Nous container i coordenadas..
CAST: La preciosa plaza que se sitúa al final de la calle de Mont d'Orsà es objeto de furiosa controversia. ¿El motivo? Su nombre. En 2014 se decidió rebautizarla como "Plaza dels Pins de Vallvidrera", tras 12 años de lucha sin tregua de la Asociación de Vecinos que toma su nombre, en singular eso sí (AAVV-Vallvidrera-Plaça del Pi). ¿Y cómo se llamaba antes? "Plaça de les Basses d'en Barral", denominación aprobada en el Nomenclátor en 2002. Al parecer, la familia Barral cultivaba tierras por esta zona al menos desde 1803, y por aquí tenía unas balsas. Pues bien: la decisión ha dividido a la sociedad "llebrenca" en dos: pinistas contra barralistas, podríamos decir. Los barralistas atribuyen a sus mentores unas cartas de antigüedad ("argumento ad antiquitatem": si algo se hace desde hace tiempo es que está bien o es verdadero) contra las que no pueden competir los pinistas, que aducen tener a su favor la mayoría ("argumento ad populum": para la mayoría es A, por lo tanto tiene que ser A). Nosotros no tomamos partido (¡sí, somos equidistantes!) porque lo queremos seguir tomando son cañas con unos y con otros.
CAT: La preciosa plaça que hi ha al final del carrer de Mont d'Orsà és objecte d'una furiosa controvèrsia degut al seu nom. El 2014 es va decidir rebatejar-la com "Plaça dels Pins de Vallvidrera", després de 12 anys de lluita sense treva de l'Associació de Veïns que pren el seu nom, en singular això sí (AAVV-Vallvidrera-Plaça del Pi). I com es deia abans? "Plaça de les Basses d'en Barral", denominació aprovada en el Nomenclàtor el 2002. Pel que sembla, la família Barral conreava terres per aquesta zona almenys des de 1803, i per aquí tenia unes basses. Doncs bé: la decisió ha dividit la societat llebrenca en dos: pinistas contra barralistas, podríem dir. Els barralistas atribueixen als seus mentors unes cartes d'antiguitat ("argument ad antiquitatem": si alguna cosa es fa des de fa temps és que està bé o és veritable) contra les que no poden competir els pinistas, que addueixen tenir al seu favor la majoria ("argument ad populum": per a la majoria és A, per tant ha de ser A). Nosaltres no prenem partit (sí, som equidistants!) perquè el que volem seguir prenent són canyes amb uns i altres.
ENG: The beautiful square that lies at the end of Mont d'Orsà street is at the centre of a raging controversy. Why is it so? Because of its name. In 2014 it was decided to rename it as "Plaza dels Pins de Vallvidrera" (Vallvidrera Pines Square), after 12 years of unceasing struggle from the Association that takes its name from it (AAVV-Vallvidrera-Plaça del Pi). And how was it called before? "Plaça de les Basses d'en Barral", name approved by the Gazetteer in 2002. Apparently, the Barral family cultivated land in this area, where it owned some ponds, at least since 1803. This decision has divided the Vallvidrerian society in two: Pinistas against Barralistas, as we could name them. The Barralistas attribute to their mentors some letters of antiquity ("ad antiquitatem argument": if something has been done for a long time, then it is right or true) against which the Pinistas cannot compete; these claim instead to have in their favor the majority ("ad populum argument ": for the majority it is A, therefore it has to be A). We do not take sides, because what we want to do is keep taking beers with both sides!!
DET: Der schöne Platz am Ende der Mont d'Orsà Straße ist Gegenstand heftiger Kontroversen. Der Grund dafür? Sein Name. Nach 12 Jahren unablässigen Kampfes der Nachbarschaftsvereinigung, die ihren Namen von ihm ableitet ("AAVV-Vallvidrera-Plaça del Pi"), wurde im Jahr 2014 beschlossen, ihn in "Plaça dels Pins de Vallvidrera" umzubenennen. Und wie hieß er vorher? Seit 2002 war er als "Plaça de les Basses d'en Barral", im Verzeichnis zu finden. Offenbar hatte die Familie Barral in diesem Gebiet seit mindestens 1803 Ackerland bestellt, und hatte auch einige Weiher ("Balses"). Diese Umbenennung hat die Bevölkerung Vallvidreras in zwei Hälften geteilt: "Pinisten" gegen "Barralisten", könnten wir sagen. Die Barralistas vertreten, dass ihre Mentoren das Anrecht der Antike haben ("ad antiquitatem Argument": wenn etwas schon lange getan wurde, ist es richtig oder wahr). Die Pinisten können nicht mit diesem Argument konkurrieren, aber sie behaupten, das Recht der Mehrheit auf ihrer Seite zu haben ("ad populum Argument": für die Mehrheit ist es A, also muss es A sein). Wir nehmen nicht Partei, lieber mal ein Bier mit den einen und den anderen.