CATALÀ
Rambla Vella és una avinguda de Tarragona protegida com a bé cultural d'interès local. Es tracta d'una avinguda singular, malgrat la pèrdua de la vegetació o bé de les coques centrals.
La peculiaritat de la Rambla Vella és que significa la unió entre el nucli antic i l'Eixample - que va reorganitzar els afores de la ciutat - promogut per l'arquebisbe Cervantes, on encara es poden veure part del circ i de les voltes d'aquest, a més de les esglésies de San Francesc i Sant Agustí.
Sent aprovada a l'any 1775, va comportar l'enderrocament d'una fortificació i de part de les voltes del circ per dotar-la de certa amplada, es poden distingir dos ambients diferenciat: el primer, corresponent als habitatges que ocupen part de les voltes del circ, i el segon, una zona d'urbanització d'època moderna finançada pel Cardenal Cervantes, formada pels convents de San Agustí, de Sant Francesc i l'Hospital.
Tot i que al llarg del segle XIX la Rambla Vella va patir diverses intervencions per millorar-ne les condicions del paviment i per decorar-la amb arbres, en l'actualitat queda poca cosa de la concepció originària: La importància de la Rambla Nova des de darreries del segle XIX i el que fos la travessia de la ciutat de la N-340 van contribuir a la seva degradació.
CASTELLANO
La Rambla Vella es una avenida de Tarragona protegida como bien cultural de interés local. Se trata de una avenida singular, ya que es la unión entre el casco antiguo y el Ensanche; - que reorganizó las afueras de la ciudad - promovido por el arzobispo Cervantes, donde todavía se pueden ver parte del circo y de las bóvedas de éste, además de las iglesias de San Francisco y San Agustín.
Siendo aprobada en el año 1775, supuso el derribo de una fortificación y de parte de las vueltas del circo para dotarla de cierta anchura, distinguiéndose dos ambientes diferenciados: el primero, correspondiente a las viviendas que ocupan parte de las vueltas del circo, y el segundo, una zona de urbanización de época moderna financiada por el Cardenal Cervantes, formada por los conventos de San Agustín, de San Francisco y el Hospital.
Aunque a lo largo del siglo XIX la Rambla Vella sufrió varias intervenciones para mejorar las condiciones del pavimento y para decorarla con árboles, en la actualidad queda poco de la concepción originaria: la importancia de la Rambla Nova desde finales del siglo XIX y lo que fuera la travesía de la ciudad de la N-340 contribuyeron a su degradación.