah maleeixi-- va heretar la dignitat del seu pare. En aquest any, en el mes del Ramadà (octubre de 897) va començar la construcció del castell («hisn») de Balaguer («Balaqí»)...»
Museu de la Noguera. Arc polilobulat 2, cara 2
Museu de la Noguera. Harpia
Amb la conquesta definitiva de la ciutat, per part dels comtes d'Urgell (segle XII), el castell es devia convertir en residència comtal si bé no es començà a reconstruir i organitzar la residència fixa dels comtes fins després de la conquesta de Lleida l'any 1149. El comte Ermengol VII donà carta de poblament de Balaguer l'any 1174.
Al llarg del segle XIII es produïren lluites entre els comtes d'Urgell i els comtes reis catalans. L'any 1280, el rei Pere II de Catalunya-Aragó en sortí vencedor (Setge de Balaguer (1280)). El castell fou saquejat i destruït per les tropes reials el 1413, després de la victòria de Ferran d'Antequera en la revolta del darrer comte d'Urgell Jaume II el Dissortat. Les fortificacions --castell i muralla-- es reforçaren en l'època de la guerra civil contra Joan II(1462-72) i en les guerres de Successió (1701 – 1714) i del Francès (1808-1814). Després d'aquestes conteses i de les guerres carlines (segle XIX), el castell quedà molt malmès. L'any 1905 van ser adjudicades les obres per a la instal·lació del dipòsit d'aigües. L'interès per a la recuperació d'aquest important edifici balaguerí es mostrà a partir de la dècada dels anys seixanta.[1][2]
Els vestigis trobats en les diferents excavacions que s'hi han realitzat poden veure's en el Museu Comarcal de la Noguera que disposa d'una col·lecció important de restes de la decoració en guix del palau taifa formada per 472 fragments de guix treballat, 3 fragments d'arc polilobulat i 111 fragments d'estuc pintats. Repertori d'execució idèntic al programa arquitectònic i decoratiu desenvolupat a l'Aljaferia de Saragossa, monument islàmic per excel·lència de la Marca Superior.
Sant Crist de Balaguer 
El Sant Crist de Balaguer és un santuari i basílica de Balaguer al Pla d'Almatà. L'església es va construir al segle XVII al mateix lloc on hi havia hagut una església romànica, i encara abans una mesquita. L'edifici és bé d'interés cultural,[1] i compta amb una façana moderna (segle XX) d'estil neoclassitzant, sota la direcció de l'arquitecte Bernat Pejoan.
El santuari està dedicat a la imatge del Sant Crist, la seva advocació principal, patró de Balaguer i de les Terres d'Urgell, tot i que irradia la seva influència més enllà de les Comarques de Ponent i del Pirineu a d'altres terres de Catalunya i de l'Aragó. Al Santuari també s'hi venera la imatge gòtica de Santa Maria d'Almatà, una talla que era invocada pels Comtes d'Urgell durant la reconquesta. La festivitat del Sant Crist se celebra el dia 9 de novembre.
Arquitectura
Façana romànica de l'església de Santa Maria d'Almatà, abans de la restauració
Detall de la imatge actual del Sant Crist de Balaguer
A l'interior d'aquest Reial Santuari hi ha una nau central amb capelles laterals. De l'altar major surten unes escales que pugen fins on hi ha la imatge del Sant Crist, còpia de 1947 de la imatge gòtica que es perdé a la Guerra Civil. Al costat dret de l'altar major hi ha la capella de les germanes Clarisses, on es guarda la imatge de la Verge d'Almatà. En una de les capelles encara es poden veure restes de l'antiga església d'Almatà. Als peus hi ha el cor.
A l'exterior hi ha una façana, feta amb pedra, que destacaria la rellevància del santuari.
Història
L'església prové de l'antiga mesquita major de l'època andalusina, que fou convertida en l'església parroquial de Santa Maria d'Almatà en el moment de la reconquesta cristiana, i posteriorment en església conventual de les Monges Clarisses, des de la seva fundació a Balaguer l'any 1351. Començà a anomenar-se del Sant Crist des que, el 22 de març de 1622, en presència del rei Felip IV,[3] del seu germà Carles, del comte d'Olivares i d'altres Grans de la Nació, fou traslladada la santíssima Imatge de l'antiga capella a l'altar major que a tal efecte s'acabava de construir, deixant, d'aquell moment ençà, de ser la titular de l'església la Mare de Déu d'Almatà.[2] A finals del s. XVIII el continu increment de visitants portà a la creació del cambril i a l'ampliació del temple, que passà a tenir les dimensions actuals.
L'església del Sant Crist i el convent són imant i centre receptor d'un destacat moviment de devoció que aflueix a visitar la Santíssima Imatge. Gràcies als favors reials i a les almoines populars, ha viscut moments d'esplendor al llarg de la història, alternats amb períodes de decadència.
A finals del segle XIX es va escriure un himne dedicat al Sant Crist amb lletra de Jacint Verdaguer i música del compositor i sacerdot balaguerí Josep Sorribes i Ruiz del Castillo (1838-1906).
Basílica
El Papa Francesc va concedir el títol i la dignitat de basílica menor al santuari del Sant Crist de Balaguer a través d'un rescripte de la Congregació per al Culte Diví signat pel cardenal Robert Sarah, i que porta la data del 9 de maig del 2016. La celebració solemne de la concessió del títol va tenir lloc el 9 de novembre de 2016, coincidint amb la festivitat del Sant Crist, i va estar presidida pel bisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives.[7]
Pla d'Almatà
El jaciment arqueològic del Pla d’Almatà es troba situat a la ciutat de Balaguer. Aquest ocupa un total de 27 hectàrees, pràcticament tota l’altiplanació coneguda amb el mateix nom. Es troba delimitat pels penya-segats del riu Segre a l’est i el barranc d’Alcoraç –conegut com barranc dels rucs-, al sud. Des de l’any 2005 els treballs arqueològics s’han desenvolupat a l’àrea coneguda com Zona 5, una àrea residencial de la ciutat en la qual s’han identificat nou cases i dos carrers disposats de forma octogonal.[1] Actualment el jaciment està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional segons l’acord de govern GOV/118/2006 de 19 de setembre.
Origen del nom
El lingüista Joan Coromines considerà que etimològicament el nom era d’origen àrab, però va ser Pere Balañà el que el va relacionar amb un substantiu àrab derivat de l’arrel matana, que significa lloc fort, protegit, reforçat o terraplè. Continuant amb la hipòtesi, Raimon Martí en el seu diccionari àrab-llatí i llatí àrab (s. XIII),[2] situa l’arrel uata com a traducció de planícies, fet que duu a pensar que el derivat d’aquesta forma, Almatà, hauria significat el pla, fet que incorre amb una tautologia produïda, segurament, per la incomprensió dels repobladors cristians del significat exacte del nom en àrab.[3]
Inicis de les investigacions
Els primers historiadors de la ciutat de Balaguer, Josep Maria Pou i Pere Sanahuja, recullen la descripció que efectua Francesc Borràs el 1802 de les restes que es veien en la zona del Pla d’Almatà i que, segons Borràs, devien ser estructures antigues del primer nucli urbà de la ciutat.
Josep Maria Pou conclogué “amb molta probabilitat que antigament la ciutat de Balaguer estava construïda en el pla d’Almatà i que durant la dominació musulmana fou traslladada al costat del riu, mentre que a dalt va continuar residint la comunitat cristiana, si bé atribuïa un origen romà a les estructures defensives del Pla d’Almatà. No serà fins a mitjan segle XX que Rodrigo Pita apuntà la possibilitat d’una posterior reocupació islàmica d’un indret en origen romà, fins que als anys seixanta del segle XX Díez-Coronel desestimà l’origen romà i per primer cop s’associaren les muralles a un campament militar islàmic del segle VIII.La muralla, l’element més visible des d’antic, envolta una superfície total d’unes vint-i-set hectàrees. Dins del perímetre s’han realitzat diverses intervencions des que l’any 1982, gairebé de forma casual, es descobreixen uns forns de ceràmica en el transcurs de la realització dels fonaments d’una estructura esportiva municipal que, finalment, no s’arribà a construir.
La muralla
Vista general d'una de les torres de la muralla del Pla d'Almatà. Museu de la Noguera
La fase més antiga del jaciment s’associa a aquest campament militar islàmic del segle VIII, que actuaria com a base per a les incursions cap a la Septimània francesa, si bé les restes d’aquesta fase es limiten a alguns fragments ceràmics recuperats durant els anys vuitanta i noranta, mentre que la muralla és l’únic element construït conservat i que tradicionalment s’ha relacionat amb el campament militar. En l’actualitat conservem més de 700 metres lineals de muralla, principalment a les cares nord i est del jaciment, on s’hi adhereixen un total de vint-i-quatre torres de planta rectangular (5 x 2,5 m) que es poden observar en part, encara avui dia, en alçat.
Madina Balagí
Les excavacions dutes a terme a l’interior del recinte murallat han posat de manifest l’estructura d’una Madina, datada a l’entorn de la segona meitat del segle X i tot el llarg del segle XI, que perdura fins l’any 1105, any en què es produeix la caiguda definitiva de la ciutat a mans cristianes. De moment no han aparegut restes estructurals que puguin situar-se en un moment anterior.[10] Desconeixem, per tant, com es va produir l’evolució de campament militar a medina consolidada a l’entorn del segle XI.
La zona residencial coneguda i excavada del Pla d’Almatà es troba al sector sud del jaciment, on s’han excavat de forma extensiva un total de quatre cases (durant els anys 2005-2009), que se sumen a les tres cases excavades en una intervenció als anys vuitanta. Aquestes últimes se situen al barri dels terrissaires, a jutjar per les estructures localitzades (tres forns de ceràmica i diverses cubetes de tractament d’argila). Tot i la diferència de zona, totes set cases presenten una construcció similar, fins i tot amb altres ciutats com Lleida o Tortosa. Són de planta rectangular i construïdes sobre un sòcol de còdols de riu i, ocasionalment, sobre carreus de pedra sorrenca. Sobre el fonament s’aixeca un encofrat de tàpia. Fins al moment totes les cases són de planta baixa, d’uns 160-180 m2 i cobertes amb teulada àrab, si bé també s’han documentat, en alguns casos, teulada de canyís. Els paviments, en canvi, són de terra premsada i sovint presenten restes del enlluït de la paret. Els patis interiors tenen una superfície grollera, formada per terra i graves sense compactar.
<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/sdr8_Wlja2I" frameborder="0" allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen></iframe>
CLIQUEU A L'ENLLAÇ O SOBRE EL TÍTOL DE CASTELL FORMÓS PER VEURE EL VÍDEO AMB DRON DE LA ZONA!!! https://youtu.be/sdr8_Wlja2I