L'antiga abadia benedictina de Sant Benet de Bages fou fundada cap el 960, a iniciativa dels esposos Sal·la i Ricarda, que la dotaren econòmicament. El mateix fundador va obtenir en un viatge a Roma la tutela papal, alhora que va portar les relíquies de sant Valentí, ja venerat a la zona. El primer abat fou Abbó, conegut des del 967.
L'església fou consagrada el 972 amb l’assistència del bisbes de Vic, d’Urgell i de Barcelona, a més de membres de la família dels fundadors, que llavors ja havien mort. En aquesta ocasió es torna a esmentar la seva dependència de Roma.
El 999 l’establiment va patir l’atac de les tropes d’Almansor. Després d’uns anys sense abat, el 1002 es va escollir un de nou (Ramió 1002-1032), triat pels monjos i sense la intervenció de la família dels fundadors que fins aquell moment havien determinat que els dirigents de la comunitat havien de ser familiars seus. El 1016 una butlla del papa Benet VIII va posar el monestir sota la seva jurisdicció directa.
El 1075, a la mort de l'abat Miró, germà de Ramon Berenguer I, la situació canvia i Sant Benet fou unit al monestir de Sant Ponç de Tomeres (Erau, Llenguadoc-Rosselló). A la fi del segle XII es va recobrar la independència, l’abat Benet (1108-1152 fou triat entre els membres de la comunitat. En aquesta època (el 1114) l’establiment va patir una nova incursió islàmica, els efectes de la qual foren força greus i es van veure obligats a construir de nou l'església (l’actual, acabada cap el 1212). A continuació fou iniciada la construcció del claustre aprofitant elements de l'anterior.
L'any 1348, durant la Pesta Negra, la comunitat va desaparèixer gairebé del tot. A mitjan del segle XVI, les dependències monàstiques es trobaven força deteriorares. El 1593 va perdre la seva independència i fou unit a Santa Maria de Montserrat, segons una butlla papal de Climent VIII. Segons això, Montserrat deixava Sant Pau del Camp i obtenia la direcció de Sant Benet, més profitosa. Aquesta unió va fer que, com Montserrat, passés a formar part de la Congregació de Valladolid. Sant Benet va esdevenir un col·legi de les Arts i un centre d’acollida dels monjos d’edat avançada.
El monestir va restar actiu fins l'any 1835. Les propietats foren subhastades i els edificis es van utilitzar com habitatges pels treballadors d’una indústria tèxtil. El lloc fou adquirit per la família del pintor Ramon Casas el 1909, Josep Puig i Cadafalch va encarregar-se de la restauració. El 1931 es va declarar monument nacional. El 2000 fou adquirit per la Caixa de Manresa que ha restaurat el conjunt i que el 2007 va inaugurar un complex conegut com Món Sant Benet dedicat a difondre la història monàstica, de l’època en que va ser residència dels Casas i també de la gastronomia.
L’església i claustre primitius es van haver de refer arrel de l’atac sarraí de 1114. Són les parts més antigues. A llevant del claustre hauria de situar-se la sala capitular, ara pràcticament desapareguda. Posteriorment es va afegir un segon pis a aquell claustre. Al segle XIV es va bastir una nova estructura gòtica utilitzada com a celler. A ponent s’aixeca el palau abacial, del segle XVII.
L’església és de nau única, amb creuer i tres absis. Conserva la cripta. A ponent s’obre un portal de mig punt, amb arquivoltes sense decorar i tres capitells per banda. Té una segona porta més senzilla que comunica amb el claustre. Davant de l’església es conserven les restes del que seria el panteó dels fundadors.
El claustre té quatre galeries amb columnes dobles, un total de seixanta-quatre, amb els seus capitells de gran riquesa. Hauria estat aixecat entre els segles XII i XIII i aplega algunes peces reaprofitades, com ara un capitell de la galeria de llevant, amb baix relleus, potser del segle X. Un altre dels capitells esmenta el nom d’un dels artífexs de l’obra: un tal Bernat. Es conserva un finestral de la sala capitular antiga. Al mateix claustre hi ha diversos enterraments d’època gòtica.
El palau abacial fou construït el 1627, i poc temps després un incendi va destruir l'interior de l'església.
Per validar el catxé només heu de fer-vos un foto on es vegi clarament alguna part del monestir.
The Monastery of Sant Benet de Bages is a former Benedictine monastery, in the comarca of Bages, Catalonia. The Romanesque monastery was thoroughly restored at the beginning of the twentieth century by the Catalan architect Josep Puig i Cadafalch.
The monastery was founded about 950 by the noble Salla and his consort Ricarda, of the house of the viscounts of Osona. According to the founding legend, Salla traveled to Rome to have his institution authorized, and to have it depend directly on the Holy See, the usual method for preserving the community from interference from the bishop— in this case of Vic— in whose diocese it lay. The abbey church was consecrated 3 December 972, witnessed by a gathering of notables: Borrell II, Count of Barcelona, the bishops Frugifer of Vic, Guisad of Urgell and Pere of Barcelona, the viscount Guadald of Osona, and three of the four offspring of the recently deceased founder, his son Isarn and the sisters Quíxol and Ego, at the head of witnesses both laymen and priests, in a grand ceremonial recorded in the surviving act of consecration.
The community was dedicated to the Holy Trinity and to Benedict of Nursia (Sant Benet in Catalan), founder of the order, and Peter and Andrew, all guarantors of its future orthodoxy. The founder secured dispensations that the future abbots would be chosen from among their descendents, making the abbey a form of proprietary church, an agreement that would soon lead to disputes among the various branches of their lineage as to choice of abbots.
From 965, the abbey church held the supposed relics of Saint Valentine, enclosed in a wooden reliquary with plates of silver depicting miracles of Saint Valentine, which was rediscovered in 1863 in the church of Navarcles.
At the beginning of the eleventh century the monastery passed under the direction of the Abbey of Saint Peter of Tomeras at Narbonne, from which the community freed itself in 1108. In 1125 Sant Benet de Bages suffered from an attack by moors that required a rebuilding, financed by local nobles who required in return the right to be buried in its consecrated ground.
The most splendid age of Sant Benet de Bages was in the fourteenth century, until the Black Death left the community with only two survivors, in a period that witnessed the beginning of its decline. On 9 November 1593, by order of Pope Clement VIII the community passed under the direction of the Abbey of Montserrat, and remained so until it was suppressed in 1820, serving as a place of retirement for Montserrat's community of monks. By the "law of desamortización" of 1835, all religious orders in Spain were required to render up their possessions.
The crumbling ancient structure attracted the interest of intellectuals who organised visits to it in the late nineteenth century. The architect Puig i Cadafalch and the painter Ramon Casas encouraged the mother of Casas to buy the property in 1907; in 1910 it passed into the hands of Casas, who commissioned Puig i Cadafalch to restore it.
In 1931 it was declared a National Monument. The 2000 descendants of Montserrat and Elisa Casas i Carbó sell the monastery at the Caixa de Manresa that has restored the complex and, in 2007, inaugurated a complex known as Món Sant Benet dedicated to spreading monastic history, from the time when It was the residence of the Houses and also of the gastronomy. The tourist and cultural complex includes, besides the monastery, the La Fàbrica building, the Hotel Món and the Alícia Foundation.
To validate the cache you only have to take a picture where you can see clearly some part of the monastery.
.
Virtual Rewards 2.0 - 2019/2020
This Virtual Cache is part of a limited release of Virtuals created between June 4, 2019 and June 4, 2020. Only 4,000 cache owners were given the opportunity to hide a Virtual Cache. Learn more about Virtual Rewards 2.0 on the Geocaching Blog.