CAST.: Nadie se ha preocupado por estudiar por qué el gentilicio de los habitantes de Vallidrera es "llebrenc" (que en español sería "leporino" en sentido amplio, "perteneciente o relativo a la liebre", como dice la RAE), así que hay tantas teorías como personas. Después de rebuscar bastante, una de las versiones más simpáticas que he encontrado es la de Ricard Piera: "Esta gente (los "llebrencs", intraducible) vivían de la viña y de las aves de corral. Aquí había muchas perdices, gallinas… Y el sábado bajaban [a Barcelona] por el atajo cuando no había funicular (el atajo todavía existe, yo lo he usado), bajaban con una cesta a cada lado. Y, como había muchas piedras, bajaban saltando: tinc, tinc, tinc. Y, claro, desde abajo, desde la plaza de Sarriá, se veía hasta aquí arriba. Los veían bajando y decían: 'Mira, ya bajan los llebrencs', porque saltaban como liebres" ("Converses amb memòria. Vallvidrera, Tibidabo, les Planes").
CAT.: Ningú s'ha preocupat per estudiar per què el gentilici dels habitants de Vallidrera és "llebrenc", o sigui que hi ha tantes teories com persones. Després de rebuscar bastant, una de les més simpàtiques que he trobat és la de Ricard Piera: "Aquesta gent (els llebrencs) vivien de la vinya i de l'aviram. I sobretot aquí hi havia perdius, hi havia gallines… I el dissabte baixaven [a Barcelona] per la drecera quan no hi havia funicular (la drecera encara existeix, jo l'he feta)… baixaven amb un cistell a cada banda. I com que hi havia molts rocs, baixaven saltant: tinc, tinc, tinc … I és clar, de baix de la plaça de Sarrià es veia aquí dalt… Els veien baixant i deien: 'Mira, ja baixen els llebrencs', perqué saltaven como a llebres." (tret de "Converses amb memòria. Vallvidrera, Tibidabo, les Planes").
ENG.: Nobody has taken the pain to try and find out why the demonym of the inhabitants of Vallidrera is "llebrenc" (which means something like "belonging or relative to the hare"), so there are as many theories as people. After searching for a while, one of the most sympathetic accounts that I have found is the one by Ricard Piera: "These people (the "llebrencs") lived from cultivating vineyard and raising poultry. There were many partridges, chickens... And on Saturday they went down the shortcut [to Barcelona], as then there was no funicular (the shortcut still exists, I have taken it more than once). Because there were many stones, they had to go down jumping: tinc, tinc, tinc. Of course, the people below, in the square of Sarriá, they could see all the way up to here. So when they saw them coming down they said: 'Look, the llebrencs are coming down', because they jumped like hares" ("Converses amb memòria. Vallvidrera, Tibidabo, les Planes").
DEU.: Niemand hat bis jetzt danach geforscht, warum die Einwohner von Vallidreras "llebrenc" gennant werden (dieses Wort bedeutet "dem Hasen zugehörig oder verwandt"), deshalb gibt es so viele Theorien wie Menschen. Nach langem Suchen ist die von Ricard Piera für mich die sympathichste: "Diese Leute (die "llebrencs") lebten vom Weinberg und vom Geflügel. Hier gab es viele Rebhühner, Hühner... und samstags nahmen sie die Abkürzung [nach Barcelona], als es noch keine Bodenseilbahn gab. (Die Abkürzung gibt es noch, ich habe sie schon oft genommen.) Und da es viele Steine gab, kamen sie springend herunter: Tinc, Tinc, Tinc. Von unten, vom Sarrià Platz, konnte man natürlich bis hier oben klar sehen. Sie sahen sie herunterspringen und sagten: "Schau, die 'llebrencs' kommen runter", weil sie wie Hasen gesprungen sind" ("Converses amb memòria. Vallvidrera, Tibidabo, les Planes").