La Denominació d'Origen Conca de Barberà regula la producció vitícola de les conques dels rius Francolí i el seu afluent, l'Anguera, a la comarca de la Conca de Barberà. El primer reglament del Consell Regulador fou aprovat el 19 de novembre de 1985.
La plana vertebrada pels rius Francolí i Anguera està protegida per les muntanyes que l'envolten, especialment la serra de Prades per ponent. El clima és moderat, entre mediterrani i de secà, amb una temperatura i pluviositat òptimes per elaborar vins de qualitat secs aromàtics i suaus. L'altitud mitjana és de 500 m. El sòl és bàsicament calcari. La zona de la denominació d'origen s'estén pels següents municipis: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l'Espluga de Francolí, Forès, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Sarral, Senan, Solivella, Vallclara, Vilaverd i Vimbodí i Poblet.
La història vinícola de la comarca es remunta al segle I aC amb la romanització, però la seva tradició està estretament lligada al monestir de Poblet. Durant l'època medieval els monjos cistercencs van impulsar el conreu de la vinya i l'elaboració del vi. Es conserva un celler d'estil gòtic del segle XIII. La irrupció de la fil·loxera a finals del segle XIX va provocar un moviment cooperatiu per fer front a la plaga. El 1894 naixia la Cooperativa de Barberà de la Conca a la que van seguir tota una llista de cellers cooperatius. Destaquen els cellers modernistes dels arquitectes Pere Domènech i Roura i Cèsar Martinell i Brunet, anomenats «catedrals del vi» per Àngel Guimerà.
Situat al costat de l'històric monestir de Poblet, el Grans Muralles pren el seu nom del vinyer que envolta les muralles d'aquell lloc. Varietats històriques gairebé extintes, com les Garró i la Samsó comparteixen terra amb les fileres de Garnatxa tinta, Monastrell i Mazuelo.
