Tot cercant el catxé de Millà vaig quedar enamorat d’aquests paratges, on el porc senglar és el rei en aquest laberint de barrancs humits. Hi ha uns contrastos espectaculars, on les obagues amb molsa lluiten contra les solanes desgastades per l’erosió a causa de la manca de vegetació. Uns senders que són freqüentats per caçadors, que arriben a uns pocs camps conreats perduts entre boscos d’alzines i alguns bancals d’ametllers. Els barrancs han tallat la serra en un descens vertiginós cap al Pantà de Canelles, aixaragallant parets i arrossegant fang cap a les fondalades.
Aviso que hi ha poca cobertura mòbil, en diversos punts zero. Us recomano descarregar-vos els catxés i fer cas de les pistes.
A 75 m d’aquest catxé en direcció Millà, podeu veure la mostra de parets de roca que mantenen la horitzontalitat dels camps d’arbres de la zona, evitant l’erosió de la zona des de temps molt llunyans. No hi he amagat res en el mur perquè la pedra és poc consistent, hi ha molsa i els pocs forats disponibles són caus de la petita fauna de la zona.
Keep on cachin’ in the free world
CPAM Balaguer