LA FONT I EL BALNEARI DE LA PUDA:
La Font de la Puda, és un dels paratges emblemàtics de Banyoles. És una font d’aigües sulfuroses càlciques fredes.
Els primers documents que en parlen són del segle XV, però no va ser fins a partir del segle XVIII, quan es van començar a conèixer les propietats curatives de les seves aigües, utilitzades per guarir malalties de la pell, ossos, circulació i patologies respiratòries.
L’any 1829, l’Ajuntament de Banyoles hi va construir una primera font artificial i una placeta pública, posteriorment, al 1847, s’hi va col·locar una caseta amb un parell de banyeres, però donat el gran èxit que tenia, es va construir una nova font i l’edifici actual l’any 1862, d’estil neoclàssic, amb 22 cambres de bany, sala d’estar, sala de polvorització i despatx del metge director.
El balneari rebia turistes de Girona i Barcelona, però també de França i fins i tot Austràlia. Els diferents tractaments que s’hi oferien eren dutxes, banys, inhalacions i polvoritzacions amb l’aigua sulfurosa. Durant les seves millors èpoques, el balneari va arribar a tenir fins a 800 malalts l’any. A la plaça s’hi venien carquinyolis i les populars cansalades.
El balneari va seguir funcionant amb la mateixa eficiència fins que va esclatar la Guerra Civil. El 1940 es va reiniciar l’activitat tot i que sense l’èxit de les dècades anteriors, en part, degut al mal estat de les instal·lacions. A finals dels anys 50, l’establiment va entrar en crisi, essent les despeses superiors als ingressos, el que va provocar el tancament al 1960.
Actualment es troba en estat ruïnós.