Es tracta d'un menhir d'uns 3 m d'alçada, de secció rectangular amb les cares aplanades i punta lleugerament piramidal. Està erigit enmig del que actualment és un camp de conreu.
Segons informació oral, el menhir estigué erigit en aquest lloc fins que en realitzar una cala en un dels costats per tal de comprovar-ne la fondària, aquest caigué. Després, el 1958, el mossèn Valentí Santamaria, que aleshores ocupava el càrrec de director del Museu de Manresa, el tornà a erigir. No foren trobats materials arqueològics en cap d'aquestes actuacions.
La cronologia d'aquest tipus de menhir, sobretot quan apareix aillat sense altres estructures associades, és certament problemàtica i poc exacte aixi que el situarem en un ventall cronològic ampli situat entre el neolític final i el bronze antic (-2500 /-1500 )
No s'observen problemes de conservació, ni tan sols els referents a les tasques agrícoles que s'hi desenvolupen al voltant, ja que la 'pedra dreta' s'alça en un tros de terreny que es deixa sense conrear amb la finalitat de mantenir-lo dret.