Les Escletxes del Papiol EarthCache

El Listing en Castellano te lo puedes descargar en formato pdf. Encontrarás el enlace al final del Listing.
Listing in English can be downloaded in pdf form. You will find the link at the bottom of the listing.

Introducció

Les Escletxes del Papiol són unes esquerdes naturals que es troben al peu del Puigmadrona, al terme municipal del Papiol, Baix Llobregat. Aquestes escletxes són el resultat del lliscament d’uns materials calcaris fracturats sobre una base més plàstica argilosa. Com a conseqüència d’aquest lliscament les esquerdes del bloc calcari s’han anat obrint, separant entre sí els blocs fracturats.
Malauradament bona part de les escletxes, sobretot de la part oriental, van ser destruïdes als anys 50 per l’explotació d’una pedrera malgrat l’oposició de l’ajuntament. Actualment encara queden algunes escletxes que es poden visitar pel seu interior (i molts de vosaltres ja les heu visitat gràcies al mític tresor d’en garri: «Escletxes marines») i amb aquest Earthcache intentarem aprendre què són i com s’han format les Escletxes del Papiol.

Fotografia 1: Les Esclextes del Papiol (DagafeSQV, CC BY-SA 3.0, via Wikimedia Commons)

Tipus de roca

Pedra calcària

La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament per carbonat de calci (CaCO₃). Com moltes altres roques sedimentàries, la pedra calcària és composta de grans; tanmateix la majoria dels grans de les roques calcàries són fragments esquelètics d'organismes marins com el corall.
En el cas de les Escletxes del Papiol, el que hi trobem són unes calcàries de l’Helvecià (període del Miocè, de fa 15 i 20 milions d’anys), d’uns 20 metres d’alçada que han quedat aïllades per l’erosió formant un petit turó. Aquests blocs estan formats per calcàries esculloses amb nombrosos fòssils d'ostreids, gasteròpodes, eriçons marins, etc., els qual indiquen que el seu dipòsit es produí en condicions climàtiques tropicals.

Fotografia 2: Restes de corall en el bloc calcari (SastR’e.O)

Base argilosa

L’argila és una roca sedimentària descomposta constituïda per agregats de silicats d’alumini hidratats, procedents de la descomposició de roques que contenen feldspat, com ara el granit. Es caracteritza per adquirir plasticitat amb l’aigua.
En el cas de les Escletxes del Papiol, sota el bloc calcari, que reposa sobre una capa de bretxa (roca sedimentària semblant al conglomerat però formada per fragments angulosos enlloc de fragments arrodonits), hi trobem unes capes alternes d’argiles i materials sorrencs de força espessor. Aquestes argiles també daten del miocè, com els blocs calcaris.

Esquema 1: Diagrama dels blocs de les Esclextes del Papiol (Andrés 1953)

En resum, podem dir que l’estratigrafia de les Escletxes del Papiol està composta dels següents elements (de baix a dalt):

1. 50/60 metres de capes sorrenques i argiloses alternes, essent argiloses les superiors.
   
2. 0,4 metres, d’una fina capa de bretxa d’elements paleozoics
   
3. 20 metres de blocs de calcàries helvecianes groguenques amb restes d'ostreids i coralls.

Formació

L’origen de les Escletxes del Papiol és el resultat de la infiltració de les aigües tel·lúriques a les diàclasis (fractures a la roca que no va acompanyada de desplaçament) de la roca calcària provocant una corrosió i descalcificació del bloc.
L’aigua filtrada travessava totalment el bloc calcari a través del sistema de diàclasis i sortia per l’oest degut a la inclinació del substrat argilós (veure Esquema 2). Aquesta circulació de l’aigua, afavorida probablement per la capa de bretxa entre el bloc de pedra calcària i el substrat d’argila, va determinar el lliscament de la massa calcària en el mateix sentit de la circulació hídrica. Aquest lliscament va contribuir en la separació de les fractures, formant les escletxes que veiem avui en dia, desenvolupant un rol més important d’aquest fenomen en les esquerdes amb orientació Nord-Sud (perpendicular al pendent del substrat argilós).

Fotografia 3: Corrosió del bloc calcari per acció de l’aigua (SastR’e.O)

Es poden considerar 3 fases en l’evolució general d’aquest procés.

1. Formació de les diàclasis en el bloc de pedra calcària com a fenomen secundari a les fractures de la vall del Llobregat i Tibidabo.
2. Infiltració i circulació entre les diàclasis de l’aigua, provocant la corrosió i dissolució del bloc calcari i ampliant les esquerdes. Aquest procés continua en l’actualitat.
3. Lliscament de la pedra calcària helveciana sobre el substrat argilós impermeable. El lliscament es realitza cap a l’oest. Aquest fenomen va començar per les diàclasis més occidentals, que són les que presenten una complicació topogràfica major; mentre que les escletxes orientals han sofert un desplaçament menor.

Les escletxes actualment

Per a la descripció de les Escletxes que ve a continuació faig servir la nomenclatura del mapa de Xavier Badiella.
Malauradament bona part de les escletxes, sobretot de la part oriental, van ser destruïdes als anys 50 per l’explotació d’una pedrera malgrat l’oposició de l’ajuntament. Per sort encara queda tot un sistema d’escletxes de diverses mides i profunditats.

Fotografia 4: Zona oriental de les Escletxes del Papiol (SastR’e.O)

És en aquesta zona oriental, on trobem dues de les escletxes de menys complicació i segurament les més visitades pels curiosos degut a la proximitat al camí i llur fàcil accés. Els diumenges solen estar freqüentades per caminants i per grups d’iniciació a l’escalada. Des de l’entrada sud d’aquestes escletxes es pot pujar fàcilment al bloc calcari i observar les escletxes des de dalt, així com part de la vall del Llobregat.
Si seguim cap a l’oest primer trobem La zig-zag. No només en aquesta escletxa, sinó en totes les següents, generalment l’obertura sud és por on l’accés és més fàcil. La zig-zag comença en una obertura força ampla, però es va estrenyent arribats a un punt on, combinat amb un esglaó de mig metre que baixa, l’accés és complica una mica. Passat aquest punt més estret, l’escletxa segueix mentre va pujant, acabant en un cul-de-sac a quasi dos metres de la superfície.

Fotografia 5: Escletxa zig-zag des del nord (SastR’e.O)

Més cap al sud trobem una nova entrada. Aquesta, aparentment sembla bloquejada per una roca, però aquesta es pot esquivar per un forat abaix a l’esquerra. És necessari ajupir-se i fins i tot posar-se de genolls, de tal manera que serà més fàcil per a un nen que per a una persona adulta. Passat aquest obstacle, trobem una bifurcació. A la dreta entrem a l’escletxa de La Mariana. És pot recórrer sense massa dificultats fins al tram final, on trobem que baixa una escletxa subterrània per l’esquerra i per la dreta (seguint recte) podem sortir pel cantó nord del sistema. Aquest últim tram al cantó nord, és un pèl més complicat, el que comporta que s’ha d’anar en compte si s’hi va amb nens.

Foto 6: Escletxa de La Mariana (SastR’e.O)

A la bifurcació anterior (passat el roc que hem esquivant posant-nos de genolls), si tirem per l’esquerra, arribem a una escletxa relativament ample, però curta. De fet, si no aconseguim passar pel forat on calia ajupir-se, es pot arribar a aquesta escletxa, per l’obertura sud que trobaríem més endavant. Aquesta escletxa connecta amb La Rambla per dos punts. El segon punt (més al nord) és massa estret i no s’hi pot passar. Pel primer punt, però, sí que s’hi pot passar, però cal tenir en compte que s’estreny molt.
Més el sud trobem l’escletxa més grossa, La Rambla. Aquesta és transita amb molta facilitat, i tant les obertures nord com sud, són de fàcil accés. És en aquesta escletxa on hi trobem moltes vies d’escalada (juntament amb l’escletxa més oriental). La Rambla està connectada amb l’escletxa de La Figuera per dos punts. El punt més al nord és massa estret. El segon punt, similar a la drecera anterior, sí que s’hi pot passar però també s’estreny molt.

Foto 7: Escletxa de La Figuera (SastR’e.O)

Tanmateix, per arribar a l’escletxa de La Figuera no és necessari agafar aquesta drecera (tot i que és més divertit) sinó que s’hi pot entrar per l’accés sud amb facilitat. Si seguim aquesta escletxa cap al nord, el desnivell es complica, havent d’escalar algun roc, i el terreny augmenta considerablement de dificultat. Un cop passat el revolt no és massa recomanable seguir-hi amb nens.
Totes aquestes escletxes també es poden veure des de dalt, però és importantíssim anar amb MOLT de compte, tenir els nens vigilats, i EN CAP CAS saltar sobre les escletxes! Hi ha caigudes molt altes!

Log

Ara que ja saps què són i com s’han originat les Escletxes del Papiol, toca intentar posar en pràctica que efectivament ho has entès .
Dit això, les preguntes que cal respondre:

1. Explica breument com s’han originat les Escletxes del Papiol.
2. Per què veiem més complicacions topogràfiques en escletxes com ara La Rambla o La Figuera, les quals estan més connectades per diàclasis perpendiculars, i més simplicitat en les escletxes més orientals, com la zig-zag o les que estan al marge est?

Les següents preguntes corresponen a les ubicacions 3-7 del mapa.

3. Et trobes sobre el sistema de les Escletxes del Papiol. Què se n’ha fet d’aquesta roca calcària? Des d’aquí veuràs a una certa distància un edifici emblemàtic que està construït amb blocs d’aquesta mateixa roca sobre un sistema calcari com el de les escletxes que presenta unes esquerdes similars. De quin edifici es tracta? Pots intentar descriure el bloc calcari sobre el qual reposa l’edifici des d’aquí? Hi veus alguna escletxa?
4. Fixa’t en les parets del bloc calcari en aquesta ubicació. Veus algun indici d’alguns dels fenòmens implicats en la formació de les escletxes? Quin indici? De quin procés es tracta? Continua a l’actualitat aquest procés? Quina amplada i altura diries que té l’escletxa en aquest punt?
5. Entra a l’escletxa subterrània i endinsa’t-hi. Fixa’t en les parets del bloc calcari en aquesta ubicació, que és una mica més fosca. Veus algun indici d’alguns dels fenòmens implicats en la formació de les escletxes? Quin indici? De quin procés es tracta? Continua a l’actualitat aquest procés? Quina amplada i altura diries que té l’escletxa en aquest punt?
6. Aquí et trobes en una de les escletxes més ample del sistema. Quina orientació té? Hi ha algun motiu per la qual té aquesta orientació? En cas afirmatiu, justifica-ho.
7. Algú ha inscrit el seu nom de quatre lletres en aquest punt. De quin color és el bloc calcari en aquesta ubicació? Descriu-me’l (coloració, textura...).

En quant els processos de formació que pregunto em refereixo a dos: Formació del bloc calcari, del qual els indicis visibles actualment són restes fòssils; modificació del bloc calcari en el procés de corrosió i dissolució provocat per l’aigua.
Per arribar a la ubicació 4 del mapa s’ha de passar per un punt especialment estret. Si no te’n surts no et preocupis, respon el que puguis i m’ho expliques al correu amb les respostes. No és obligatori però sempre és d’agrair que també afegeixis al log una fotografia del lloc, que se’t vegi a tu o el teu GPS o el racó de les Escletxes que t’ha semblat més espectacular.
Un cop ho tinguis tot, envia’m les respostes al meu perfil ja sigui a través del sistema de missatgeria o amb un correu. Tant bon punt me les hagis enviat ja podràs loguejar el Earthcache. No cal que esperis la meva confirmació. Si hi hagués algun error ja em posaria en contacte.

I ja que hi som, aprofita per mantenir net el lloc. No oblidem pas que seguim dins del Parc Natural de Collserola. No embrutis i enduu-te les deixalles. Les Escletxes no són un abocador!

Bibliografia

1. Andrés, O (1953) Estudio Espeleológico de «Les Escletxes» de Papiol (prov. de Barcelona), Speleon IV 1: 29-36. Universidad de Oviedo.
2. Badiella, X (1987) Les Escletxes de Papiol, Circular interior SIS (16): 4 pp. SIS del CE Terrassa.
3. Mata-Perelló, JM (2009) Recorregut de recerca geològica, geoambiental i mineralògica per les comarques del Baix Llobregat, del Vallès Occidental i de l’Anoia: des del Papiol a Olesa i el Bruc, XARAGALL, Revista de Ciències de la Catalunya Central, Sèrie B nº 333
4. http://www.espeleoindex.com/ [Consultat: 7 de Febrer 2019]
5. https://ca.wikipedia.org/wiki/Pedra_calcària [Consultat: 7 de Febrer 2019]
6. https://ca.wikipedia.org/wiki/Argila [Consultat: 7 de Febrer 2019]

El siguiente enlace en este encuadre conduce a la traducción de la descripción con las preguntas a responder es este Earthcache. Como propietario del Earthcache aseguro que este archivo es seguro. Éstos no han sido revisados ni por el Reviewer ni por Groundspeak. Os los descargáis a vuestro riesgo. The following link in this box link to the translation of the Earthcache desciptions as well as the needed tasks. As the cache owner, I represent that these files are safe to download although they have not been checked by Groundspeak nor by the reviewer for possible malicious content. Download these files at your own risk. Listing en .pdf Listing in .pdf

Versió 1.0, 15.03.2019
Versió 1.1, 28.10.2020 - Canvis d'enllaços interns