Altres indrets del terme
La caseria de Corregó era un antic terme situat entre Vilanova de Segrià i Benavent. S'hi conserva un gran casal, amb contraforts i restes de fortificació medieval. A l’interior hi ha una gran cambra amb volta, a la qual s’accedeix per uns graons excavats a la roca, usada com a celler. La volta hemisfèrica és construïda amb grans carreus escairats. En la repoblació del segle XII s’esmenten, prop de Corregó, les partides, avui desaparegudes, d’Alcanyisset, Alendir i Vimpèlec. El 1185 és documentat Arnau de Corregó, que aquest any vengué a Berenguer de Boixadors un capmàs al Segrià, que Boixadors deixà als hospitalers. El 1365 l’antiga almúnia de Corregó i els molins d’Alendir reunien 10 focs; aleshores hi passava un braçal del canal de Pinyana. El 1393 el castell de Corregó era de Guillem Ramon de Montcada, baró d’Aitona. El 1412 era senyor del castell de Corregó Joan Serrat, canonge sagristà de la seu de Lleida. Durant la guerra contra Joan II el dit castell, que era custodiat amb tropa pel capità Antoni Vilagrassa, no pogué ser pres pels joanistes d’Almenar i d’Algerri. El castell no es reté a Joan II fins que Lleida capitulà. El 1465 el castell era de l’ardiaca major de Lleida, Blai Claver. El 1489 fou adquirit de Felip Claver per Caterina de Vilanova, religiosa d’Alguaire, elegida el 1496 priora. A partir d’aleshores el lloc de Corregó restà vinculat a la comanda d’Alguaire fins a l’extinció de les senyories.
En aquest municipi també s’han documentat diversos jaciments arqueològics. La Necròpoli A de Corregó, corresponent a l’edat del bronze, és situada a l’W de la Torre de Corregó i a 500 m de lo Mas de Corregó. Es tracta de tres tombes rectangulars excavades a la roca que conserven el perímetre, perfectament orientades d’E a W. Al S d’aquesta necròpoli hi ha el jaciment de la Torre de Corregó, el poblament del qual es prolonga de l’edat del bronze a l’època ibèrica i on s’ha trobat ceràmica a mà, una proporció molt petita de ceràmica a torn i fragments de sílex i de cornubianita. Al sector N de la Torre de Corregó, situat en una petita vall que drena les aigües de les serres laterals del marge dret del riu esmentat, hi ha el jaciment que pren el nom de la partida de Cantaperdius. A la superfície es veuen abundants restes de cendres, moltes pedres sense treballar, molins de mà barquiformes i restes de ceràmica, tota ella a mà.
La Necròpoli B de Corregó (medieval), situada a la vora del camí que va des de la Portella a Corbins, al marge dret de la Noguera Ribagorçana, dista 200 m del límit del municipi (a la partida de Corregó) prop del lloc anomenat la Moixa; s’hi han trobat dues tombes.