Segles i segles de veïnatge i acords però també de disputes i guerres, van acabar amb el Tractat dels Pirineus, celebrat en un illot fluvial del Bidasoa anomenat dels Faisans o de la Reunió, l’any 1659.
Aquest acord va establir que la frontera seguís la línia on trenquen les aigües dels Pirineus: la vessant sud de la serralada pertanyia al regne hispànic, mentre que les valls del nord eren franceses.
D’excepcions i casos especials no en van faltar. Andorra mantenia el seu estatut independent, malgrat que els vincles amb el bisbat d’Urgell i el regne francès continuaven vigents, la Val d’Aran, Nive i Nivelle pertanyien a la corona espanyola, encara que estan a la vessant nord de la serralada, mentre que l’Alt Irati i una part de la Cerdanya quedaven en territori francès, quan desaigüen cap al sud.
Malgrat aquest acords, la frontera no es delimita d’una manera clara i precisa fins als Tractats de Límits, ben bé dos segles més tard: el 1856 es defineix la frontera del Cantàbric a Navarra, el 1862 de Navarra a Andorra i, finalment, el 1868 d’Andorra a la Mediterrània.
Aquesta delimitació es va materialitzar fixant 602 mugues o fites (“mojones” en castellà i “bornes” en francès) que marcarien la divisió administrativa sobre els relleus pirinencs. Aquests senyals consisteixen habitualment en una creu i un numero gravats en la roca, a voltes acompanyats d’una “E” d’España i una “F” de França, majúscules, situades al cantó que els correspon.
Tota la informació que vulgueu trobar sobre aquest tema tan interessant és a la web mojonesdelospirineos.com
També ho teniu traduït al francès i al castellà.
Aquí teniu el track per poder unir les mugues 600 a 593. L'itinerari és de dificultat alta. Sigueu prudents!