Segon punt de l'antic intinerari per terres mont-rogenques on el geni Joan Miró hi va pintar les seves obres. Aquesta vegada atès que el punt exacte estava dins de la influència d'un altre catxé, l'hem hagut de desviar a l'altre costat del pont. El punt exacte seria baixant una mica més cap a la mar.
Respecte al punt #1 es troa un xic més amunt, retornant de la platja, pujant pel barranc de la Pixerota trobem “Mont-roig, el pont” (1917), el pont del ferrocarril de la línea de Barcelona a València. Una mica més a l’esquerra hi ha el baixador (“Apeadero”) de Mont-roig on baixava el propi Miró i els seus amics que venien a visitar-lo. La tartana del masover els duia fins el Mas Miró. Mont-roig, a cent vint-i-cinc quilòmetres de Barcelona, aleshores quedava lluny, molt lluny.
"L'atmosfera propícia la trobo en la poesia, en les meves passejades diàries, en determinats sorolls, el dels cavalls a pagès, el carrisqueig de les rodes del carro, els grills..." (a Yvon Tailandier, 1959).