CAT

Ara estàs a la platja, però fa 500 anys, aquí et trobaries al mig del mar a 1 Km de la costa, a bord d’un dels vaixells que navegaven per la Mediterrània. Vol dir que la línia de costa està guanyant terreny al mar? Però si fos cert, per què cal aportar sorra a la platja? En aquest earthcache explicarem el que va passar en el passat i el que passa a l'actualitat.

Per a donar aquest earth com a trobat, haureu d’enviar un missatge pel correu de geocaching amb la resposta a les següents preguntes:

1. Quina és l’amplada de la platja avui en el punt A?
2. Quina és l’amplada de la platja al punt B? És igual o no que la del punt A? Per què?
3. En quina quantitat creus que s’ha reduit l’aportació de sediment a les platges de Barcelona en els darrers 100 anys? En què et bases?
4. Si no hi hagués aportació de sorra en els propers anys, com creus que evolucionarà l’amplada de la platja al punt B?
5. Al 1957 es va construir el Passeig Marítim de la Barceloneta (punt C)
   1. A quina alçada està sobre la platja?
   2. Quin impacte creus que va tenir aquest passeig sobre la sorra de la platja i sobre el barri de cases que veus mirant cap al centre de Barcelona?
6. Feu-vos una foto a qualsevol dels punts del catxé.

ENG

You are now on the beach, but 500 years ago, here you would be in the middle of the sea 1 km from the coast aboard one of the ships sailing the Mediterranean. It would seem that this means that the coast is growing towards the sea. But if so, why do we need to bring sand to the beach? In this earthcache we will try to understand what has happened.

To give this earth as found, you must send a message by geocaching message with the answer to the following questions:

1. What is the width of the beach today at point A?

2. What is the width of the beach at point B? Is it the same or not that of point A? Why?

3. How much do you think the contribution of sediment to the beaches of Barcelona has been reduced in the last 100 years? What are you based on?

4. If there is no contribution of sand in the coming years, how do you think the width of the beach at point B will evolve?

5. The Passeig Marítim de la Barceloneta was built in 1957 (point C)

a. At what height is it above the beach?

b. What impact do you think this walk had on the sand of the beach and on the neighborhood of houses you see looking towards the center of Barcelona?

6. Please take a photo at any of the points of the cache.

ESP

Ahora estás en la playa, pero hace 500 años, aquí te encontrarías en medio del mar a 1 Km de la costa a bordo de uno de los barcos que navegaban por el Mediterráneo. Parecería que esto quiere decir que la costa está creciendo hacia el mar. Pero si fuera así, ¿por qué oimos que a menudo hay que aportar arena en la playa? En este earthcache intentaremos explicar lo que ha ocurrido.

Para dar este earth como encontrado, deberás enviar un mensaje por correo de geocaching con la respuesta a las siguientes preguntas:

1. ¿Cuál es el ancho de la playa hoy en el punto A?

2. ¿Cuál es el ancho de la playa al punto B? ¿Es igual o no que la del punto A? ¿Por qué?

3. ¿En qué cantidad crees que se ha reducido la aportación de sedimento en las playas de Barcelona en los últimos 100 años? ¿En qué te basas?

4. Si no hubiera aportación de arena en los próximos años, ¿cómo crees que evolucionará la anchura de la playa en el punto B?

5. En 1957 se construyó el Paseo Marítimo de la Barceloneta (punto C)

a. ¿A qué altura está sobre la playa?

b. ¿Qué impacto crees que tuvo este paseo sobre la arena de la playa y sobre el barrio de casas que ves mirando hacia el centro de Barcelona?

6. Enviadnos una foto en cualquiera de los puntos del caché.

CATALÀ

L’evolució de la línia costera

En circunstàncies naturals, la línia de costa estarà en regresió si les aportacions de sediment són inferiors a la quantitat de sediment que desapareix de la platja.

Les aportacions de sediment tenen el seu origen en els rius i rieres que desemboquen al mar i pels corrents paral.lels a la costa que transporten material d’altres zones.

El sediment marxarà de la platja degut a l’acció de corrents que poden transportar la sorra a altres platges o al fons del mar. Aquestes corrents estan originades en l’onatge i el vent; i són especialment rellevant durant les tempestes.

Un element que pot afectar a l’evolució de la línia costera és l’ascens o descens del nivell del mar.

L’home a través de la construcció de ports, espigons, i altres construccions influeix també en la regresió o l’avanç de la línia de costa.

Port de Masnou. Acumulació de la sorra al NE (dreta de la foto) i erosió al SW, doncs el port limita el moviment longitudinal dels sediments

A més, cada any, es produixen moviments estacionals de la línia de costa, és a dir, la platja augmenta a l’estiu i disminueix a l’hivern. En tot cas, en aquest EC ens centrarem en l’evolució de la línia costanera a llarg termini. Per a comprendre millor el canvi estacional, podeu fer el EC GC40V05.

L’evolució de la costa a la ciutat de Barcelona

Històricament, el tram de costa des del delta del riu Tordera (50 km al NE de Barcelona) fins a punta Ginesta (25 km al SW de Barcelona) era poc abrupte amb platges llargues sense interrupcions. De fet, la sostenibilitat de la platja de Barcelona estava completament assegurada per l’aportació de sediments del riu Besós, per les aportacions de les rieres que baixaven des de Collserola i pel transport de sediments del Maresme.

Tot i que l’onatge al Mediterrani occidental és molt limitat per la proximitat de les illes de Còrsega i Sardenya (a 500 km), el transport de sediments és degut majoritàriament a tempestes i, en concret, a les tempestes de direcció E, les famoses llevantades. S’estima que anualment arribaven a Barcelona 100.000 m3/any de sediment procedents del Maresme gràcies als corrents longitudinals.

Per això, la línia de costa va créixer de forma continuada a Barcelona fins al segle XVIII. De fet, al segle XIII quan Barcelona era una potència naval, disposava d’una platja (on avui es troba el moll de la Fusta, a uns 1.000 metres cap a l’interior d’on ens trobem ara) i els vaixells ancoraven mar a dintre. Això feia que els costos de càrrega i descàrrega a Barcelona fossin superiors a altres ports rivals, com ara Gènova i Venècia.

A partir del segle XVIII, es construeix un port que va creixent progressivament. Aquest port, més enllà de les implicacions econòmiques i comercials, canvia completament la línia de costa de Barcelona: permet una acumulació de sediments a la zona nordest i això fa que apareixi el barri de la Barceloneta (a una zona que anteriorment era al mar i únicament hi havia l’illa de Maians).

Aquesta evolució és constant fins al segle XX en el que la intervenció humana limita l’arribada de sediment a les platges de Barcelona: canalitzacions de rius i rieres, desviació de rieres, extracció de sediments com a material de construcció, construcció de petits embassaments a nivell local i construcció de ports a Badalona i al Maresme. Com a resultat, al 1990, Barcelona pràcticament no té platja.

Amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992, es decideix recuperar la platja de Barcelona i això requereix fer una aportació excepcional de 1,4 M m3 de sediment. Però aquesta aportació, no és suficient. De forma recorrent cal aportar sorra a la platja de l’ordre de 0,2 Milions de m3/any perquè el problema d’arrel segueix: les aportacions de sediment són inferiors a la quantitat que es desplaça.

El futur de la platja de Barcelona

En el futur, no és de preveure que augmenti l’aportació de sediments a Barcelona. Per altra banda, sí que es preveu que degut al canvi climàtic hi hagi dos factors que afectin negativament l’evolució de la platja de Barcelona: l’augment del nivell del mar (de fins a 2 metres) i l’increment de tempestes en direcció NE-SW que són les que més s’enduen la sorra de Barcelona.

A part, l’amplada de la platja de Barcelona és petita i pateix molt per les evolucions estacionals. En principi, qualsevol platja que tingui menys de 50 m d’amplada es considera que no té capacitat de fer front a l’erosió dels temporals catalans.

Per a això, Barcelona té dues opcions: permetre que el mar avanci, fins i tot a costa de zones urbanitzades o protegir les platges combinant aportacions periòdiques de sediment amb construccions que retenguin el sediment, com ara espigons o dunes.

De fet, tots els models matemàtics i l’experiència a altres platges demostren que la construcció de dunes de 1-2 metres d’alçada serien la mesura que millor protegeria la platja i la línia de costa tal i com la coneixem.

Això vol dir que Barcelona seguirà tenint platja en el futur?

Modelització de la platja de Barcelona per a fer simulacions

Evolució prevista de roses d'onatge

ENGLISH

The evolution of the coastline

Under natural circumstances, the shoreline will be in regression if sediment inputs are less than the amount of sediment that disappears from the beach.

Sediment contributions have their origin in rivers and streams that flow into the sea and by currents that transport material from other areas.

The sediment will leave the beach due to the action of the same currents that can transport the sand to other beaches or to the bottom of the sea. These currents are caused by waves and wind and are especially relevant during storms.

One element that can affect the evolution of the coastline is the rise or fall in sea level.

Man through the construction of ports, breakwaters, and other constructions also influences the regression or advance of the shoreline.

In addition, every year, there are seasonal movements of the coastline, that is, the beach increases in surface in summer and decreases in winter. In any case, in this EC we will focus on the long-term evolution of the coastline. To better understand seasonal change, you can do the EC GC40V05.

The evolution of the coast in the city of Barcelona

Historically, the stretch of coast from the Tordera river delta (50 km NE of Barcelona) to Punta Ginesta (25 km SW of Barcelona) was not very steep and little cut with long beaches without interruptions. In fact, the sustainability of Barcelona’s beach was completely ensured by the contribution of sediments from the Besós river, by the contributions of the streams that flowed down from Collserola and by the transport of sediments from the Maresme.

Although the waves in the western Mediterranean are very limited by the proximity of the islands of Corsica and Sardinia (500 km), sediment transport is mainly due to storms and, in particular, to E-direction storms. It is estimated that 100,000 m3 / year of sediment from the Maresme arrived in Barcelona each year.

For this reason, the coastline grew continuously in Barcelona until the 13th century with very limited human intervention. In fact, in the 13th century, when Barcelona was a naval power, it had a beach where today is the Moll de la Fusta, about 1,000 meters inland from where we are now, and the ships anchored in the sea. This made loading and unloading costs in Barcelona higher than other rival ports, such as Genoa and Venice.

From the 18th century, Barcelona built a port that grew progressively. This port, beyond the economic and commercial implications, completely changes the coastline of Barcelona: it allows an accumulation of sediments in the northeast and this makes the neighborhood of Barceloneta (in an area that was previously at sea and there was only the island of Maians).

This evolution is constant until the twentieth century in which human intervention acts on several fronts limiting the arrival of sediment on the beaches of Barcelona: canalization of rivers and streams, diversion of streams, extraction of sediments as construction material, construction of small reservoirs at the local level and construction of ports in Badalona and the Maresme. As a result, in 1990, Barcelona had virtually no beach.

On the occasion of the 1992 Olympic Games, it was decided to recover the beach of Barcelona and this requires an exceptional contribution of 1.4 Million m3 of sediment. But this fact has not been enough. Recurrently, sand must be added to the beach in the order of 0.2 million m3 / year because sediment contributions are less than the amount that disappears.

The future of Barcelona beach

In the future, the contribution of sediments to Barcelona is not expected to increase. On the other hand, it is expected that due to climate change there will be two factors that negatively affect the evolution of the beach of Barcelona: the rise in sea level (up to 2 meters) and the increase in storms in NE-SW direction which are the ones that carry the most sand from Barcelona.

Apart from that, the width of Barcelona’s beach is small and it suffers a lot due to seasonal developments. In principle, any beach that is less than 50 m wide is considered to have no capacity to withstand the erosion of Catalan storms.

To do this, Barcelona has two options: allow the sea to move forward, even at the expense of built-up areas, or protect beaches by combining periodic contributions of sediment with constructions that retain sediment, such as breakwaters or dunes.

In fact, all the mathematical models and experience on other beaches show that the construction of 1-2 meter high dunes would be the measure that would best protect the beach and the coastline as we know it.

Does this mean that Barcelona will continue to have a beach in the future?

ESPAÑOL

La evolución de la línea costera

En circunstancias naturales, la línea de costa estará en regresión si las aportaciones de sedimento son inferiores a la cantidad de sedimento que desaparece de la playa.

Las aportaciones de sedimento tienen su origen en los ríos y arroyos que desembocan en el mar y por las corrientes que transportan material de otras zonas.

El sedimento se irá de la playa debido a la acción de las mismas corrientes que pueden transportar la arena a otras playas o al fondo del mar. Estas corrientes están originadas por el oleaje y el viento y son especialmente relevante durante las tormentas.

Un elemento que puede afectar a la evolución de la línea costera es el ascenso o descenso del nivel del mar.

El hombre a través de la construcción de puertos, espigones, y otras construcciones influye también en la regresión o el avance de la línea de costa.

Además, cada año, se producen movimientos estacionales de la línea de costa, es decir, la playa aumenta en superficie en verano y disminuye en invierno. En todo caso, en este EC nos centraremos en la evolución de la línea costera a largo plazo. Para comprender mejor el cambio estacional, puede realizar el EC GC40V05.

La evolución de la costa en la ciudad de Barcelona

Históricamente, el tramo de costa desde el delta del río Tordera (50 km al NE de Barcelona) hasta punta Ginesta (25 km al SW de Barcelona), la costa era poco abrupta con playas largas sin interrupciones. De hecho, la sostenibilidad de la playa de Barcelona estaba completamente asegurada por la aportación de sedimentos del río Besós, por las aportaciones de los arroyos que bajaban desde Collserola y el transporte de sedimentos del Maresme.

Aunque el oleaje en el Mediterráneo occidental es muy limitado por la proximidad de las islas de Córcega y Cerdeña (500 km), el transporte de sedimentos se debe mayoritariamente a tormentas y, en concreto, a las tormentas de dirección E, las famosas llevantades. Se estima que anualmente llegaban a Barcelona 100.000 m3 / año de sedimento procedentes del Maresme.

Por ello, la línea de costa creció de forma continuada en Barcelona hasta el siglo XIII con una intervención humana bastante limitada. De hecho, en el siglo XIII cuando Barcelona era una potencia naval, disponía de una playa donde hoy se encuentra el moll de la Fusta, a unos 1.000 metros hacia el interior de donde nos encontramos ahora y, los barcos anclaban mar dentro. Esto hacía que los costes de carga y descarga en Barcelona fueran superiores a otros puertos rivales, como Génova y Venecia.

A partir del siglo XVIII, Barcelona construye un puerto que va creciendo progresivamente. Este puerto, más allá de las implicaciones económicas y comerciales, cambia completamente la línea de costa de Barcelona: permite una acumulación de sedimentos en la zona nordeste y esto hace que aparezca el barrio de la Barceloneta (en una zona que anteriormente era el mar y únicamente había la isla de Maians)

Esta evolución es constante hasta el siglo XX en el que la intervención humana actúa en varios frentes limitando la llegada de sedimento a las playas de Barcelona: canalizaciones de ríos y arroyos, desviación de arroyos, extracción de sedimentos como material de construcción, construcción de pequeños embalses y construcción de puertos en Badalona y el Maresme. Como resultado, en 1990, Barcelona prácticamente no tiene playa.

Con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992, se decide recuperar la playa de Barcelona y esto requiere hacer una aportación excepcional de 1,4 millones de m3 de sedimento. Pero esta acción, no ha sido suficiente. De forma continua, es necesario aportar arena en la playa del orden de 0,2 Millones de m3 / año para que el problema de raíz continua: las aportaciones de sedimento son inferiores a la cantidad que desaparece.

El futuro de la playa de Barcelona

En el futuro, no es de prever que aumente la aportación de sedimentos en Barcelona. Más bien al contrario, sí se prevé que debido al cambio climático haya dos factores que afecten negativamente la evolución de la playa de Barcelona: el aumento del nivel del mar (de hasta 2 metros) y el incremento de tormentas en dirección NE-SW que son las que más se llevan la arena de Barcelona.

Además, la anchura de la playa de Barcelona es pequeña y sufre mucho por las evoluciones estacionales. En principio, cualquier playa que tenga menos de 50 m de anchura se considera que no tiene capacidad de hacer frente a la erosión de los temporales catalanes.

Para ello, Barcelona tiene dos opciones: permitir que el mar avance, incluso ocupando zonas urbanizadas o proteger las playas combinando aportaciones periódicas de sedimento con construcciones que retengan el sedimento, como espigones o dunas.

De hecho, todos los modelos matemáticos y la experiencia en otras playas demuestran que la construcción de dunas de 1-2 metros de altura serían la medida que mejor protegen la playa y la línea de costa tal y como la conocemos.

¿Esto quiere decir que Barcelona seguirá teniendo playa en el futuro?