Virtual Rewards 2.0 - 2019/2020
This Virtual Cache is part of a limited release of Virtuals created between June 4, 2019 and December 31, 2020. Only 4,000 cache owners were given the opportunity to hide a Virtual Cache. Learn more about Virtual Rewards 2.0 on the Geocaching Blog.
ARANÉS
ERA VAL D’ARAN
Era Val d'Aran o Aran,[a] a viatges nomentada peth sòn toponim oficiau Vau d'Aran o Vath d'Aran, eth aranés, ei ua val pirenenca e ua comarca (eth occitan: parçan) plaçada ath sud-èst dera region istorica e culturau de Gascunya, ara tanben region istorica, encara mès grana, d'Occitània. Administrativament Ei ua entitat territoriau singulara de Catalonha considerada coma realitat nacionau occitana. Damb cap-lòc en Vielha (Vielha er aranés), a un govèrn autonòm, eth Conselh Generau d'Aran, en vertut dera Lei 16/1990 sobri eth regim especiau de la Vau d'Aran, actualizada damb era naua Lei d'Aran deth 21 de gèr de 2015. Siguec ua comarca enquiath 2015, an que se considère a compdar deth legauments ua entitat territoriau singulara.
Era lengua pròpria e oficiau ei era occitana, aranés. Qu'aparten ath conjunt d'eth gascon orientau. Tanben i son cooficiaus eth catalan e eth castelhan. Celèbre era sua hèsta nacionau, era Hèsta d'Aran, eth 17 de junh.
ORIGINA DETH TOPÒNIM
Aran ei un mot d'origina preromà que ven d'eth basc aran que signifique «val», e donques ei un pleonasme en significar Val dera Val.
ISTÒRIA
Article principau: Istòria d’Aran
Eth 1067, era Val d'Aran siguec incorporada a eth Reiaume d'Aragon, mès ne Sanç Garcés II de Pamplona ne es comdes de Ribagorça ne podèren empedir era independéncia. Quitament, eth 1167 s'i establic ua comunitat catara. Eth 1169, siguec cedida as comdes de Marçan e Bigòrra e eth 1172 as de Comenge, causa qu'enfortic es ligams damb era Gascunya. Eth 1130,[4] Alfons eth Bataller signèc eth tractat dera Emparança, que se restacaue entà eth era val a era Corona d'Aragon.
Era des·hèta a era batalha de Muret e sustot eth Tractat de Corbeil de 1258 signifiquèc era fin dera influéncia catalana en Occitània, solament era Val d'Aran, era Senyoria de Montpelhièr, era Senyoria de Omeladès e eth vescomtat de Carlat restèren en mans catalanes. Jaume E volec infeudar eth territòri a Guillem de Entença[5] eth 1220 contra era volontat des aranesi, que siguec escotada e eth rei prometec que non se separarien dera corona.
En marc d'era Crosada contra era Corona d'Aragon e damb era desencusa de punir es vexacions des aranesi contra eth comtat de Comenge e lideradi per Eustaqui de Beaumarchais, eth senescal de Tolosa, ajudat per fòrça aranesi e er especiau per Augèr de Berbedà, senhor de Lés,[6] aucupèc era Val d'Aran eth 1283 damb ua armada que compdaue entre 300[7] e 500 òmes.
Per eth tractat de Argelers de 1298, s'acordèc que Felip IV de França cedirie provisionalment era administracion dera Val d'Aran a Jaume II de Malhòrca, mentre se resolvie eth conflicte.
Eth 26 d'abriu de 1313 cossent damb eth Tractat de Poissy, Sanç E de Malhòrca restituís aguest territòri ath rei Jaume eth Just d'Aragon.[9] Eth rei establic eth 22 de junhsèga deth 1313 era Querimònia (Costums e Privilègis dera Val d'Aran) o Privilègi de Jaume eth Just, en tot modificar-se eth sistèma d'administratiu d'era universitas a eth Conselh Generatz d'Aran.[10] Eth privilègi siguec reafirmat eth 1325 per Alfons III. Auie ja estat concedit eth prumèr privilègi en Lhèida eth 4 de junhsèga d'eth 1306. E endemés, eth 26 de junh d'eth 1352, se confirmarie eth dret de succession e matrimoniau, eth contracte legau de guanhadors e era mieja guadanyeria.
Eth 1389, era Val siguec cedida as comdes de Montson; eth 1411 eth Parlament catalan acceptèc er aufriment[11] d'eth sindic de pactar era union d'Aran en Principat. E pendent eth periòde 1430-1512 apartenguec en França. Toti eri respectèren es furs aranesi. Pera Acta de Bles d'eth 18 de deseme de 1512 tornèc definitiuaments ara Corona d'Aragon encara que siguec aucupada temporauments eth 1597 pes hugonots, comandadi peth comde de Saint-Girons.
Eth 1595, es constitucions catalanes i siguessen declarades coma dret supletòri (causa que siguec refermada per Ferran VI d'Espanha eth 1755), deth temps qu'eth 1605 Felip III d'Espanha aumentèc es privilègis.
Ras des eveniments vengudi eth 7 de junh de 1640 en Barcelona, origina d'era guèrra des Segadors, e dera decision deth Principat de Catalonha d'acceptar era sobeiranetat de Lluís XIII de França, eth governador dera Val, Lluís de Toralla, desaubedic era orde arrecebuda dera Generalitat de Catalonha en març deth 1643 d'acceptar eth obediència deth rei francés. Es Toralla èren emparentats damb es Montgai de Lhèida. Un d'eri, J. Baptista de Montgai e de Toralla, paer eth cap e gran partidari de Felip IV de Castelha, ère eth cap visible dera oposicion ath partit afrancesat dera ciutat. Eth capitan Toralla, eth 2 d'abriu de 1643, liurèc Castèth-leon e auti lòcs a ua armada de Felip IV comandat per Martí Desllor, hèt que provoquèc era entrada d'ua armada compausada d'unitats catalanes e franceses as ordes de Josep de Margarit, governador generau de Catalonha. Aguest assetgèc Vielha, a on s'auien atrinxerat es tropes castelhanes compausades de 100 dragons valons e italians, 200 aragonesi e 100 miquelets aranesi. Era vila siguec aucupada e incendiada. Eth governador Toralla hugic peth pòrt de Benasc, perseguit per partides gascones qu'auien vengut de França entre tempèstes de nhèu. Margarit Metec sètge en Castèth-leon, a on s'auien mantengut fòrtes ues companhies de soldats castelhans e aragonesi. Aguestes capitulèren ath cap de sies dies e sigueren acompanhades pes tropes catalanes enquiara linha d'Aragon. Aguest hèt se venguec eth 20 d'abriu de 1643.
En esclatar era guèrra de succession espanhòla, era Val d'Aran prenec partit peth arxiduc Carles d'Àustria. Entre es aranesi combatents, partidaris de Carles III, se destaquèren ena luta contra era armada castelhana o borbònic es capitans Josep Portolà, Francesc Puig deth Poal, Josep Puig e Jaume Móra, tant ena defensa de Castèth-leon coma ena accion contra er assag francés d'entrar ena Val er an 1707. Se distinguiren tanben en eroïc sètge de Benasc, assetjat pes tropes franco-castelhanes, que li ocasionèren ada eth un gran revés, en tot hèr-les mès de 1.400 baishes. Enquiath 1711 es aranesi lutèren ath pòrt dera Picada, damb avantatgi, e ath portilló de Bossost, contra es fòrces deth generau Rossel. Aguest madeish an siguec aucupat era Val peth marqués de Arpajon, eth quau s'apoderèc de Castèth-leon e se lancèc contra Salardú. Es sòns vesins les calesse recobrar es sues vides e eretadi a prètz de rescat. Es vasos sagrats dera glèisa sigueren portadi en Castèth-leon, e non sigueren retornadi enquia auer crubat eth marqués era darrèra part deth rescatconvengut. Ath delà, exigic ua contribucion extraordinària de 20 000 doblons as comunitats municipaus araneses, qu'aumentèc encara mès eth sòn successor Duvil, tinent de Felip V.
Eth 1717, pendent era Guèrra dera Quàdruple Aliança, siguec aucupada pes tropes franceses deth marqués de Bonàs per orde de James Fitz-James Stuart, en tot èster restituïda per eth tractat de Madrid de 1721.[12]
Eth 1805 era Val d'Aran siguec metuda jos era jurisdiccion religiosa deth avescat d'Urgelh en substitucion deth de Comenge, era quau causa, paradoxauments, la sauvèc dera politica de supression lingüistica que patiren es occitans en territòri francés. Siguec aucupada temporauments pes francesi entre eth 1808 e eth 1815, e incorporada ath departament dera Nauta Garona eth 1812.[13] Er aranés Felip Aner d'Esteve (1781-1812) siguec membre d'eth Conselh de Govèrn dera Val d'Aran, constituïda peth partit antinapoleònic eth 1808 e siguec en tot representar aranés a eth Conselh de Catalonha e quitament deputat as Corts de Cadis. Era naua constitucion liberau, mès, prepausaue era abolicion des furs territoriaus, e per aguest motiu sigueren abolidi eth 1824. E peth que hège as privilègis, dempús d'era Compilació Foral Catalana deth 1960 solament restauen eth dret de torneria e eth pacte de convinença o mija gudanheria.
Eth 2 de seteme d'eth 1827 s'amassèc per darrèr còp eth Conselh Generatz dera Val d'Aran, encara que non siguec suprimit per Reiau Orde enquia eth 1834. Eth personatge mès destacat ena cultura aranesa de fins d'eth sègle xix siguec eth capelhan e escrivan Josèp Condò Sambeat.
Era invasion deth 1944 siguec un assag deth Partit Comunista d'Espanha, un còp acabat era Guèrra Civiu espanhòla d'establir un govèrn espanhòu d'era Union Nacionau Española (UNE) ena Val d'Aran[14] mieijançant un atac des maquis espanhòus que collaborauen damb era resisténcia francesa, e en tot profitar qu'es fascistes èren en retirada a Euròpa tota pera pression des Aliadi pendent era Dusau Guèrra Mondiau, e nomentat era clau Operacion Reconquesta d'Espanha.[15]
Dempús dera fin deth regim franquista, peth prumèr còp, eth 1978 s'amassèc en Vielha era Associacion de Vesins Se Tersús, e damb Felip Solé e Sabarís presentèren esmenes ar Estatut de Sau, recuelhudes ara Disposicion Addicionau Prumèra deth Projècte d'Estatut d'Autonomia de Catalonha.
Eth 26 de junhsèga deth 1979 s'amassèren a Santa Maria de Cap d'Aran (Tredòs) toti es bailes, còssos e personalitats araneses, e creèren era Comission Pro Restauracion des Institucions Istoriques dera Val d'Aran, damb es següents objectius:
• Identificar pleaments es institucions ancianes, eth sòn foncionament, potestats e forma d'eleccion.
• Estudiar era sua adeqüacion possibla ara realitat actuau, e prepausà'c ara Assemblada de Parlamentaris.
D'aguesta manèra, eth 2 de seteme se constituïc eth Conselh Generatz Provisionau dera Val d'Aran, non arreconeishut oficiauments, mès eth 1982 se crearie ua Comission de Normalizacion Lingüistica der Aranés, formada per Pèire Beui, Jaume Taupiac e Miquel Grosclaude, qui establiren ues nòrmes lingüistiques oficialitzades eth 1983, e que seguien es indicacions dades per IEO per çò qu'ei d'eth gascon. Atau, dempús deth cors 1984-1985 s'ensenharie er aranés de manèra regular ena escòla, ath madeish temps qu'eth 1985 se crearie un Centre de Normalizacion Lingüistica entà difoner-ne er usatge a toti es nivèus possibles.
Dempús de diuèrses “picabaralles” politiques entre partidaris de mantier-se laguens Catalonha damb estatut especiau, coma Josep Calbetó Giménez (alavetz restacat a Convergéncia e Union), e partidaris de formar ua comunitat autonòma a part (acorropadi laguens eth Partit Nacionalista Aranés), eth 26 de mai d'eth 1991 siguec escuelhut peth prumèr còp eth Conselh Generau d'Aran, format per 13 conselhèrs. Eth resultat siguec:
• Coalicion Aranesa-Convergéncia e Union (GOSSET-CiU) obten 1.947 vòts (37,8%) e 7 conselhèrs.
• Unitat d'Aran-Partit Nacionalista Aranés (UA-PNA) obten 1.514 vòts (29,4%) e 6 conselhèrs.
• Partido Popular (PP) obten 203 vòts (3,9%) e cap conselhèr.
• Independenti de Lairissa obten 58 vòts (1,2%) e cap conselhèr.
D'aguesta manèra, siguec nomentat peth prumèr còp eth Sindic d'Aran, ena persona de Pilar Busquets (GOSSET-CiU), contra er aute candidat, Emili Medan (UA-PNA). Era participacion siguec de 60,7% sobri 5.142 votants.
Hònt: https://gosset.wikipedia.org/
CATALÀ
LA VALL D’ARAN
La Vall d'Aran o Aran,[a] de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran o Vath d'Aran, en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (en occità: parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània. Administrativament és una entitat territorial singular de Catalunya considerada com a realitat nacional occitana. Amb capital a Viella (Vielha en aranès), té un govern autònom, el Consell General d'Aran, en virtut de la Llei 16/1990 sobre el règim especial de la Val d'Aran, actualitzada amb la nova Llei d'Aran del 21 de gener de 2015. Va ser una comarca fins al 2015, any a partir del qual es considera legalment una entitat territorial singular.
La llengua pròpia i oficial és l'occità aranès, que pertany al conjunt del gascó oriental. També hi són cooficials el català i el castellà. Celebra la seva festa nacional, la Hèsta d'Aran, el 17 de juny.
ORIGEN DEL TOPÒNIM
Aran és un mot d'origen preromà que ve del basc aran que significa «vall», i per tant és un pleonasme en significar Vall de la Vall.
HISTÒRIA
Article principal: Història d'Aran
El 1067, la Val d'Aran fou incorporada al Regne d'Aragó, però ni Sanç Garcés II de Pamplona ni els comtes de Ribagorça en pogueren impedir la independència. Fins i tot, el 1167 s'hi establí una comunitat càtara. El 1169, fou cedida als comtes de Marçan i Bigorra i el 1172 als de Comenge, cosa que enfortí els lligams amb la Gascunya. El 1130,[4] Alfons el Bataller va signar el tractat de l'Emparança, pel qual es vinculava la vall a la Corona d'Aragó.
La desfeta a la batalla de Muret i sobretot el Tractat de Corbeil de 1258 va significar el final de la influència catalana a Occitània, només la Vall d'Aran, la Senyoria de Montpeller, la Senyoria d'Omeladès i el vescomtat de Carlat restaren en mans catalanes. Jaume I va voler infeudar el territori a Guillem d'Entença[5] el 1220 contra la voluntat dels aranesos, que fou escoltada i el rei va prometre que no se separarien de la corona.
En el marc de la Croada contra la Corona d'Aragó i amb el pretext de castigar les vexacions dels aranesos contra el comtat de Comenge i liderats per Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa, ajudat per molts aranesos i en especial per Augèr de Berbedà, senyor de Lés,[6] va envair la Vall d'Aran el 1283 amb un exèrcit que comptava entre 300[7] i 500 homes.
Pel tractat d'Argelers de 1298, s'acordà que Felip IV de França cediria provisionalment l'administració de la Vall d'Aran a Jaume II de Mallorca, mentre es resolia el conflicte.
El 26 d'abril de 1313 d'acord amb el Tractat de Poissy, Sanç I de Mallorca restitueix aquest territori al rei Jaume el Just d'Aragó.[9] El rei establí el 22 de juliol del 1313 la Querimònia (Costums i Privilegis de la Vall d'Aran) o Privilegi de Jaume el Just, modificant-se el sistema d'administratiu de la universitas al Conselh Generau d'Aran.[10] El privilegi fou reafirmat el 1325 per Alfons III. Ja havia estat concedit el primer privilegi a Lleida el 4 de juliol del 1306. I endemés, el 26 de juny del 1352, es confirmaria el dret de successió i matrimonial, el contracte legal de guanyadors i la mitja guadanyeria.
El 1389, la Vall fou cedida als comtes de Montsó; el 1411 el Parlament català acceptà l'oferiment[11] del síndic de pactar la unió d'Aran al Principat. I durant el període 1430-1512 pertanyé a França. Tots ells respectaren els furs aranesos. Per l'Acta de Blois del 18 de desembre de 1512 tornà definitivament a la Corona d'Aragó encara que fou envaïda temporalment el 1597 pels hugonots, comandats pel comte de Saint-Girons.
El 1595, les constitucions catalanes hi foren declarades com a dret supletori (cosa que fou refermada per Ferran VI d'Espanya el 1755), mentre que el 1605 Felip III d'Espanya augmentà els privilegis.
Arran dels successos esdevinguts el 7 de juny de 1640 a Barcelona, origen de la guerra dels Segadors, i de la decisió del Principat de Catalunya d'acceptar la sobirania de Lluís XIII de França, el governador de la Vall, Lluís de Toralla, desobeí l'ordre rebuda de la Generalitat de Catalunya al març del 1643 d'acceptar l'obediència del rei francès. Els Toralla eren emparentats amb els Montgai de Lleida. Un d'ells, J. Baptista de Montgai i de Toralla, paer en cap i gran partidari de Felip IV de Castella, era el cap visible de l'oposició al partit afrancesat de la ciutat. El capità Toralla, el 2 d'abril de 1643, lliurà Castell-lleó i altres llocs a un exèrcit de Felip IV comandat per Martí Desllor, fet que va provocar l'entrada d'un exèrcit compost d'unitats catalanes i franceses a les ordres de Josep de Margarit, governador general de Catalunya. Aquest assetjà Viella, on s'havien atrinxerat les tropes castellanes compostes de 100 dragons valons i italians, 200 aragonesos i 100 miquelets aranesos. La vila fou ocupada i incendiada. El governador Toralla fugí pel port de Benasc, perseguit per partides gascones que havien vingut de França entre tempestes de neu. Margarit posà setge a Castell-lleó, on s'havien mantingut fortes unes companyies de soldats castellans i aragonesos. Aquestes capitularen al cap de sis dies i foren acompanyades per les tropes catalanes fins a la ratlla d'Aragó. Aquest fet s'esdevingué el 20 d'abril de 1643.
En esclatar la guerra de successió espanyola, la Vall d'Aran prengué partit per l'arxiduc Carles d'Àustria. Entre els aranesos combatents, partidaris de Carles III, es destacaren en la lluita contra l'exèrcit castellà o borbònic els capitans Josep Portolà, Francesc Puig del Poal, Josep Puig i Jaume Móra, tant en la defensa de Castell-lleó com en l'acció contra l'intent francès d'entrar a la Vall l'any 1707. Es distingiren també en l'heroic setge de Benasc, assetjat per les tropes franco-castellanes, a les quals ocasionaren un gran revés, fent-los més de 1.400 baixes. Fins al 1711 els aranesos lluitaren al port de la Picada, amb avantatge, i al portilló de Bossost, contra les forces del general Rossel. Aquest mateix any fou ocupada la Vall pel marquès d'Arpajon, el qual s'apoderà de Castell-lleó i es llançà contra Salardú. Els seus veïns hagueren de recobrar llurs vides i heretats a preu de rescat. Els vasos sagrats de l'església foren duts a Castell-lleó, i no foren retornats fins a haver cobrat el marquès la darrera part del rescat convingut. A més, exigí una contribució extraordinària de 20 000 doblons a les comunitats municipals araneses, que augmentà encara més el seu successor Duvil, tinent de Felip V.
En 1717, durant la Guerra de la Quàdruple Aliança, fou ocupada per les tropes franceses del marquès de Bonàs per ordre de James Fitz-James Stuart, sent restituïda pel tractat de Madrid de 1721.[12]
El 1805 la Vall d'Aran fou posada sota la jurisdicció religiosa del bisbat d'Urgell en substitució del de Comenge, la qual cosa, paradoxalment, la salvà de la política de supressió lingüística que patiren els occitans en territori francès. Fou ocupada temporalment pels francesos entre el 1808 i el 1815, i incorporada al departament de l'Alta Garona el 1812.[13] L'aranès Felip Aner d'Esteve (1781-1812) fou membre de la Junta de Govern de la Vall d'Aran, constituïda pel partit antinapoleònic el 1808 i fou representant aranès a la Junta de Catalunya i fins i tot diputat a les Corts de Cadis. La nova constitució liberal, però, proposava l'abolició dels furs territorials, i per aquest motiu foren derogats el 1824. I pel que feia als privilegis, després de la Compilació Foral Catalana del 1960 només restaven el dret de torneria i el pacte de convinença o mija gudanheria.
El 2 de setembre del 1827 es va reunir per darrer cop el Conselh Generau dera Val d'Aran, encara que no fou suprimit per Reial Ordre fins al 1834. El personatge més destacat en la cultura aranesa de finals del segle xix fou el capellà i escriptor Josèp Condò Sambeat.
La invasió del 1944 fou un intent del Partit Comunista d'Espanya, un cop acabada la Guerra Civil espanyola d'establir un govern espanyol de la Union Nacional Española (UNE) a la Vall d'Aran[14] mitjançant un atac dels maquis espanyols que estaven col·laborant amb la resistència francesa, i aprofitant que els feixistes estaven en retirada a tot Europa per la pressió dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, i anomenat en clau Operació Reconquesta d'Espanya.[15]
Després de la fi del règim franquista, per primer cop, el 1978 es reuní a Vielha l'Associació de Veïns Es Tersús, i amb Felip Solé i Sabarís presentaren esmenes a l'Estatut de Sau, recollides a la Disposició Addicional Primera del Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
El 26 de juliol del 1979 es reuniren a Santa Maria de Cap d'Aran (Tredòs) tots els alcaldes, regidors i personalitats araneses, i crearen la Comissió Pro Restauració de les Institucions Històriques de la Vall d'Aran, amb els següents objectius:
· Identificar plenament les institucions antigues, llur funcionament, potestats i forma d'elecció.
· Estudiar llur adequació possible a la realitat actual, i proposar-ho a l'Assemblea de Parlamentaris.
D'aquesta manera, el 2 de setembre es constituí el Conselh Generau Provisionau dera Val d'Aran, no reconegut oficialment, però el 1982 es crearia una Comissió de Normalització Lingüística de l'Aranès, formada per Pèire Bec, Jaume Taupiac i Miquel Grosclaude, qui establiren unes normes lingüístiques oficialitzades el 1983, i que seguien les indicacions donades per l'IEO respecte al gascó. Així, des del curs 1984-1985 s'ensenyaria l'aranès de manera regular a l'escola, alhora que el 1985 es crearia un Centre de Normalització Lingüística per difondre'n l'ús a tots els nivells possibles.
Després de diverses picabaralles polítiques entre partidaris de mantenir-se dins Catalunya amb estatut especial, com Josep Calbetó Giménez (aleshores vinculat a Convergència i Unió), i partidaris de formar una comunitat autònoma a part (agrupats dins el Partit Nacionalista Aranès), el 26 de maig del 1991 fou escollit per primer cop el Consell General d'Aran, format per 13 consellers. El resultat fou:
· Coalició Aranesa-Convergència i Unió (CA-CiU) obté 1.947 vots (37,8%) i 7 consellers.
· Unitat d'Aran-Partit Nacionalista Aranès (UA-PNA) obté 1.514 vots (29,4%) i 6 consellers.
· Partido Popular (PP) obté 203 vots (3,9%) i cap conseller.
· Independents de Lairissa obté 58 vots (1,2%) i cap conseller.
D'aquesta manera, fou nomenat per primer cop el Síndic d'Aran, en la persona de Pilar Busquets (CA-CiU), contra l'altre candidat, Emili Medan (UA-PNA). La participació fou del 60,7% sobre 5.142 votants.
Font: https://ca.wikipedia.org/
Per registrar el virtual, cal respondre les següents preguntes (via missatge a través de www.geocaching.com o la via que preferiu)
1- Anomena els 6 terçons que componen la Vall d’Aran
2- Quina data figura a la placa de la escultura on us trobeu (mes i any)?
3- Fer-vos una fotografia a les coordenades indicades on aparegui el vostre nom d'equip o algún membre de l’equip, (si no us fa vergonya mostrar-vos), amb la escultura homenatge a la cultura Aranesa (com la de l'exemple). Tot registre de "found it" sense fotografia serà esborrat.
