COVA NEGRA:
Es pot anar en cotxe fins a un berenador que estÀ bastant a prop de la Cova Negra, però, per si ets un intrèpid explorador, aquí deixem l'enllaç de 2 rutes!!
Wikiloc :Biar – Cova Negra:
https://es.wikiloc.com/wikiloc/download.do?id=4032143
Identificador de ruta: 4032143
Ruta: “El Plataner” de Biar – Cova Negra:
http://gimenounpasseigpelsmontesdebiar.blogspot.com.es/2016/01/ruta-la-cova-negra.html
DESCRIPCIÓ :
La Cova Negra (Biar) està situada a 650metros sobre el nivell del mar a la província d'Alacant, a la comarca de l'Alt Vinalopó, i a una distància de 45 km. de la capital alacantina. Posseeix un ric patrimoni mediambiental, ja que la majoria del territori que ocupa és massa forestal, pel que és un lloc molt apropiat per a realitzar senderisme.
La Cova Negra formada per una notable cavitat natural a la roca. El seu interior ennegrit mostra les empremtes que queden de les fogueres enceses, ja que va ser antic refugi de pastors i també es creu que es feia servir per enterraments en l'Edat del Bronze.
DADES DEL LLOC:
http://www.cma.gva.es/cidam/montes/sendaverde/ficha.asp?idLugar=301
GEOLOGIA:
La zona estudiada es troba situada geològicament a la part externa del sector oriental de les Serralades Bélicas i pertany, per les seves fàcies litoestratigràfiques i estil tectònic, a l'Prebètic Extern, en la seva àrea septentrional, i, sobretot, a l'Prebètic Intern.
Estratigrafia:
La sèrie litoestratigràfica es caracteritza per una gran continuïtat de sedimentació des del Juràssic superior al Pliocè, ja que pràcticament estan representats gairebé tots els pisos en què actualment queda dividit el Cretaci i el Terciari.
Triàsic:
En els voltants de Sax, afloren unes argiles amb guixos de tonalitat generalment vermella, encara que de vegades són groguenques, que tenen, ocasionalment, Jacints de Compostel·la.
Juràssic:
Es tracta d'unes calcarenites oolítiques, arenoses, bioesparitas i biomicritas que s'alternen amb febles intercalacions margoses i d'areniscas micáceas amb ciment dolomíticoferruginoso. A sobre hi ha unes arenoses gruixudes amb ciment dolomític-ferruginós i passades de microconglomerats.
Per la semblança de les litofàcies, és impossible separar del Cretaci inferior. Aflora de forma significativa a la Serra de la Fontanella, al nord-est de Biar.
Cretaci:
Inclou fàcies molt diverses, des de calcarenites berriasienses de la Fontanella, fins a les calcàries margoses, margues i biomicritas noduloses del Mastrichtiense.
Per l'extensió dels seus afloraments, predominen les calcarenites oolítiques amb gresos ferruginoses de la Fontanella.
Terciari:
Predominen les margues blanques o blaves més compactes. També apareixen calcàries margoses, calcarenites, calciruditas, biomicritas i calcàries pararrecifales i, finalment, gresos, conglomerats, sorres i argiles.
Quaternari:
Els dipòsits quaternaris, de molt diverses gènesi, es troben àmpliament repartits, especialment recobrint les depressions ocupades per sediments neògens. Si bé l'extensió superficial és gran, els gruixos, tot i que varien en funció de la posició topogràfica, no solen superar els 10 m.
Els materials que apareixen són diversos i es poden agrupar en els tipus següents:
a) Conglomerats cimentats, crostes i pinyols.
b) Conglomerats, graves i llims en cons i dipòsits de vessant.
c) Arenas, graves, cants, llims i argiles.
Tectònica:
La major part del territori s'ha vist afectat per dos tipus de deformacions tectòniques:
a) Degudes a l'orogènia principal.
b) Degudes a l'efecte halocinéticos del Trias.
Orogenia principal:
De l'orogènia principal resultar les estructures de directrius bèl·liques, de direcció NE-SW. Aquestes contacten amb el Prebètic Intern mitjançant falla inversa, existint un encavalcament cap al nord.
Altres trets característics dels efectes d'aquesta orogènia és el gran nombre de falles normals i falles d'esquinçament acompanyades de desplaçaments de blocs.
Efectes halocinéticos del Trias:
Els efectes halocinéticos del Trias han originat entre altres, els plecs en xampinyó, els flancs estan invertits i generalment el flanc septentrional cavalca cap al nord. Són estructures típiques del Prebètic Intern (al nord del territori).
El Trías també ha motivat adreces aberrants en els plecs i esllavissades gravitacionals.
El fenomen està lligat a la presència d'un diapir triàsic, en aquest cas el de Villena-Sax.
Mapa litològic:
Per a la realització del mapa litològic s'han agrupat els materials que afloren en el territori, en funció de la naturalesa litològica, factor aquest realment decisiu des del punt de vista de la edafogénesis, així com de la instal·lació d'un o altre tipus de vegetació.
Es poden reconèixer set unitats litològiques pures i quatre que resulten de la combinació d'algunes d'aquelles:
Argiles: sediments argilosos del Paleocè superior i Eocè, així com alguns dipòsits d'argiles vermelles limoarenosas del Pliocè.
Dolomías: inclou les dolomies grises massives cenomanienses i campanienses.
Margues: molt variades i de diferents edats, destacant per la seva extensió les margues blanques del Miocè mitjà.
Calcàries: abundants en tots els relleus del territori, amb edats compreses entre el Juràssic superior i el Pliocè. Es donen, atenent a la grandària del gra, del tipus calcirudita (Serraval·lià i Tortonià) i calcarenita (Barremià, Montiense i Serraval·lià); pels constituents aloquímicos, intraclástica, oolítica i biogènica, entre aquestes últimes, abunden les formades per fòssils o fragments, amb matriu de textura subcristalina molt fina: biomicritas (edat cretàcica).
Argiles amb guix: afloraments del Keuper.
Dipòsits al·luvials calcaris: ventalls al·luvials, mantells de torrentera, terrasses fluvials i dipòsits lacunars.
Col·luvis calcaris heteromètrics: dipòsits col·luvials de vessant, cons de dejecció, de piedemonte, glacis d'acumulació i crostes calcàries.
Dolomías i margues: inclou les dolomies massives amb passades margoses i les margues dolomítiques.
Calcàries i margues: molt freqüents, sobretot en formacions d'edats compreses entre l'Oligocè i el Miocè inferior, de tipus flysch.
Conglomerats i margues: inclou fonamentalment, dipòsits de l'Oligocè al Miocè inferior i els gresos, conglomerats i margues del Serraval·lià.
Calcàries i dolomies: dolomicritas (CenomanienseTuroniense), alternança de calcàries i dolomies (Eocè), i calcàries dolomítiques.
Per a signar el catxe:
Per poder signar aquest Earthcache hauràs de contestar unes preguntes. Totes les respostes són fàcils de contestar, però per contestar les 3 últimes, has d'anar al lloc de les coordenades.
Quan tinguis les respostes hauràs de enviar-les al e-mail: correudenpatufet@gmail.com
Un cop enviades, si són correctes, podràs logear el earthcache. Si alguna resposta no fos correcta, em posaria en contacte amb tu.
- De quin material estan formats aquestes cavitats?
- Perquè es creu que s'usava en l'Edat de Bonce?
- Per a què es feien servir aquestes cavitats?
- Què causa les cavitats?
- Quin color tenen aquests buits exactament? i com canvia segons la profunditat?
- Què tacte tenen aquestes roques?, rugós, llis, aspre, etc...
- Quina alçada, aproximadament, te aquesta cova?
- Has de acompanyar, el registre, amb una fotografia que demostri que has estat en les coordenades del catxé.
