La Fàbrica Albert Germans és un monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Està situada al carrer Rodés del barri de Sant Josep. Tot i que la seva construcció va començar l'any 1926, l'activitat industrial pròpiament diita s'inicià l'any 1928.
Els creadors de la fàbrica van ser els germans Enric, Josep i Esperança Albert i Rulduà, originaris de l'Empordà però residents a Barcelona. L'arribada del metro a l'Hospitalet, amb la millora de comunicacions que representava, els va decidir a traslladar la indústria tèxtil que havien obert a Aranjuez (Madrid), "Fábrica El Tajo", fins al barri de Sant Josep, aleshores encara força despoblat. Nombrosos treballadors de la fàbrica d'Aranjuez es van desplaçar amb l'empresa i, en gran part, es van instal·lar al barri.[cal citació]
És un edifici industrial format actualment per tres cossos. El més important, la nau, és un edifici de planta baixa, de maó vist, amb el sostre en forma de dents de serra, la qual cosa permet l'entrada de llum zenital. A la façana que dóna al carrer Rodés només s'obren ulls de bou de forma regular. Aquesta nau té adossat a l'extrem nord un edifici quadrat, també de maó vist i amb finestres poligonals i porta centrada. Es tracta de l'edifici d'oficines, de planta baixa i pis, amb teulada a quatre vessants.[1]
La porta d'entrada de les mercaderies està formada per dos pilars quadrats de maó i un tercer, una mica més baix que els altres, situat entremig. Aquests pilars estan motllurats i tenen la part superior quadrada, una mica més gran que el pilar i decorada amb quadrats en degradació ; tots tres estan coronats per una coberta piramidal de ceràmica vidriada. Hi ha de fet dues portes (una de més gran, a l'esquerra, per als vehicles, i una de més petita, a la dreta, per a les persones) de ferro forjat amb dibuixos ondulats, fent joc amb les reixes de les finestres. Adossat al pilar del nord-oest, hi ha l'antic edifici de la porteria i habitatge dels porters, amb coberta a dues aigües.[1]
A l'època de la seva màxima esplendor, l'espai ocupat per aquesta indústria era molt més vast. Amb el pas del temps, certes parcel·les van ser separades del conjunt i venudes per construir-hi blocs de pisos.[cal citació]
En el seu origen, els límits de la fàbrica s'estenien, pel nord-oest, fins a l'actual avinguda Josep Tarradellas,i, pel sud-est, fins al carrer Esquadres. Els límits laterals resseguien el carrer Rodés, on hi havia els edificis suara descrits i, per tant, l'entrada principal, i, a la banda nord-est, la riera dels Frares (o riera del Cementiri), que travessava el carrer Esquadres i l'actual carrer Enric Prat de la Riba per continuar el seu camí cap al mar.[cal citació]
Un gran portal secundari (amb porxo, formant el que s'anomenava "barri") s'obria al carrer Esquadres (antics números 12-14), on hi havia també la casa de planta baixa destinada al Director (portal i casa ocupats avui per edificis d'habitatges). Un enorme pati s'estenia pel costat de la nau principal de la fàbrica fins a les oficines i la porteria. A la banda que tocava amb la riera, hi havia, a més d'un garatge, la ferreria (amb una veritable farga, a la qual es fabricaven o refeien les peces metàl·liques malmeses) i la fusteria.[cal citació]
Al costat de la casa dels porters (tocant, per tant, a l'avinguda Josep Tarradellas actual), hi havia un esplèndid jardí tancat, amb arbres, parterres i un brollador, al fons del qual s'aixecava un petit pavelló d'esbarjo que imitava un xalet de caça. Va desaparèixer i al seu lloc hi ha actualment blocs de pisos.