CAT - CAS - ENG
(CAT) Llimiana, situada a 790 metres d’altitud, es una excel·lent talaia des d’on es contempla una panoràmica privilegiada de la serra del Montsec, la Conca de Tremp i la vall de Barcedana. Des del mirador (coordenades) tenim una visió panoràmica de l'embassament de Terradets o de Cellers. Fa molts anys que vinc a Llimiana i he estat testimoni d'un dels problemes que pateix aquest embassament en particular i en general, la majoria dels embassaments: la colmatació.
EL PROCÉS DE COLMATACIÓ
Es denomina comunament colmatació a l'acumulació de sediments. La colmatació dels embassaments es un gran problema ja que en limita la seva vida útil, pero com el problema està sota l’aigua, ningú ho veu i ningú li fa cas.
L'aigua té la capacitat de transportar material sòlid, en suspensió o per arrossegament. Aquesta capacitat augmenta o disminueix segons la velocitat del flux i el cabal d'aigua. La velocitat del corrent del riu disminueix en arribar a l'embassament de manera que la capacitat d'arrossegament de material sòlid disminueix. A causa de la disminució de la velocitat del flux de l'aigua, la càrrega sedimentària va decantant en el fons de l'embassament.
Al delta del riu decanten els sediments més gruixuts ja que aquests pel seu alt pes específic es veuen afectats primer per la disminució de la velocitat de l'aigua. El material gruixut de mica en mica va avançant cap a la presa. Els sediments de menys pes poden avançar una major distància cap a la presa. En el fons de l'embassament van quedant dipositats els sediments més fins causant un greu problema en la qualitat de l'aigua, en la capacitat d'emmagatzematge i de funcionament en les comportes per a la descàrrega de fons. Com a conseqüència es perd la capacitat d'emmagatzemar aigua, de produir energia i de laminar les avingudes.
A Espanya tenim exemples recents de la gairebé total colmataciót d'algun embassament. L’any 1953 s’inaugurava l'embassament de Cordobilla (34 hm3) a la llera del riu Genil (foto). La seva capacitat a dia d’avui son uns paupèrrims 0’5 hm3. O el que és el mateix, que en aquest període de temps el pantà ha perdut el 98.5% de la seva capacitat.
I no pensem que és una cosa extraordinària: el de Doña Aldonza (23 hm3) ha perdut el 96%, el de Pedro Marín (19 hm3) ha perdut el 95% i a ells hauríem de sumar infinitat de petits pantans que han quedat absolutament colgats de terra, produint enormes pèrdues als regants i propietaris de les preses. I això només són els que veiem.
L’EMBASSAMENT DE TARRADETS o CELLERS
Des del mirador (coordenades) tenim una visió panoràmica de l'embassament de Terradets o de Cellers, des d'on podem intuir el procés de colmatació a la cua de l'embassament. Perquè sigui més fàcil, podem costatarla amb la comparació de la seqüència de fotos aèries a través dels últims anys.
.-La primera imatge és feta l'any 1957, 22 anys desprès de la posada en funcionament de la central. (1935)
.-La segona imatge data de l'any 1982 i s'aprecien els aparells deltaics: A la part superior de la foto el delta del riu principal; a la part inferior dreta el delta del torrent de Barcedana i a la part inferior esquerra el prominent delta del sistema Grallera-Alberons, vora mateix del poble de Cellers. Cal remarcar que l'aflorament d'un aparell deltaic implica l'acumulació d'una gran quantitat de sediments, ja que el pendent subaquàtic és molt petit.
.-La darrera imatge correspon a una vista aèria actual de tot l'embassament. S'observa un major desenvolupament de tots els aparells deltaics i a formació de dues illes prodeltaiques i la línea de costa ha avançat cap al sud més d’un km.
Aquest resultat dóna una idea de la magnitud de l'erosió en una zona de badlands. Evidentment, si tota la conca de Tremp hagués estat desforestada i amb valors d'erosió d'aquest ordre, no hauria estat viable la construcció de l'embassament.
En el moment actual, a l'embassament de Cellers, després de 81 anys de funcionament, li resta bastant menys de la meitat de la seva capacitat inicial, tot i que sembla que el procés d'erosió és menys intens com a conseqüència de l'increment de cobertura vegetal per diversos canvis socioculturals i econòmics: menor ús de la llenya com a combustible, abandó de l'activitat de carboneig, repoblació forestal, abandonament de l'agricultura en els vessants més inclinades, ...
Per registrar aquest earthcatxé haureu de respondre, via mail privat(macdigisc(arroba)gmail.com),les següents qüestions:
Q1.-El procés de colmatació a l'embassament de Terradets anirà evolucionant. Tenint en compte els tres deltes, el seu potenciali la força del riu: enviem un dibuix (foto) de com creus que serà el seu contorn dins d'uns 50 anys, al 2070. Adjunto plantilla del embassament en el seu contorn inicial. Pots descarregar e imprimir la imatge : Q1_PLANTILLA
Q2.-Els embassaments son trampes de sediments amb conseqüències al mateix embassament, riu avall i a la costa. Quins efectes negatius tenen els embassaments a nivell de costa?
Q3.- Des del mirador (coordenades) tenim la millor visió panoràmica de la colmatació de l'embassament de Terradets o de Cellers. Has de fer-te una foto en aquest punt on es vegi la teva persona (o el teu GPS o el teu nick o avatar) amb el delta de l'embassament al fons.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
(CAS)Llimiana, situada a 790 metros de altitud, es una excelente atalaya desde donde se contempla una panorámica privilegiada de la sierra del Montsec, Conca de Tremp y el valle de Barcedana. Desde el mirador (coordenadas) tenemos una visión panorámica del embalse de Terradets o de Cellers. Hace muchos años que vengo a Llimiana y he sido testigo de uno de los problemas que sufre este embalse en particular y en general, la mayoría de los embalses: la colmatación.
EL PROCESO DE COLMATACION
Se denomina comúnmente colmatación a la acumulación de sedimentos. La colmatación de los embalses es un gran problema ya que limita su vida útil, pero como el problema está bajo el agua, nadie lo ve y nadie le hace caso.
El agua tiene la capacidad de transportar material sólido, en suspensión o por arrastre. Esta capacidad aumenta o disminuye según la velocidad del flujo y el caudal de agua. La velocidad de la corriente del río disminuye al llegar al embalse por lo que la capacidad de arrastre de material sólido disminuye. Debido a la disminución de la velocidad del flujo del agua, la carga sedimentaria va decantando en el fondo del embalse.
En el delta del río decantan los sedimentos más gruesos ya que estos por su alto peso específico se ven afectados primero por la disminución de la velocidad del agua. El material grueso paulatinamente va avanzando hacia la presa. Los sedimentos de menos peso pueden avanzar una mayor distancia hacia la presa. En el fondo del embalse van quedando depositados los sedimentos más finos causando un grave problema en la calidad del agua, en la capacidad de almacenamiento y de funcionamiento en las compuertas para la descarga de fondo. Como consecuencia se pierde la capacidad de almacenar agua, de producir energía y de laminar las avenidas.
En España tenemos ejemplos recientes de la casi total colmatación de algún embalse. En 1953 se inauguraba el embalse de Cordobilla (34 hm3) en el cauce del río Genil (foto). Su capacidad a día de hoy son unos paupérrimos 0'5 hm3. O lo que es lo mismo, que en este periodo de tiempo el pantano ha perdido el 98.5% de su capacidad.
Y no pensamos que es algo extraordinario: el de Doña Aldonza (23 hm3) ha perdido el 96%, el de Pedro Marín (19 hm3) ha perdido el 95% y a ellos habría que sumar infinidad de pequeños pantanos que han quedado absolutamente enterrados de tierra, produciendo enormes pérdidas a los regantes y propietarios de las presas. Y esto sólo son los que vemos.
EL EMBALSE DE TARRADETS O CELLERS
Desde el mirador (coordenadas) tenemos una visión panorámica del embalse de Terradets o de Cellers, desde donde podemos intuir el proceso de colmatación en la cola del embalse. Para que sea más fácil, lo podemos constatar con la comparación de la secuencia de fotos aéreas a través de los últimos años.
.-La primera imagen fue hecha en 1957, 22 años después de la puesta en funcionamiento de la central. (1935)
.-La segunda imagen data del año 1982 y se aprecian los tres aparatos deltaicos: En la parte superior de la foto el delta del río principal; en la parte inferior derecha el delta del torrente de Barcedana y en la parte inferior izquierda el prominente delta del sistema Grallera-Alberoni, al borde mismo del pueblo de Cellers. Hay que remarcar que el afloramiento de un aparato deltaico implica la acumulación de una gran cantidad de sedimentos, ya que la pendiente subacuática es muy pequeña.
.-La última imagen corresponde a una vista aérea actual de todo el embalse. Se observa un mayor desarrollo de todos los aparatos deltaicos y la formación de dos islas prodeltaicas. La línea de costa ha avanzado hacia el sur más de un km.
Este resultado da una idea de la magnitud de la erosión en una zona de badlands. Evidentemente, si toda la cuenca de Tremp hubiera sido deforestada y con valores de erosión de este orden, no habría sido viable la construcción del embalse.
En el momento actual, en el embalse de Cellers, después de 81 años de funcionamiento, le resta bastante menos de la mitad de su capacidad inicial, aunque parece que el proceso de erosión es menos intenso como consecuencia del incremento de cobertura vegetal por varios cambios socioculturales y económicos: menor uso de la leña como combustible, abandono de la actividad de carboneo, repoblación forestal, abandono de la agricultura en las laderas más inclinadas,…
Para registrar este earthcatxé deberá responder, vía mail privado (macdigisc (arroba) gmail.com), las siguientes cuestiones:
Q1.-El proceso de colmatación en el embalse de Terradets irá evolucionando. Teniendo en cuenta los tres deltas, su potencial y la fuerza del río: envíame un dibujo (foto) de cómo crees que será su contorno dentro de unos 50 años, en el 2070. Adjunto plantilla del embalse en su contorno inicial. Puedes descargar e imprimir la imagen: Q1_PLANTILLA
![]()
Q2.-Los embalses son trampas de sedimentos con consecuencias en el mismo embalse, río abajo y en la costa. ¿Qué efectos negativos tienen los embalses a nivel de costa?
Q3.-Desde el mirador (coordenadas) tenemos la mejor visión panorámica de la colmatación del embalse de Terradets o de Cellers. Debes hacerte una foto en este punto donde se vea tu persona (o tu GPS o tu nick o avatar) con el delta del embalse al fondo.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
THE SILTING OF THE TERRADETS RESERVOIR
(ENG) Llimiana is located at 790 metres above sea level, in fact is an excellent vantage point from where you can contemplate a privileged view of the Montsec range, the Conca de Tremp area (i.e. the Tremp basin) and the Valley of Barcedana. From the observation point (coordinates) we have an overview of the Terradets (or Cellers) reservoir. Since many years I’ve been coming here and have witnessed one of the problems of this reservoir in particular, though it’s common to most reservoirs: the silting.
THE PROCESS OF SILTING
The accumulation of sediments is commonly referred to as silting. The silting of reservoirs is a big problem because it limits their useful life, but as the problem is under the water surface, no one sees it and no one takes care of it.
Water has the ability to transport solid materials either in suspension or by dragging. This ability increases or decreases depending on the speed of the flow and the volume of water. The speed of the flow of the river decreases when the water reaches the reservoir, thus the ability to drag solid materials diminishes. Due to the decrease in the speed of the water flow, the sedimentary load is deposited at the bottom of the reservoir.
The thicker sediments are deposited in the delta of the river since these have a higher density and are the first affected by the decrease in the speed of the water. The coarse materials advance gradually toward the dam. The lighter the sediments the greater the distance towards the dam they can move. At the bottom of the reservoir the sediments are being deposited thus causing a serious problem in the quality of the water and also in the storage capacity and performance of the floodgates for downloading the bottom ground. As a result the abilities to store water, to produce energy and to protect from the floods are all lost.
In Spain there are some recent examples of almost totally silting of reservoirs. The year 1953 was opened Cordobilla reservoir (34 hm3) to the bed of the river Genil (photo). Its capacity to this day is a scant 0.5 hm3. That is to say that to the present day the reservoir has lost 98.5% of its capacity.
And we shouldn't think that this is something extraordinary: the Doña Aldonza reservoir (23 hm3) has lost 96%; the one of Pedro Marín (19 hm3) has lost 95%; and we could add plenty of small reservoirs that have been absolutely filled of land, resulting in huge losses to the irrigators and owners of dams. And these are only the cases that we see.
The TARRADETS or CELLERS RESERVOIR
From the vantage point (coordinates) we have an overview of the Terradets or Cellers reservoir, from which we can deduce the process of silting at the tail end of the reservoir. To make it easier, we can see it along with the comparison of the aerial photos over the last few years.
.-The first image was taken in 1957, that is 22 years after the commissioning of the power plant. (1935)
.-The second image was taken in 1982 and you can distinguish the parts of the delta: at the top of the photo the main river delta; at the bottom right the delta of the Barcedana torrent, and at the bottom left the prominent delta system of Grallera-Alberons, close to the village of Cellers. It should be noted that the formation of a delta involves the accumulation of a large amount of sediment, since the underwater slope is very small.
.-The last image is an aerial view of the reservoir. One can notice an increased development of all the components in the delta and in formation of two delta islands in progress, and the coastline has advanced southward more than one km.
This result gives an idea of the extent of the erosion in an area of badlands. Of course, if all of the Tremp basin would have been deforested and had erosion levels of this magnitude, the construction of the reservoir would not have been feasible.
At present, in the Cellers reservoir, after 81 years in operation, there remains far less than half of its initial capacity, although it seems that the process of erosion is less intense as a result of the increase in plant cover to various socio-cultural and economic changes: less use of wood as a fuel, abandonment of production and use of charcoal, reforestation, abandonment of agriculture on sloping areas,
To register this earthcaché you must respond, via private mail (macdigisc (at) gmail.com), the following issues:
Q1 In the course of the silting process the Terradets reservoir will be evolving. Taking into account the three deltas, its potential and the strength of the river: send me a drawing (picture) of what do you think will be its outline in 50 years from now, in 2070. I attach the template of the reservoir on its initial outline. You can download and print the image: Q1_PLANTILLA
Q2.-The reservoirs are sediment traps with consequences for all: the same reservoir, downstream and also on the coastline. Which are the negative effects of the reservoirs for the coastline?
Q3.-From the viewpoint (coordinates) we have the best panoramic view of the silting of the Terradets or Cellers reservoir. You should take a picture at this point where you see your person (or your GPS or your nick or avatar) with the reservoir delta in the background.