Parc natural del Carrascar de la Font Roja
El Parc natural de l'Carrascar de la Font Roja (Parc Natural de la Font Roja) va ser declarat parc natural el 13 d'abril de 1987 per la Generalitat Valenciana.
Aquest parc natural és un dels espais naturals millor conservats del territori valencià. L'espai natural protegit abasta unes 2.298 hectàrees, i comprèn l'alineació muntanyosa de l'Alt de Sant Antoni, El Carrascal de la Font Roja i La Teixereta.
La cimera de la Serra de l'Menejador, amb 1.356 m d'altura, és la cota més elevada de el parc natural de la Font Roja.
En aquest Parc encara es poden observar les empremtes d'activitats que l'home va desenvolupar aprofitant els recursos naturals; les carboneres per a la producció de carbó vegetal; els antics forns de calç; l'explotació de les terres conreades sobre les faldes de la muntanya; les Masies, construccions que complien amb les funcions d'habitatge, estable i corral i finalment les caves o pous de neu, que servien de proveïment de gel als municipis veïns com a element gastronòmic o mèdic.
A l'tractar-se d'una àrea protegida, no es pot circular amb bicicleta. Les rutes estan ben senyalitzades i està prohibit sortir-se dels camins. Hi ha un àrea recreativa de "pic-nic". Es pot acampar, sol·licitant el corresponent permís a l'Espai Jove d'Alcoi
Font de la Font Roja (WP1)
El massís està compost per roques calcàries del període terciari. També presenta zones amb argiles triàsiques del Keuper, notables pel seu color roig, en les quals neix una font que és la que dóna nom al parc.
Aquesta aigua és molt rica en minerals, per la qual cosa és molt apreciada. Antigament es creia que era medicinal.
Ermita de la Mare de Déu dels Lliris (WP2)
Corria el mes d'agost de l'any 1653, quan es trobaven al carrascar de la Font Roja diferents religiosos, gaudint d'uns dies de recés i espiritualitat en una finca de l'entorn.
Entre els assistents es trobava el paborde de la Catedral de València -Antoni Bonaventura Guerau i Montllor- qui, cada matí, recorria meditabund els exuberants senders de el lloc fins que, el 21 d'agost, una curiosa flor blanca va cridar la seva atenció.
Es tractava d'un bell lliri blanc, que va voler portar amb si, per la qual cosa va haver de arrencar d'arrel, extraient el bulb de la terra. Tal va ser la sorpresa a l'observar el bulb que, sense esperar un segon, va córrer a la recerca d'algú que corroborés el que els seus ulls veien.
El capellà de Confrides quedar igualment sorprès i, més tard, la mateixa sensació va envair a la resta de religiosos. La imatge de la Mare de Déu no només es podia admirar en aquell bulb, sinó en tots aquells que van observar posteriorment.
Deu anys més tard, el 21 d'agost de 1663, es va inaugurar una ermita en el lloc exacte en el qual va ser trobat el primer bulb.
El dia 21 de juny de 1886 es va col·locar la primera pedra de l'ermita actual inaugurant el diumenge 14 de juny de de 1891.
Com a dada curiosa, a la façana de l'ermita i al costat de la porta d'aquesta hi ha una inscripció que testifica el nivell que va aconseguir la neu durant la Nevà Grossa (la nevada grossa), el 27 de desembre de 1926, la qual va causar greus estralls a tota la comarca i en nombrosos punts de la Península.
Font Roja NATURA (WP3)
Centre de recerca, difusió i interpretació dels valors ambientals de l’espai natural del Parc Natural del Carrascal de la Font Roja i ECFRN UA (Estació Científica Font Roja Natura UA).
L'entrada al Centre és lliure i gratuïta, hi ha disponible material divers sobre els valors ambientals i culturals del Parc: panells temàtics, un xicotet jardí botànic, audiovisuals, exposicions fotogràfiques, maquetes, mostres biològiques, fòssils etc.
Barranc de l’Ifern (WP4)
"Furia de zarzales y encinas viejas, monstruosas, apretadas, bajan hasta lo profundo como una condenación de almas del Sueño de Dante"
- Gabriel Miró –
Ens trobem a les portes de l'avern. Un infern verd, això sí. Carrasques, pins, aurons, freixes i enfiladisses, s'entrellacen en un bell caos de branques, arrels i roques. La càmera no és capaç de capar els milers de matisos de verd que decoren, com un immens mosaic, aquest bell lloc…
Mirador del Carrascar de la Font Roja (WP5)
Des d'aquest punt podem veure sota nosaltres el Barranc de l'infern, com s'anomena aquest barranc alcoià, i al capdavant una impressionant panoràmica on podem observar la localitat d'Alcoi, la Serra de Mariola, zones de cultiu, de bosc… I fins i tot, en dies clars, podem arribar a veure el mar.
El bosc de la Font Roja
En el llunyà regne de Alcoi, existia un misteriós bosc conegut com la Font Roja. La llegenda explica que en aquest sorprenent bosc habitaven tota mena d'estranyes criatures, com elfs, trolls, i follets ...
Normalment, les criatures romanien amagades durant el dia, esperant que caigués la nit. Però sovint, una densa boira baixava des del més alt de la muntanya, cobrint completament la Font Roja. Llavors, els habitants de bosc podien sortir durant el dia, i eren molt pocs els humans que s'aventuraven a entrar a la floresta ...
Avui en dia, aquest màgic bosc es coneix com el Carrascar de la Font Roja. Tots donem per fet que els follets, fades, gnoms i trolls van desaparèixer de bosc fa molt.
No obstant això, quan un s'interna al bosc, és inevitable preguntar-se si realment serà així. O potser algú ens estarà observant des de les copes dels arbres?
Guia de la Font Roja:
ttps://alcoyturismo.com/alcoy/uploaded/naturaleza/Parques%20Naturales/Font%20Roja/Cas_Versionextendida_FontRoja_Alcoy_CostaBlanca_ComunidadValenciana_1.pdf
Per poder registrar aquest catxé virtual hauràs de fer una fotografia als "WayPoints" WP1, WP2, WP4 i WP5.
No cal que apareguis, però si ha d'aparèixer alguna cosa que t'identifiqui (a totes les fotos), pot ser un paper amb el teu nick, una xapa, un perot, el teu avatar, etc...
Serà imprescindible pujar al registre les quatre fotografies.
Si tens vertigo, aquest catxé igual no és per a tu. Recorda, no tots els catxés són per a tothom.
Recompenses virtuals 2.0 - 2019/2020
Aquest catxé virtual és part d'una versió limitada de virtuals creada entre el 4 de juny de 2019 i el 4 de juny de 2020. Només 4.000 propietaris de catxés van tenir l'oportunitat d'ocultar una catxé virtual. Més informació sobre Virtual Rewards 2.0 al Geocaching Blog.