DOLMEN DE ST. AMANÇ

Altres noms: Dolmen de Sant Amanç, Dolmen de Santamans, o Dolmen del Serrat de la Rovira.

Tipus: Cista pirinenca, o cista neolítica, segons autor.
Període: Neolític Mig-Recent (3500 ac / 2500 ac) .
Descobridor: J. Surroca, 1960. Publicat per R. Batista.
Excavacions: J. Surroca (Museu de Moiá), 1960. J. Castany el 2000 fa intervenció arqueològica per netejar l'entorn i adequar l'estructura.
Materials: Ceràmica: 3 fragments ceràmics informes, llisos, sense decoració i pasta vermellosa. Antropològiques: 1 fragment de crani, un de mandíbula amb 2 molars i dues dents, tot d'un adult; 2 petits fragments d'os.
Planta: J. Castany, 2000.
Orientació: D'est a oest.
Dimensions: Interiors. 1,70 m de llarg, 0,55 m d'ample i 0,80 d'alçada. A intervenció emplenat 30 cm per consolidar l'estructura.
Túmul: Circular de 6 m. Reconstruït amb pedres dels voltants.
Lloses: De 10 cm de gruix, afloraven 5 cm del terra. La de capçalera es trobava a 0,60 m del sepulcre caiguda. Per retenir emplenat de la cambra s'afegeix una llosa de porta. 2 lloses de coberta, una l'original i l'altra recent intentant cobrir el sepulcre. Deixat en part descobert per que es vegi l'estructura.
Nota: Controvèrsia respecte nom, emplaçament i morfologia del se- pulcre.