Casaldàliga deixa ben clar el sentit del seu gest: gest evangèlic per la pau, per l ´ autodeterminació i la no intervenció a Nicaragua i l´ Amèrica Central: "Volia contribuir d´ alguna manera a sacsejar la consciència del Primer Món davant el que succeeix a Amèrica Central". (Declaracions a la Vanguardia el 30 de juliol de 1985).
Amèrica Llatina (la Pàtria Gran) porta molts anys en el cor d´ en Pere, però aquesta primera sortida ho reafirma més. Des de llavors, de manera molt exterioritzada, el seu nom es vincula a la lluita sempre pacífica per una Centramèrica diferent, per una Amèrica recobrada per a la veritable democràcia, instaurada sobre la justícia, la pau, la llibertat i el respecte als drets humans.
"Cal sentir Centramèrica com una unitat de destí, com una fraternitat. Cal obrir els ulls al què de veritat succeeix a Nicaragua, el Salvador, Guatemala, Honduras i Costa Rica. Amb llibertat d´ esperit davant l´ imperi. Cal inventar gestos de solidaritat evangèlica. Cal viure en insurrecció evangèlica davant l´ agressió. És hora de perdre la por a la història i la profecia". (Declaracions fetes a Vida Nueva, al final del seu viatge, l´ any 1985).
El maig de 1987 Casaldàliga torna a sortir de Brasil. Aquesta vegada visita Mèxic als refugiats guatemaltencs, a Chiapas, Campeche. Torna a visitar El Salvador, Nicaragua i Panamà.
"Veig la necessitat d´ estar prop de la gent que està vivint les conseqüències del difícil conflicte polític-militar, en els fronts de guerra, en els camps de refugiats". (Declaracions fetes a la revista italiana Nunc, el 1988).
El 1988 hi ha un fet important en la història de la prelatura i el seu bisbe. Casaldàliga realitza per primera vegada la seva visita "ad limina" a la Santa Seu i s´ entrevista allà amb Pau II. En condicions normals el bisbe hauria de fer la visita abans. Les opcions de vida d´ en Pere, les seves dificultats per sortir del país i la seva visió crítica de la veritable (evangèlica) eficàcia d´ aquestes visites endarrereixen la seva realització.
El viatge d´ en Pere al Vaticà es converteix també en notícia internacional. No és si no un altre gest del bisbe per traslladar a les autoritats de l´ església les preocupacions, les vides i les morts del homes i dones d´ Amèrica Llatina, especialment dels més desfavorits. Abans de visitar el Papa, en Pere s´ havia dirigit per carta a ell per traslladar-li les seves preocupacions i les del seu poble. La premsa internacional es fa ressò del viatge.
En mig de notícies de suposades tensions entre Casaldàliga i la Cúria Romana són molts el col·lectius cristians que, que a tot el món, aixequen les seves veus per expressar el seu recolzament a la tasca del bisbe de São Félix. En el cas d´ Espanya són més de dos mil els catòlics que escriuen a Joan Pau II per demanar-li que ningú "qüestioni", inquieti o interrompi l´ enorme labor evangèlica que està realitzant. Més de vint bisbes fan arribar també la seva veu: "res els obligarà a renunciar al servei dels pobles indígenes, cap al procés dels camperols i obrers i cap a la solidaritat llatinoamericana, especialment als pobles germans de l´ Amèrica Central".
Tampoc al dirigir-se a les jerarquies de l´ església Catòlica el bisbe Pere abandona les seves conviccions:
"La solidaritat és més que un dret. És un deure. És l´ amor fet públic, col·lectiu, polític. Ara més que mai hem d´ assumir i concretar eficaçment la nostra solidaritat amb els pobles i esglésies de Centramèrica i particularment amb la prohibida de Nicaragua. Jo, de la meva part, seguiré sent solidari amb totes les meves possibilitats, fins a l a mort". (Continua)
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Araguaia / amb el Bisbe de Casaldàliga
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------
L´ Amèrica Llatina, també anomenada la (M) (gb)
Puedes validar la solución a tu puzzle con certitude.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------