Els últims aviadors

“Diuen que la historia es repeteix. Però la veritat és que les seves lliçons no s’aprofiten.Camille Sée, 1947 – 1919”

Passejant per les magnífiques contrades de l'Alt Empordà, o simplement circulant per les seves carreteres, al turista ocasional no li és massa difícil localitzar els innumerables vestigis de la Guerra civil espanyola que encara són visibles escampats per tota la comarca. Testimonis d'un dels episodis més tragits pel que ha passat aquest país, i que convé no oblidar.

Però aquest no és el cas de lloc proposat per aquest cache. Un humil monòlit que passa  desapercebuda per la majoria  dels centenars de conductor que circulen a diari per la carretera C-252 al terme de garriguella. Que amb el pas del temps ha esdevingut en tota una llegenda a la comarca, i un símbol de totes les guerres que mai s’haurien de tornar a repetir.

La batalla aèria    

A inicis de l’any 1938 les forces nacionals del General Franco avancen sobre Catalunya, obliguen a l’exèrcit republicà a retirar-se cap a  la frontera francesa.  El petit destacament d’avions de caça ubicat a l’aeròdrom de Garriguella, un dels últims aeròdroms que encara resta sota el control  de l’exercit republicà, rep l’ordre de l’Estat Major Republicà d’abandonar l’aeròdrom amb direcció cap a França.

La matinada del 6 de febrer de 1939 un esquadró d'avions de caça Messerschmitt Bf 109 de la Legió Condor ataca l'aeròdrom de Garriguella, sorprenen el petit esquadró republicà en ple procés de repostatge per iniciar el viatge cap a l'exili francès. L'atac Nacional és devastador, inutilitzant les instal·lacions i els equips de l'aeròdrom, i destruint gairebé la totalitat dels avions republicans. Dels trenta avions republicans, només quatre van poder enlairar-se, i no ser destruïts a terra. 

Un dels últims aviadors que es va enlaira del malmès aeròdrom, va ser en Josep Falcó,pilotant un Polikarpov I-15 de fabricació soviètica, va posar rumb cap a França seguin l'estela de la resta de supervivents. Però va ser en aquest moment que en Josep va veure com un avió alemany seguia i abatia a un altre pilot republicà, gairebé arran de terra. Maniobrant àgilment, i sense parar de disparar, aconsegueix posar-se a la cua del Messerschmitt pilotat per l'oficial alemany F. Windemuth i abatre'l, però no sense arriscar la seva pròpia vida. La forta maniobra que es veu obligat a realitzar per evitar la col·lisió amb l'avió alemany, impedeix l'arribada del combustible al motor del seu aparell, obligant-lo a aterrar a una vinya propera.

Finalitzada la batalla, en Josep arriba a França on és detingut i internat al camp de concentració d’Argelers. Iniciant un llarg exili fins que es va establir a Toulouse. Lloc on resideix actualment.

La llegenda

“Aquí cayó el 06/02/1939 en la lucha por una España nacional Friederich Windemuth, nacido el 27/05/1915 en Leipzig”

Durant molts anys els visitants ocasionals que descobrien el monòlit que commemora la mort d'un pilot alemany, és sorpreníem que aquest lluís ben cuidat i amb flors fresques. Arribant, inclús, a especular, que un grup d'extrema dreta era el responsable de la conservació del monòlit.

Però la veritat que molt més llunya de les especulacions i recances populars.

Després d’un llarg periple per diversos països, i una vegada instal·lat definitivament a Toulouse, Josep Falcó  decideix tornar a Catalunya i buscar les restes de l’aeròdrom destruït durant la guerra.

“Vaig localitzar l’estela de Windemuth gràcies a un pallés, perquè jo no sabia de la seva existència. Vaig veure l’edat d’aquell pilot, gairebé com la meva. Potser la seva família ni tan sols sap que segueix en peus”

Des de les hores, Josep Falcó, torna periòdicament per cuidar la lapida.

“Ens van trobar cara a cara, va morir ell, però vaig poder estar jo.”