Casa Tosquella és un edifici modernista resultat d'una reforma feta el 1907 per Eduard Maria Balcells i Buïgas, un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Barcelona.
La casa Tosquella és una de les primeres obres de l'arquitecte Eduard M. Balcells, pertanyent a la segona generació d'arquitectes modernistes, i l'obra del qual es mou en uns nivells de qualitat discrets.[1]
Es tracta d'una reforma d'una casa d'estiueig de 1889 feta a Sant Gervasi pel mestre d'obres Juan Caballé. La reforma va ser encarregada per Antonio Tosquella, persona retornada d'Amèrica amb bona posició financera. És un edifici d'estil eclèctic amb llenguatge arabitzant i d'estructura similar a Casa Calado, també de Balcells, però amb una mida superior. A més, compta amb unes baranes de forja de gran fantasia.[2]
La casa es considera d'estil modernista encara té molt de eclèctica i de llenguatge arabitzant, i és dels pocs, sinó l'únic, edifici en peu a Barcelona d'Eduard M. Balcells i Buigas, arquitecte nebot de Gaietà Buigas (autor de l'estàtua de Colom) i cosí de Carles Buigas (creador de la font de Montjuïc). La va aixecar com a torre d'estiueig el comerciant Antoni Tosquella en 1889, però en 1907 Balcells la va reformar totalment, i va estar a punt de desaparèixer de mapa ciutadà en 1974, ja que el racó que dibuixa entre la ronda de General Mitre i els carrers de Vallirana i Ballester era un caramel per als constructors. Va resistir gràcies a la seva última inquilina Maria Dolors Castells, descendent d'Tosquella, que va aconseguir, no sense esforç, que la Diputació de Barcelona la considerés un bé a protegir. La va blindar, així, de la piqueta i es va enemistar, així, amb la part familiar que sí volia vendre. I aquí va viure fins al final dels seus dies.
L’any 2019 va aparèixer un anunci a Wallapop, la casa es venia per 1,4 milions d’euros. L’Ajuntament de Barcelona sospesa comprar-la per reformar-la i convertir-la en un equipament municipal, però mentre, la casa es va degradant poc a poc... una llàstima.