Badlands d'All

Al cor de la Cerdanya, entre les poblacions d’Isòvol i Ger, hi ha unes formacions geològiques, d’un vistós color daurat, que es troben arrapades al coster nord de la plana cerdana. La particularitat d’aquestes formacions és que els seus materials poc cohesionats es troben profundament esgarrapats per les aigües superficials formant el que se’n diuen xaragalls (tècnicament anomenats badlands que significa “males terres”).

Aquests terrenys formen part d’un conjunt de sediments dipositats a inicis del Miocè superior (ara fa “només” uns 11 milions d’anys) per un antecedent de l’actual riu Duran. Aquest riu erosionava i transportava els materials des de les muntanyes cap a la fossa de la Cerdanya, la qual s’anava enfonsant per virtut del moviment lateral de la falla del Segre. Aquesta fossa tectònica (en forma de paralel·logram i anomenada tècnicament pull-apart basin) en un principi era una conca sedimentària tancada i aïllada on hi anaven a parar tots els sediments arrossegats pels rius, tot formant-se els típics ventalls o cons al·luvials a les seves desembocadures. En aquests ventalls els materials quedaven distribuïts de manera que els més grollers i pesants (còdols) es dipositaven prop del salt de la falla (sediments proximals), mentre que els més lleugers (sorres, argiles i llims), i que representen els sediments distals, viatjaven més lluny, alguns fins al centre de la conca ocupat en aquell moment per bassals i estanys on també s’hi formava carbó (lignit).

Aquest indret, inclós dins l’Espai Natural Protegit (ENP) dels Tossals d’Isòvol i Olopte, ha estat recentment arranjat (amb un itinerari marcat i tres miradors) per a poder ser visitat sense massa perill per gent adulta responsable i nens, això sí, sota estricta vigilància car els terrenys aixaragallats com aquest ofereixen al públic visitant tota una sèrie de profundes canals i agudes crestes per on és molt perillós aventurar-s’hi, per això ens recomanen no sortir de l’itinerari establert.

Mirador 1:

Agafant el camí de la dreta pujarem fins al primer mirador on tindrem una visió panoràmica d'aquest paisatge tan sorprenent i fràgil, aquí podreu tindre un primer contacte amb el qual us anireu trobant. Segurament és el lloc amb menys interès però tot i això val la pena visitar-ho.

Mirador 2:

Aquí podem observar com els còdols tenen majoritàriament formes ovalades i planes. Els còdols amb aquesta forma s’orienten bé respecte el corrent que les transporta, i per això l’estudi de l’orientació d’aquests còdols, la seva composició i altres elements presents, dóna molta informació sobre el paleocorrent que els va transportar, tal i com ens mostra l’esquema del plafó, i així conèixer el lloc (o àrea font) d’on procedien aquests materials, en aquest cas procedeixen de les muntanyes properes formades per roques del Cambroordovicià i l’Ordovicià superior.

Mirador 3:

Primer mirador, el més espectacular de tots perquè és el que ofereix una visió més enlairada dels xaragalls on podem disfrutar d'una magnifica panoramica. Aquí el plafó ens informa d’una cosa que no sabíem: que aquestes formes d’erosió tindrien, en part, un origen antròpic, ja que segons un equip d’investigadors de la UAB, que ha estat fent estudis i excavacions per aquesta zona, aquestes argiles haurien estat explotades en època romana, i fins i tot anterior, per extreure’n or. El sistema utilitzat fou el de canalitzar l’aigua del proper riu Duran i abocar-la sobre els sediments provocant-ne el seu esllavissament. Després es recollien, decantaven i filtraven aquestes aigües per tal de recuperar l’or present en aquests materials, tal i com s’observa a l’explotació romana de Las Médulas a Lleó.

Com es formen els Badlands?

Habitualment es formen sota condicions climàtiques semiàrides, en vessants que estan compostes per materials tous, com a argiles, margues i guixos, a més hi ha una escassa vegetació i són extensament erosionades per l'aigua i el vent.
La formació de badlands és el resultat de dos processos: deposició i erosió . El procés de deposició descriu l'acumulació, amb el temps, de capes de material mineral. Diferents ambients com a mars, rius o zones tropicals dipositen diferents tipus d'argiles, llims i sorra. Una vegada que els sediments dipositats s'han solidificat, el material sedimentari queda subjecte a erosió de l'aigua i del vent el qual es van formant petites esquerdes en el vessant que van augmentant amb el temps donant lloc a canons, xaragalls, barrancs, canals o xemeneia de fades, que són formes geològiques típiques en aquests paisatges. Quan aquestes formes es fusionen les unes amb les altres poden acaben causant la destrucció del pendent original.

Martillo de Thor en el Parque Nacional de Bryce Canyon (EEUU)   Imagen: Luca Galuzzi (www.galuzzi.it) Licencia: CC BY-SA 2.5

Badlands pel món

Algunes de les formacions de badlands més conegudes es poden trobar als Estats Units i el Canadà. Als Estats Units el parc nacional Theodore Roosevelt a Dakota del Nord i el parc nacional Badlands a Dakota del Sud posseeixen extenses formacions d'aquestes terres. Una altra famosa àrea de formació d'aquestes terres és el Toadstool Geologic Park en el Oglala National Grassland al nord-oest de Nebraska.
A Amèrica del Sud, es troba a l'Argentina el parc provincial de Ischigualasto o Valle de la Lluna, situat en l'extrem nord de la província de Sant Juan, en el Departamento Valle Fértil, és una àrea protegida de 275 369 ha, que resguarda una important reserva paleontològica. És l'únic lloc del món on pot veure's totalment al descobert i perfectament diferenciat tot el període triàsic en forma completa i ordenada. Es calcula que les formacions geològiques d'aquest lloc tenen una antiguitat entre 200 i 250 milions d'anys.
A Espanya es pot trobar un ampli paisatge de badlands a Andalusia Oriental, envoltant la vall dels rius Guadix i Llueixis, en la Accitania (província de Granada). En aquest àmbit, les badlands de la conca de Guadix-Baza estan en avaluació per a integrar-se en la Xarxa de Geoparques Europeus i la Xarxa de Geoparques Nacionals de la UNESCO. A més, a Almeria ocupen un 15%, sent la seva millor representació el desert de Tavernes. Així mateix, es troba Barranco Hondo (Lorca) en la Falla de Alhama, Lorca, Regió de Múrcia. També a la vall de l'Ebre trobem exemples de badlands en els Monegros (Aragó) i les Bardenas Reals (Navarra).
A França n'hi ha en Falaises donis Vaches Noires, entre Villers-sud-Mer i Houlgate, (Basse-Normandie) i les "robines" a la regió natural dels Alps del Sud.
A Itàlia en Aliano (on el terme per a la formació geològica és "calachi").

Parque Nacional Badlands (EEUU)    Imagen: Martin Kraft (photo.martinkraft.com) Licencia: CC BY-SA 3.0 a

Preguntes

Per registrar aquest earthcache, haureu enviar-nos un correu electrònic (podeu fer-ho des del nostre perfil) amb les respostes a les següents preguntes. Si no rebem les respostes correctes i/o no s'ha penjat la fotografia, el log serà borrat sense previ avís. Des del juny de 2019, amb les noves guidelines, la fotografia pot ser obligatòria per demostrar que s'ha visitat el lloc

1-. Explica amb les teves paraules com es formen els Badlands?

2-. De quin materials estan formats aquests Badlands?

3-. De quins materials són els còdols que veiem? (podreu trobar una petita ajuda en el panell informatiu del mirador 2)

4-. Des del mirador 3 es pot observar una forma molt peculiar en direcció al mirador 2 molt semblant a una lletra, de quina lletra parlem?

5-. Fes-te una foto on surtis tu i els badlands de fons des de el mirador 2 (o el teu nick/avatar en cas que no vulguis sortir a la foto).