REPONER IGUAL QUE AL ENCONTRAR, PF // REPLACE AS FOUND, PLEASE 
CAST.: El Baixador de Vallvidrera se inauguró el 28 de novembre de 1916, con la entrada en servicio de la línea Sarrià-Les Planes. Pero otros dos túneles comunican la zona de Les Planes con Barcelona. El primero es, cómo no, de peaje, una costumbre tan catalana como el pa amb tomàquet, aunque no tan apreciada. Y hay otro túnel de Vallvidrera, mucho más modesto pero con más historia. Se trata de una galería de algo más de un kilómetro excavada en 1856 con el propósito inicial de llevar el agua del pantano de Vallvidrera hasta Sarrià. Por él circuló a principios de siglo XX un pequeño tren, que para algunos historiadores es el primer metro de Barcelona. La entrada del túnel está entre la parada del Baixador y el pantano. La salida, a unos 100 metros de la estación del Peu del Funicular. En 1908 dejó de usarse para el suministro de agua y pasó a tener un uso ferroviario. El ingeniero Carles Montañés proyectó un pequeño tren eléctrico bautizado como "Mina-Grott" cuyo objetivo era llevar pasajeros de Barcelona hasta el que fue conocido como Lake Valley, un fallido proyecto lúdico alrededor del pantano que no pudo prosperar por la competencia del parque de atracciones del Tibidabo. El Mina-Grott podía transportar hasta 36 pasajeros, que por 35 céntimos cruzaban el túnel en seis minutos. Aunque se trató en realidad tan solo de un mini tren, fue el primer ferrocarril eléctrico urbano del país, un pionero del metro moderno.
CAT.: El Baixador de Vallvidrera es va inaugurar el 28 de novembre de 1916, amb l'entrada en servei de la línia Sarrià-Les Planes. Però la zona de les Planes amb Barcelona está també comunicada per dos altres túnels. El primer és, naturalment, de peatge, un costum tan catalana com el pa amb tomàquet, encara que no tan apreciat. Hi ha un altre túnel de Vallvidrera, molt més modest però amb més història. Es tracta d'una galeria d'una mica més d'un quilòmetre excavada en 1856 amb el propòsit inicial de portar l'aigua del pantà de Vallvidrera fins a Sarrià. Per ella va circular a principis de segle XX un petit tren, que per a alguns historiadors és el primer metro de Barcelona. L'entrada del túnel es troba entre la parada del Baixador i el pantà. La sortida, a uns 100 metres de l'estació del Peu del Funicular. El 1908 va deixar d'usar-se per al subministrament d'aigua i va passar a tenir un ús ferroviari. L'enginyer Carles Montañés va projectar un petit tren elèctric batejat com "Mina-Grott", l'objectiu del qual era portar passatgers de Barcelona fins al que va ser conegut com Lake Valley, un fallit projecte lúdic al voltant del pantà que no va poder prosperar per la competència del parc d'atraccions del Tibidabo. El Mina-Grott podia transportar fins a 36 passatgers, que per 35 cèntims creuaven el túnel en sis minuts. Tot i que es va tractar en realitat tan sols d'un mini tren, va ser el primer ferrocarril elèctric urbà del país, un pioner del metro modern.
ENG.: The Baixador de Vallvidrera was inaugurated on November 28, 1916, with the entry into service of the Sarrià-Les Planes line. But two other tunnels also communicate Les Planes with Barcelona. The first is, of course, a toll highway, a custom as Catalan as the pa amb tomàquet, although not so appreciated. And there is another Vallvidrera tunnel, much more modest but with more history. It is a gallery of just over a kilometer excavated in 1856 with the initial purpose of bringing water from the Vallvidrera dam to Sarrià. Through it circulated at the beginning of the 20th century a small train, which for some historians is the first metro of Barcelona. The tunnel entrance is located between the Baixador stop and the dam. The exit is just about 100 meters away from the Peu del Funicular station. In 1908 it stopped being used for water supply and began having a railway use. The engineer Carles Montañés designed a small electric train named "Mina-Grott" whose objective was to take passengers from Barcelona to what was known as Lake Valley, an unsuccessful recreational project around the dam that could not thrive due to the competition of the amusement park of the Tibidabo. The Mina-Grott could transport up to 36 passengers, who for 35 cents crossed the tunnel in six minutes. Although it was really just a mini train, it was the first urban electric railway in the country, a pioneer of the modern metro.
DEUT.: Der Baixador de Vallvidrera wurde am 28. November 1916 mit der Inbetriebnahme der Linie Sarrià-Les Planes eingeweiht. Es gibt aber noch zwei weitere Tunnel, die Barcelona mit Les Planes verbinden. Der erste ist natürlich mit Mautgebühr, eine ebenso Katalanische Tradition wie das pa amb tomàquet, wenn auch nicht so geschätzt. Der andere ist der Vallvidrera-Tunnel, viel bescheidener, aber mit mehr Geschichte. Es handelt sich um eine etwas mehr als einen Kilometer lange Galerie, die 1856 ausgegraben wurde, um Wasser vom Stausee Vallvidrera nach Sarrià zu bringen. Zu Beginn des 20. Jahrhunderts fuhr ein kleiner Zug hindurch, der für einige Historiker die erste Metro von Barcelona ist. Der Tunneleingang befindet sich zwischen der Haltestelle Baixador und dem Stausee. Der Ausgang liegt etwa 100 Meter von der Peu del Funicular Haltestelle entfernt. Ab 1908 wurde er nicht mehr für die Wasserversorgung sondern für die Beförderung von Personen genutzt. Der Ingenieur Carles Montañés entwarf eine kleine elektrische Eisenbahn mit dem Namen "Mina-Grott", deren Ziel es war, Passagiere aus Barcelona in das sogenannte Lake Valley zu bringen, ein erfolgloses Freizeitprojekt rund um den Stausee, das aufgrund der Konkurrenz des Vergnügungsparks Tibidabo nicht gedeihen konnte. Der Mina-Grott konnte bis zu 36 Passagiere transportieren, die für 35 Cent den Tunnel in sechs Minuten durchquerten. Obwohl es wirklich nur ein Mini-Zug war, war es die erste elektrische Stadtbahn des Landes, ein Vorläufer der modernen Metro.