HISTORIA
El parc del Clot és un bon exemple de la integració d'elements arquitectònics preexistents en un espai verd. Els grans murs de l'antic taller de RENFE ornamenten i ordenen bona part del parc, que ofereix usos molt variats.
El parc el formen quatre parts molt diferents entre si: un llarg passeig i tres grans espais que tenen diferents usos. El cert és que aquest parc conté elements que afavoreixen la sensació de conjunt i de continuïtat.
El parc del Clot sorgeix com a conseqüència del soterrament de les vies de ferrocarril dels tallers de RENFE, inaugurats l’any 1858, i que lògicament havien tancat.
Vies i tallers van representar, durant més d’un segle, una frontera a Sant Martí, ja que separaven els seus dos centres neuràlgics: el mercat i l’ajuntament. La creació del parc va permetre connectar-los i també comunicar l’avinguda Meridiana i la gran via de les Corts Catalanes.
El parc es va projectar el 1986 segons disseny de Daniel Freixa i Vicent Miranda. El tàndem Freixa – Miranda va optar per conservar part de les estructures de l’antiga fàbrica i que anteriorment havien format part de l’estació de tren del Clot i dels tallersde reparacions del ferrocarril. Aquestes estructures s’han integrat en el parc, dotant-lo de singularitat. Les restes constructives, murs, finestres, arcs i la xemeneia delimiten els diferents espais. Alguns d’aquests vestigis han estat també integrats en la gran plaça envoltada de grades i on s’ubiquen les pistes esportives.