BALMA DE L'ESPLUGA
Si us agraden les balmes, amb aquesta quedareu meravellats. És molt gran, està molt neta i, si us agrada fer una mica l'indi, us podreu arrossegar fins a la seva part més profunda (al tanto amb el cap i si porteu frontal millor), però no cal anar fins al final per a gaudir d'aquesta meravella.
Coneguda de temps immemorials, la cavitat va ser excavada arqueològicament de manera parcial el 1960.
L'historiador Francesc Roma ens diu al seu blog:
“Les referències arqueològiques ens duen fins a una època preneolítica, potser uns 9.000 anys abans de la nostra era. Més recentment, Pladevall (2009; 30) creu que aquest podria ser l'emplaçament del mas Espluga medieval (vers 1370) i remarca unes possibles restes de parets a la banda de llevant de la balma. Segons Garcia-Pey (2009; 99) també és coneguda com a balma de Torrents, topònim que trobem en un document de 1752, en el qual Francesc Torrents diu que és l'amo de dues peces de terra que són del “Manso Torrents, ó Esplugas”.
La primera topografia coneguda va ser feta per Lluís Auroux l'any 1980, publicada al Catàleg Espeleològic de Catalunya, Vol-6 (1982), de Borràs, Miñarro i Talavera i posteriorment reproduïda al catàleg de Jordi de Valles, Vol.-5 (2015).
La pista que ens porta a la balma entra a la mateixa pel cantó occidental i transcorre parcialment pel seu interior dibuixant una curvatura.
Al poc d'entrar, un massís de concreció calcària ocupa bona part de l'amplada de la balma. És a les seves proximitats per on es precipita l'aigua del torrent de l'Espluga quan porta aigua.
En el sector central la balma assoleix la màxima fondària, 21 m. El terra és relativament pla, polsós, gairebé sense blocs. L'alçada mitjana es manté sobre els 6-7 metres. Un mur de pedra ha estat construït per a protegir el traçat de la pista, ja que el terreny és força inclinat cap al torrent.
Arribats al sector oriental, entrem al tram més bonic per les concrecions calcàries que hi trobem. Aquestes formen una mena de mur que arriba a obstruir els últims 20 m de la boca de la balma, originant-se una mena de cova entre la concreció i el fons de la balma. Alguns petits murs artificials fets de pedra tanquen alguns orificis que trenquen la continuïtat de la massa de concreció.
Com sempre passa a les zones de balmes i coves, les coordenades ballen un munt, així que les coordenades publicades són orientatives, millor fer cas als punts que us he marcat i arribareu en 10 minuts a la balma sense problemes.
Feia temps que no hi anava a aquest indret i avui m'he trobat aquest cartell a l'inici del camí:
Realment penso que és un cartell per a curar-se en salut per part del propietari del terreny, perque la balma es troba en bones condicions com sempre, així que jo he passat ben tranquila.
A la bifurcació agafeu el camí de l'esquerra i aviat arribareu a aquesta meravella.
Gaudiu de tota la seva extensió i aneu tirant cap al final de la balma, us deixo 2 fotos spoiler (1 de més lluny per anar fent aproximació al catxe i una segona de més a prop de la zona 0). Jo crec que amb les 2 fotos no tindreu problemes per a trobar el tresor.
Doncs apa, a gaudir d'aquest entorn tant accessible i alhora tant amagat, ja em direu.