Diuen que el nom d'Hispània vindria a significar, segons la hipòtesi fenicia, "terra de conills". S'ha de dir que a molts països dels anomenats occidentals el pensament de menjar-se un conill equivaldria a fer el mateix amb un gos, però ben podem dir que és un de les carns més típiques de les nostres contrades.
A Tarragona podem estar orgullosos (bueno, en realitat no) de tindre la rotonda dels conills (que tot i que la gent els treu per evitar infeccions i que els pobres bitxos vagin estressats i alterats, hi ha una altra que es dedica a repoblar-la), els boscos de l'anella verda on els conills i les llebres van pel seu aire i... l'anella olímpica.
Sí, sí, com podeu llegir. Tots aquests descampats han estat poblats de fa molts anys per aquests animalons lagomorfs, i fins i tot d'altres animals de granja que tenien als veïns de Camp Clar fins els nassos amb tant de cantar i cridar. Per sort, o per desgràcia dels animals, els barriers es van dedicar a treure`ls de la zona, alçant-se com els únics supervivents els nostres amics d'orelles llargues.
Veient que el seu hàbitat va ser substituït, i veient que la gent els hi dóna menjar i tenen prou espai per amagar-se per la ribera del llac, han fet d'aquest lloc el seu fortí, i és estrany el dia que no trobis un o dos corretejant fugint de qualsevol perill inminent (que per a ells, sembla que es tot).
Espero que disfruteu buscant aquest catxè, deixant sempre en pau als animals i respectant sempre la natura.