Dintre dels actes commemoratius del tricentenari de l'Onze de Setembre de 1714, que van durar tot el 2014, Joan Fontcuberta, fotògraf i artista plàstic, va tenir la iniciativa, secundada pel diari barceloní El Periódico, de fer en una plaça de la ciutat una instal·lació que en principi es preveia efímera però que finalment l'ajuntament va decidir consolidar i deixar com a monument permanent al "viure lliure", que és el lema principal del Tricentenari. Es tracta d'un fotomosaic mural de grans dimensions aplicat a un molt antic mur de tanca del jardí d'una casa privada a la plaça d'Isidre Nonell, tocant a la plaça de la Catedral. El mur fa 6,40 metres d'alt per 9,10 d'ample, encara que el mural no ocupa la totalitat de l'espai, sinó que fa 3,80 per 8 metres, de manera que deixa una mica de marges als costats i un bon espai lliure a la part superior.
El Periódico va fer una crida als seus lectors per a que aportessin fotografies de persones fent-se un petó, com resposta a la pregunta "Què significa per a tu viure lliure?". Una tria de les fotografies rebudes va servir per crear el mural pel ceramista Antoni Cumella, format per unes quatre mil petites tessel·les (distribuïdes en 50 files de vuitanta tessel·les cadascuna), en cadascuna de les quals hi ha impresa una de les fotografies rebudes aplicant-hi la tècnica de la fotoceràmica. Les tessel·les estan distribuïdes de manera que el conjunt forma la imatge principal que es veu al primer cop d'ull, i que és també, naturalment, un petó. De fet, uns llavis, en primeríssim pla, besant-se, que es pretén que puguin esdevenir una de les imatges icòniques de Barcelona.
L'acte d'inauguració es va celebrar a migdia del 3 de juliol de 2014. Ocupaven la presidència l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, Jaume Ciurana; la regidora del districte de Ciutat Vella, Mercè Homs; el comissari dels actes del Tricentenari BCN, Toni Soler, i l'autor del mural, Joan Fontcuberta.
La plaça Isidre Nonell, on es troba el mural, es va crear poc abans dels Jocs Olímpics de 1992 a partir de l'enderrocament de l'edifici que l'ocupava, i va quedar incorporada a un tros del carrer dels Capellans. El mur on s'ha posat el mural era la tanca de separació amb el jardí de la casa veïna, en el que hi ha encara un gran eucaliptus, un xiprer també de grans dimensions i una palmera. A l'altre costat d'aquest jardí es va crear anys més tard la plaça del 8 de maig, dia de la dona treballadora, en enderrocar una altre casa, i unir-la a la ja existent plaça de Carles Pi i Sunyer encarades a la Balmesiana del carrer Duran i Bas.
El mur on hi ha el mural, a la plaça Nonell, queda encarat a la plaça Nova i, per les seves dimensions, és visible fins i tot des del costat del Col·legi d'Arquitectes.