LA PEDRERA
La Casa Milà, coneguda popularment com La Pedrera i una de les obres emblemàtiques d'Antoni Gaudí, no passa desapercebuda per a cap vianant, sigui local o estranger. Però poques persones coneixen els detalls del material de la seva façana. Feta de pedra calcària micrítica amb fina textura subcristalina, es va edificar amb roques procedents de Vilafranca del Penedès, del Garraf, i d'Ulldecona.
LA PEDRA DE LA PEDRERA
Hi ha tres tipus de pedra que podem trobar en la façana de l'edifici: pedra calcària de el Garraf en les parts inferiors i en alguns dels elements estructurals; pedra calcària de Vilafranca de el Penedès per a la major part de la façana; i també per pedra calcària d'Ulldecona per a algunes característiques com els marcs d'algunes de les finestres, portes i diverses estructures a l'interior. Totes les pedres són de pedra natural procedents de diferents pedreres de Catalunya, una vegada arribades les pedres a Passeig de Gràcia, en un solar pròxim a la Casa es van anar modelant a pic i ha so i vistes de tothom, d'aquí el sobrenom de "La pedrera". Aproximadament són uns 6.000 blocs de pedres utilitzades en tota l'estructura de l'edifici.
Característiques de la pedra del Garraf
El terreny pertanyent al període cretaci presenta roques calcàries de color gris clar que es troben fracturades (diàclasis), encara que les més grises (però no utilitzades en la pedrera, són originàries del juràssic (200 milions d'anys)). La pedra calcària és una roca sedimentària que té carbonat de calci en més de la meitat de la seva composició.
La pedra del Garraf presenta un 3% de porositat (porositat=espais buits dins de la roca), un grau reduït que evita l'absorció de l'aigua i bona facilitat per a la seva neteja.
Característiques de la pedra de Vilafranca
Es tracta d'una pedra calcària de color blanquinós amb tonalitats groguenques tènues que tendeixen a intensificar-se en les mostres de l'edifici. Aquesta pedra es tracta d'una calcària molt pura a causa d'estar composta pel 97% de calcita (les restes restants són grans petits de quars). El seu característic color blanc crema sofreix constants mutacions, tant al llarg de el dia com en les diferents estacions de l'any. Per això, aquestes pedres van ser triades per Gaudí per les seves característiques blanquinoses aconsegueix que el sol i el seu constant moviment generi una sensació de moviment (similar a les ones del mar).
La porositat de les pedres de Vilafranca conté una porositat aproximada del 34%, que, al contrari que les roques de el Garraf, aquestes característiques dificulten la seva neteja i fa que l'aigua de la pluja es filtri i arribi als ferros que sustenten l'edifici fent que s'infli i provoqui greus esquerdes.
Característiques de la pedra d'Ulldecona
És una roca sedimentària carbonàtica (aquelles formades per carbonat de calci i originàries en ambients marins amb origen biogènic), compactada de gra fi, recristalizada. Aquestes pedres es van formar en un mar poc profund i sota un clima càlid durant el cretaci inferior, fa uns 125 milions d'anys. Els bancs de rudistas van exercir un paper important en la seva formació.En el seu interior hi ha petits grans de carbonat. Encara que presenta una matriu marró, en algunes zones amb aquesta pedra s'observa una coloració groguenca terrosa típica. Pot contenir bivalves (petxines, rudistes...). Aquestes pedres no es poden observar en la façana, ja que pertanyen als interiors de la Pedrera, encara així cal destacar-la en la seva construcció.
La natura contra La Pedrera
Gaudí va simbolitzar les seves obres inspirat en la naturalesa, però és aquesta mateixa la que aconsegueix deteriorar fins a l'edifici més monumental que pugui aguantar. A La Pedrera, depenent del temps que hagi passat una restauració, es poden observar alguns efectes de deterioració a simple vista. Les principals formes de deterioració presents en les pedres de la Pedrera són: La pluja, l'aparició de molses i la presència de sals solubles en determinades zones.
Les pluges són el principal enemic d'aquestes pedres, la porositat de les pedres fa que l'aigua es filtri i arribi al ferro dels forjats, aquests s'inflen i pressiona la pedra, la qual cosa propícia l'aparició d'esquerdes i a vegades molses (podem observar taques negres en alguns blocs). Això suposa un gran problema, ja que la façana treballa com un mur cortina, és a dir, els blocs de pedra estan connectats a les columnes mitjançant components de metall i ferro.
Quant a la presència de sals solubles en els materials d'edificació, es considerada actualment com un dels mecanismes de deterioració més generalitzada i efectiva de la naturalesa. Les sals solubles no solament altera l'aspecte de l'obra quan es fan visibles com a eflorescències (com observem en la imatge anterior), a més poden deteriorar la pedra quan les sals es cristal·litzen en el seu interior.
Les sals solubles en els edificis, en general, són generades principalment per: 1) Sals procedents de l'alteració química dels materials de l'alteració de roques, morters, maons i altres materials de construcció (restauracions i obres); 2) En l'atmosfera, poden existir sals en suspensió o poden estar presents ions capaços de formar sals solubles; 3) Poden ser generades per altres fonts, tals com, per exemple, les sals utilitzades per al desglaç de carreteres durant l'hivern (encara que en l'exemple de Barcelona és impensable), o la sal marina que poden ser transportades pel vent (aquest més propi de Barcelona).
A més d'aquests factors, existeix visualment un problema d'uniformitat cromàtica entre els materials de pedra originals i algunes de les reparacions que es van fer anteriorment amb morter integrador. Dins de les actuacions de restauració iniciades el 1987, a la façana se li van reincorporar algunes peces de pedra quina havien caigut o s'havien deteriorat. Per a respectar al màxim la fidelitat, es va obtenir material original de la pedrera de Vilafranca, a pesar que ja estava inoperativa.
Per a logear aquest earth haureu de respondre a les següent preguntes i enviar-les a aquest perfil de geocaching. Tot el que necessiteu per a contestar és llegir el listing i visualitzar el teu entorn. No espereu la meva resposta, em posaré en contacte amb vosaltres per a resoldre possibles correccions.
1- Pensant com el seu arquitecte, en què creus que va pensar principalment Gaudí a l'hora de triar aquest tipus de pedres per a la façana principal?
2- Des de la finalització de la Pedrera al 1912 fins a dia d'avui, la façana ha requerit de multitud i constants restauracions. Coneixent ara les característiques de les pedres, que factor creus que és el principal causant de la deterioració de les pedres?
3- Si visualitzéssim La Pedrera durant el seu transcurs en el temps, el color i brillantor de les pedres de la façana no ha romàs sempre igual des del seu origen. Quin element no esmentat al listing i que pràcticament no existia durant els principis del segle XX (però que s'ha incrementat notablement a través dels anys) fa provocar aquest desgast?
4- Observa els blocs de pedra que s'amaguen darrere de la lupa, observarem diferents tonalitats en les pedres, que creus que vol dir això? Pots trobar mes per tot l'edifici?
(OPCIONAL) Realitza una foto de tu, el teu GPs o el nom d'equip a prop d'un bloc de pedra de la Pedrera.
LA PEDRERA
The Casa Milà, popularly known as La Pedrera and one of the emblematic building of Antoni Gaudí, is really famous for everyone, but few people know the details of the material of its facade. Made of micritic limestone with subcrystalline texture, it was built with rocks from Vilafranca del Penedès, Garraf, and Ulldecona.
THE STONE OF LA PEDRERA
There are three types of stone that can be found on the facade of the building: Garraf limestone in the lower parts and in some of the structural elements; calcareous stone of Vilafranca del Penedès for most of the façade; and also Ulldecona limestone for some features such as the frames of some of the windows, doors and various structures inside the building. All the stones are made of natural stone from different quarries of Catalonia, once the stones arrived at Passeig de Gràcia (where you are), on a plot near the house they were molded to peak and with a terrible strongs sounds, hence the nickname of "The quarry" (La pedrera). Approximately 6,000 blocks of stones are used throughout the structure of the building.
Characteristics of the Garraf stone
In Garraf mountains, the terrain belonging to the Cretaceous period has light gray calcareous rocks that are fractured (diaclases), although the grays (but not used in the quarry, originate from the Jurassic (200 million years)). Calcareous stone is a sedimentary rock that has calcium carbonate in more than half of its composition.
The Garraf stone presents 3% porosity (porosity = empty spaces inside the rock), a reduced degree that prevents water absorption and good ease for cleaning.
Characteristics of the Vilafranca stone
It is a limestone of whitish color with faint yellowish tones that tend to intensify in the samples of the building. This stone is a very pure limestone due to being composed of 97% of calcite (the other material are small quartz grains). Its characteristic cream white color undergoes constant mutations, both throughout the day and in different seasons of the year. For this reason, these stones were chosen by Gaudí because of their whitish characteristics, so that the sun and its constant movement generate a sensation of movement (similar to the waves of the sea).
The porosity of the stones of Vilafranca contains an approximate porosity of 34%, which unlike the rocks of Garraf, these characteristics make it difficult to clean them and makes the rain water seep into the irons that support the building. it swells and causes severe cracks.
Characteristics of Ulldecona stone
It is a carbonaceous sedimentary rock (those formed by calcium carbonate and originated in marine environments with biogenic origin), compacted with fine grains, recrystallized. These stones were formed in a shallow sea and under a warm climate during the lower Cretaceous, about 125 million years ago. The banks of rudists was an important role in their formation. Inside there are small carbonate grains. Although it presents a brown color, in some areas with this stone a typical earthy yellowish coloration is observed. It can contain bivalves (little fossils, shells, rudists...). These stones can not be seen in the main façade, since they belong to interiors of La Pedrera, yet it must be highlighted in the construction.
Nature against La Pedrera
Gaudí symbolized his works in honor and inspiration to the nature, but it is this same that manages to deteriorate even the most monumental building! In La Pedrera, depending on how recent a restoration has been, some effects of deterioration can be observed. The main forms of deterioration present in these stones are: the rain, the appearance of mosses and the presence of soluble salts in certain areas.
The rains are the main enemy of these stones, the porosity of these stones causes the water to filter and reach the iron of the slabs, they swell and press the stone, which favors the appearance of cracks and sometimes mosses (we can observe black spots in some blocks). This is a big problem, since the façade works like a curtain wall, that means, the stone blocks are connected just to the columns by means of metal and iron components.
The presence of soluble salts in building materials is currently considered one of the most effective mechanisms of deterioration from the nature. The soluble salts not only alter the appearance of the building when they become visible as efflorescence (as we saw in the previous image in the listing), they also deteriorate the stone when the salts crystallize inside.
The soluble salts in the buildings, in general, are generated mainly by: 1) Salts coming from the chemical alteration of the materials of the alteration of rocks, mortars, bricks and other construction materials (restorations and construction works); 2) In the atmosphere, there may be salts in suspension or ions capable of forming soluble salts may be present; 3) They can be generated by other sources, such as, for example, the salts used to defrost roads during the winter (although, in the Barcelona example it is unthinkable), or the sea salt that can be transported by the wind (that happens in Barcelona).
In addition to these factors, there is visually a problem of chromatic color uniformity between the original stone materials and some of the repairs previously made with integrating mortar. Within the restoration actions begun in 1987, the facade was reincorporated some pieces of stone that had fallen or had deteriorated. To fully respect the fidelity, original material was obtained from the Vilafranca quarry, even though it was already inoperative.
To log this earth you must answer the following questions and send them to this geocaching profile. All you need to answer is read the listing and visualize the building. Do not wait for my answer, I will contact you to solve possible corrections.
1- Thinking like the architect, what do you think Gaudí thought mainly when choosing this type of stones for the main façade?
2- Since the completion of La Pedrera in 1912 until today, the facade has required a constantly restorations. Knowing now the characteristics of the stones, what factor do you think is the main cause of the deterioration of the stones?
3- If we visualized La Pedrera during its course in time, the color and brilliance of the stones of the facade has not always remained the same since its origin. What element not mentioned in the listing and that practically did not exist during the beginning of the XX century (but that has increased remarkably over the years) causes this deterioration?
4- Search the stone blocks that are hidden behind the magnifying glass, we will observe different tonalities in these stones, what do you think is due?
(OPTIONAL) Make a photo of yourself, your GPs or team name near a stone block of La Pedrera.
LA PEDRERA
La Casa Milà, conocida popularmente como La Pedrera y una de las obras emblemáticas de Antoni Gaudí, no pasa desapercibida para ningún viandante, sea local o extranjero. Pero pocas personas conocen los detalles del material de su fachada. Hecha de piedra caliza micrítica con fina textura subcristalina, se edificó con rocas procedentes de Vilafranca del Penedès, del Garraf, y de Ulldecona.
LA PIEDRA DE LA PEDRERA
Hay tres tipos de piedra que podemos encontrar en la fachada del edificio: piedra caliza del Garraf en las partes inferiores y en algunos de los elementos estructurales; piedra calcárea de Vilafranca del Penedès para la mayor parte de la fachada; y también por piedra caliza de Ulldecona para algunas características como los marcos de algunas de las ventanas, puertas y varias estructuras en el interior. Todas las piedras son de piedra natural procedentes de diferentes canteras de Cataluña, una vez llegadas las piedras a Passeig de Gràcia, en un solar próximo a la Casa se fueron moldeando a pico y ha oídos y vistas de todos, de ahí el sobrenombre de "La pedrera". Aproximadamente son unos 6.000 bloques de piedras utilizadas en toda la estructura del edificio.
Características de la piedra del Garraf
El terreno perteneciente al período cretáceo presenta rocas calcáreas de color gris claro que se encuentran fracturadas (diaclasas), aunque las mas grises (pero no utilizadas en la pedrera, son originarias del jurásico (200 millones de años)). La piedra calcárea es una roca sedimentaria que tiene carbonato de calcio en más de la mitad de su composición.
La piedra del Garraf presenta un 3% de porosidad (porosidad=espacios vacíos dentro de la roca), un grado reducido que evita la absorción del agua y buena facilidad para su limpieza.
Características de la piedra de Vilafranca
Se trata de una piedra caliza de color blanquecino con tonalidades amarillentas tenues que tienden a intensificarse en las muestras del edificio. Esta piedra se trata de una caliza muy pura debido a estar compuesta por el 97% de calcita (los restos restantes son granos pequeños de cuarzo). Su característico color blanco crema sufre constantes mutaciones, tanto a lo largo del día como en las diferentes estaciones del año. Por ello, estas piedras fueron elegidas por Gaudí por sus características blanquecinas logra que el sol y su constante movimiento genere una sensación de movimiento (similar a las olas del mar).
La porosidad de las piedras de Vilafranca contiene una porosidad aproximada del 34%, que al contrario que las rocas del Garraf, estas características dificultan su limpieza y hace que el agua de la lluvia se filtre y llegue a los hierros que sustentan el edificio haciendo que se hinche y provoque graves grietas.
Características de la piedra de Ulldecona
Es una roca sedimentaria carbonàtica (aquellas formades por carbonato de calcio y originarias en ambientes marinos con origen biogénico), compactada de grano fino, recristalizada. En su interior hay pequeños granos de carbonato. Aunque presenta una matriz marrón, en algunas zonas con esta piedra se observa una coloración amarillenta terrosa típica. Puede contener bivalvos (conchas, rudistes...). Estas piedras no se pueden observar en la fachada, ya que pertenecen a interiores de La Pedrera, aún así hay que destacarla en su construcción.
Estas piedras se formaron en un mar poco profundo y bajo un clima cálido durante el cretáceo inferior, hace unos 125 millones de años. Los bancos de rudistas desempeñaron un papel importante en su formación.
La naturaleza en contra de La Pedrera
Gaudí simbolizo sus obras en honor a la naturaleza, pero es esta misma la que logra deteriorar hasta el edificio mas monumental que pueda aguantar. En La Pedrera, dependiendo de lo reciente que haya sido una restauración, se pueden observar algunos efectos de deterioro a simple vista. Las principales formas de deterioro presentes en las piedras de La Pedrera son: La lluvia, la aparición de musgos y la presencia de sales solubles en determinadas zonas.
Las lluvias son el principal enemigo de estas piedras, la porosidad de las piedras hace que el agua se filtre y llegue al hierro de los forjados, estos se hinchan y presiona la piedra, lo que propicia la aparición de grietas y en ocasiones musgos (podemos observar manchas negras en algunos bloques). Esto supone un gran problema, ya que la fachada trabaja como un muro cortina, es decir, los bloques de piedra están conectados a las columnas mediante componentes de metal y hierro.
En cuanto a la presencia de sales solubles en los materiales de edificación, se considerada actualmente como uno de los mecanismos de deterioro más generalizado y efectivos de la naturaleza. Las sales solubles no solamente altera el aspecto de la obra cuando se hacen visibles como eflorescencias (como observamos en la imagen anterior), además que deterioran la piedra cuando las sales se cristalizan en su interior.
Las sales solubles en los edificios, en general, son generadas principalmente por: 1) Sales procedentes de la alteración química de los materiales de la alteración de rocas, morteros, ladrillos y otros materiales de construcción (restauraciones y obras); 2) En la atmósfera, pueden existir sales en suspensión o pueden estar presentes iones capaces de formar sales solubles; 3) Pueden ser generadas por otras fuentes, tales como, por ejemplo, las sales utilizadas para el deshielo de carreteras durante el invierno (aunque en el ejemplo de Barcelona es impensable), o la sal marina que pueden ser transportadas por el viento.
Además de estos factores, existe visualmente un problema de uniformidad cromática entre los materiales de piedra originales y algunas de las reparaciones que se hicieron anteriormente con mortero integrador. Dentro de las actuaciones de restauración iniciadas el 1987, a la fachada se le reincorporaron algunas piezas de piedra qué habían caído o se habían deteriorado. Para respetar al máximo la fidelidad, se obtuvo material original de la cantera de Vilafranca, a pesar de que ya estaba inoperativa.
Para logear este earth deberéis responder a las siguiente preguntas y enviarlas a este perfil de geocaching. Todo lo que necesitáis para contestar es leer el listing y visualizar tu entorno. No esperéis mi respuesta, me pondré en contacto con vosotros para resolver posibles correcciones.
1- Pensando como su arquitecto, en que crees que pensó principalmente Gaudí a la hora de escoger este tipo de piedras para la fachada principal?
2- Desde la finalización de La Pedrera en 1912 hasta día de hoy, la fachada ha requerido de multitud y constantes restauraciones. Conociendo ahora las características de las piedras, que factor crees que es el principal causante del deterioro de las piedras?
3- Si visualizáramos La Pedrera durante su transcurso en el tiempo, el color y brillantez de las piedras de la fachada no ha permanecido siempre igual desde su origen. Qué elemento no mencionado en el listing y que prácticamente no existía durante los principios del siglo XX (pero que se ha incrementado notablemente a través de los años) hace provocar este desgaste?
4- Observa los bloques de piedra que se esconden detrás de la lupa, observaremos diferentes tonalidades en las piedras, a que crees que se debe? Puedes encontrar mas por todo el edificio?
(OPCIONAL) Realiza una foto de ti, tu GPs o nombre de equipo cerca de un bloque de piedra de La Pedrera.