Durant l'antiguitat la pedra va ser un dels principals materials utilitzats a la construcció. Cada ciutat va disposar de les seves pròpies pedreres locals, encara que va ser comuna l'importació, generalment marítima, de materials aliens a la zona. Entre els materials de construcció de major exportació es troba el marbre.
Les principals pedreres tarraconenses estaven destinades bàsicament a l'explotació de pedra calcària, molt freqüent al voltant de la ciutat. Actualment es coneixen una desena de pedreres, encara que la més espectacular per les seves dimensions i l'estat de conservació és la del Mèdol.
La pedrera del Mèdol està situada a uns 10 Km. a l'Est de Tarragona (Tarraco) i es troba en una zona estratègica. Està al costat de la Via augusta, que passava just per davant, però també a prop del mar, des d'on molt probablement s'embarcaven els blocs per dur-los a la ciutat. A mès, està a tocar del turó de Sant Simplici, des d'on es controla visualment no tan sols la via sinó també Tarraco. En aquest turó es conserva la base d'una torre medieval prop de la qual s'han trobat restes d'època antiga que són testimoni de la presència romana.
Tot i que es la més iimportant, el Mèdol no és, però, l'única pedrera romana del territori de l'antiga Tarraco. Arreu es van obrir petites explotacions que proporcionaven pedra per construir les vil·les i els monuments, com ara la pedrera a prop de la vil·la dels Munts (a Altafulla), des pedreres de l'aqüeducte o la pedrera de la Punta de la Creueta, d'on va sortir la pedra per construir la Torre dels Escipions. A tocar del Mèdol, un conjunt de diverses pedreres de diverses mides es van obrir al promontori rocós de Mas de Marquès, que posteriorment també va proporcionar pedra per construir el castell de Tamarit. Algunes encara són visibles avui dia.
El Mèdol és una gran foia de més de 200 metres de llargada i una amplada d'entre 10 i 40 metres, produïda per la constant extracció de pedra en època romana. Al centre de la pedrera s'alça una agulla de pedra de 16 metres d’alçada que marca la cota original de la roca abans d’iniciar-se l'explotació. Es calcula que d'aquesta pedrera es van extreure aproximadament un total de 50.000 m3 de pedra.
La pedra del Mèdol és una lumaquel·la micènica de color groguenc daurat, molt fàcil de treballar, amb què es van construir un gran nombre dels edificis romans més importants de Tàrraco. Possiblement, aquesta pedrera també va ser utilitzada en època medieval. El trasllat dels carreus a la ciutat es va realitzar a través de la Via Hercúlia, coneguda després com Via Augusta, que es trobava a escassa distància de la pedrera.
En l’actualitat, les condicions ambientals de la foia han creat un microclima que l’ha convertit en un espai d’elevat interès ecològic.