Masia senyorial situada a 150 metres de la carretera de Castellar. El seu nom es deu a què antigament, en el seu lloc, hi havia una torre en un punt de domini estratègic a la cruïlla de camins que des de Sabadell i Sant Quirze del Vallès cap a Matadepera es creuaven amb el camí ral a Manresa. També s’encreuava amb el camí que procedent de Terrassa menava a Castellar del Vallès. El topònim Mossèn Homs fa referència a Mossèn Jaume Doms, un dels propietaris dels mas en el segle XVI. El tractament de “mossèn” estava reservat als cavallers, als ciutadans “honrats” i, de manera esporàdica, a mercaders. Actualment el seu ús, àmpliament utilitzat, es reserva pels sacerdots.
La Torre de Mossèn Homs i l'ermita / Josep Escoda Molina -AMAT
La primera referència del vilatge el trobem en un document de l’any 993, el qual el denomina Banyeres «in illo loco que vocat Banyeres». Sembla ser que el nom procedeix d’una vila romana. En el segle XIII, ja trobem un propietari que ha agafat el topònim com a cognom: Pere Banyeres. La torre ja la trobem adossada dins el mas. Aquesta forma de construcció d’un mas fortificat amb una torre la trobem, també, a les terres properes: El mas Ustrell, Castell Arnau (torre Berardo) o a Can Viver. La finalitat d’aquestes cases fortificades era la defensa contra malfactors, bandolers i altres passavolants militars.
En el segle XV surt documentada com torre Botina al ser el seu propietari la família Botí, En el segle XVI, apareix com a propietari mossèn Jaume Doms, mercader i ciutadà de Barcelona, tot i que sembla que no hi habità, sinó que era una possessió més del seu patrimoni. Jaume Doms, a més de terratinent, estava involucrat en la industria tèxtil terrassenca, principalment en el ram dels tints. També era propietari de l’escorxador de la vila. Participà fent donacions a la construcció de l’església del Sant Esperit.
En el segle XVII el nou propietari era Francesc Escorsell. És en aquest segle que la masia la trobem documentada com Torre de Mossèn Homs. L’any 1744 la família Escorsell ven el mas i la finca al Capítol de preveres i canonges de la seu de Manresa. Aquesta la ven, el 1862 a Isidre Soler, fabricant de Manresa. El 1865 passa a mans del prevere Ignasi Borras de Manresa, fins que el 1871 la compra Magí Tobella, natural del Cairat i, també era propietari de Can Montllor.
Sembla que el mas mai va ser habitat per cap propietari, si més no, es reservaven unes habitacions per estades esporàdiques. Des de sempre la masia va estar regentada per masovers.
El 1941 la torre passaria a mans de Maria Corral Cucalón, veïna de Barcelona. Aquesta faria donació del mas, l’any 1953, a la Fundacióde l’Obra de la Visitación de Nuestra Señora, que la destinà a residència-sanatori de donzelles pobres i de salut delicada.
El mas en l'actualitat / Joaquim Verdaguer
Finalment als anys 70 aquesta comunitat cedia el mas, per un període de 90 anys, a l’Ajuntament de Terrassa. Amb la instauració de l’Ajuntament democràtic la casa fou ocupada per un grup de joves de l‘Escola Taller, per procedir a la seva rehabilitació i alhora aprendre un ofici. Els anys 1987 i 1988 es portà a terme una campanya d’excavacions arqueològiques que deixaren al descobert l’antiga torre que havia quedat amagada, a l’interior del mas. És una torre de planta quadrada de 4’20 m. per 4’30 metres i amb un mur gruixut de 80 cm. a la base i 70 cm. al cos superior. La seva alçada és de 15’20 m.
El mas, al llarg de la seva història, anava acumulant reformes i incorporacions de noves estances fins a convertir-se en un mas senyorial.
Actualment hi ha instal·lada l’Escola d'Hostaleria - Restaurant "Torre Mossèn Homs" de Foment de Terrassa SA. Des de la seva creació el 1992, l’escola desenvolupa programes de formació ocupacional i de formació contínua de cuina de serveis de hostaleria.
L'ermita de Sant Josep