A The bordermarkers of the Pyrenees hi trobareu tota la informació sobre les mugues (mojones en castellà, bornes en francès), les fites que marquen la frontera entre França i Espanya.
---------------------------------------------------------------------------------------
<< Muga 552
553. Se pasa por el Puig del Torm y la Collada Verde, y se baja al Coll de Perilló, donde se talló una cruz en la cara vertical de un peñasco 30 metros al Este del punto más bajo del Coll y cinco metros dentro de España.
Los confines siguen la cresta del Pirineo por Plá, Juvenal y Roch de la Campana hasta el punto más alto del Ras de Muxé, desde donde bajan un poco á la vertiente septentrional para dejar en España al santuario de Salinas, á cuyo fin van por la cresta de un estribo que arranca de Ras del Mauxé, pasando por la Collada del Pous, el Puig de las Pedrisas y el Puig del Engañ del Llop, de donde bajan por una arista de roca á la meta que sigue.
Tota la informació del camí la teniu aquí.
>> Muga 554
---------------------------------------------------------------------------------------
Per a poder ser investits, els Reis d'Aragó havien de fer el Jurament per les Illes pel qual es comprometien a no separar mai la unió dels regnes d'Aragó, València i comtat de Barcelona, amb l'afegit incorporat per Pere el Cerimoniós de la unió del Regne de Mallorca i territoris adjacents:
"E mes la unio dels regnes d’Arago, Valencia e Comtat de Barchinona. E mes la unio del regne de Mallorques e illes a aquell adiacents e dels Comdats de Rosello e Serdanya de Conflent e Vallespir e vizcondado de Orladesi y Carlades y ab los dits regnes."
Jurament que va fer, com pertocava, Felip IV de Castella i III d’Aragó.
Jurament que va incomplir, se’n diu perjuri, en signar el Tractat dels Pirineus el 7 de novembre de 1659 cedint a França el comtat del Rosselló (que incloïa el Vallespir, el Conflent i el Capcir) i part del de la Cerdanya, sense ni tan sols informar-ne les Corts Catalanes. El que se’n diu un 155 avant la lettre.
Els negociadors francesos coneixien el territori pam a pam i els hàbits i costums locals. Els negociadors del rei eren buròcrates de la Cort que ni tan sols sabien que si pixes cara al vent et mulles. I així ens va anar als catalans.
La frontera exacta es va definir en tres tractats –Tractats de Baiona o Tractats de límits- entre el 1856 i el 1868 i es va materialitzar amb les mugues que ens ocupen.
Com a curiositat geogràfica el Tractat dels Pirineus es va signar a l'Illa dels Faisans, al riu Bidasoa, el condomini (de febrer a juliol és de jurisdicció espanyola i d'agost a gener francesa) més petit del món.