CISTA DE PUIG ESPELTA

Tipus: Cista neolítica.
Període: Neolític Mig-Recent a Final (3500 ac / 2200 ac).
Descobridor: J. Surroca a principis dels anys 60.
Excavacions: J. Surroca a principis dels anys 60, informa R. Batista.
Materials: Ceràmica: Diferents fragments de pasta negra amb bast desgreixant i superfície llisa; valva de pecten perforada per a ser utilitzada com a penjoll. Antropològiques: Esquelet sencer ajagut sobre el costat dret, amb les cames doblegades i el crani orientat a l'oest.
Planta: J. Surroca a principis dels anys 60.
Orientació: D'est a oest.
Dimensions: Màximes cambra: 1,30 m de llarg, 0,70 m d'amplada.
Lloses: 0,15 m de gruix. Sobresurten molt poc del terreny.

Quina diferència hi ha entre un Dolmen i una Cista?

Un dolmen és una cambra realitzada amb blocs de pedra, tancada per tots els seus costats i per la sostrada, s'usava per a enterrar als morts, ja fos de manera individual o col·lectiva, després del funeral, el dolmen es cobria amb terra i pedres creant un gran túmul.
No tots els dòlmens eren iguals, la grandària no sempre era el mateix, hi ha dòlmens molt petits i uns altres més grans, alguns fins incloïen un corredor, la planta podia variar des de rectangular fins a heptagonal, estan els que posseeixen decoracions mitjançant gravat o pintura i uns altres que no van ser decorats. El dolmen és possiblement una de les estructures més representatives del neolític, va tenir la seva màxima esplendor entre els anys 5000 – 3000 BP i van deixar de realitzar-se a la fi del neolític.

Al final del neolític apareixen les cistes o sarcòfags, una cista era una espècie de taüt realitzat amb pedres planes, molt menys voluminoses i molt menys pesades que les dedicades al dolmen, es clavaven en el sòl creant un rectangle on reposaria el cos del difunt, generalment en posició fetal, una altra llosa completa la cista tancant-la per la seva part superior, finalment es recobria amb un túmul. Aquest tipus d'enterraments eren sempre individuals i menys voluminosos que els anteriors.