MARIÀ MANENT (1898-1988), poeta, prosista, crític literari i traductor, des del mas de Segimon a l’Aleixar, va cantar aquestes terres del Camp de Tarragona en els seus dietaris que abracen des de la immediata postguerra fins a finals dels quaranta i, sobretot i de manera continuada, des de 1960 fins a 1986. Estudiosos de la literatura els consideren “una de les grans creacions en prosa de la literatura catalana contemporània” i “un espai de bellesa, saviesa i humanitat”. Ell mateix escriu «Aquesta pau m'és indispensable i enlloc sóc més feliç com al camp.» I el seu fill, Albert Manent, a Marià Manent. Biografia íntima i literària (Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, 1995) també s'hi refereix: «Com reflecteixen els dietaris, el meu pare s'hi va adaptar i va fer seus el paisatge, la casa i la gent del Camp de Tarragona. Abans de la guerra era habitual que la família Manent passés l'estiu a Premià de Dalt, a la casa pairal. Però a la postguerra tot es va capgirar [...] i ens estàvem a la masia de l'Aleixar. [...] Marià se sentia amarat de natura i el dietari s'esmalta de petites descripcions o simples pinzellades de paisatge.»