CAT
Per a poder validar l’earthcaché, us demanarem respondre les següents preguntes, enviant un missatge al propietari:
- Què és el nivell freàtic?
- Per què hi havia un aiguamoll en aquest punt? Per què va desaparèixer?
- Actualment com evoluciona el nivell freàtic a Barcelona? És un problema?
- Què està més amunt el carrer o l’entrada a l’església? Quin desnivell hi ha? Per què hi ha aquest desnivell?
- Fes-te una foto de l’equip o del vostre nick a les coordenades
ENG
In order to validate the earthcache, we ask you to answer the following questions by sending a message to the owner:
- What is the water table?
- Why was there a wetland at this point? Why did it disappear?
- How is the water table currently evolving in Barcelona? Is it a problem?
- What is higher the street or the entrance to the church? Estimate the difference? Why is there such a gap?
- Take a photo of yourself or your nick at the coordinates
ESP
Para poder validar el earthcaché se requiere responder las siguientes preguntas, enviando un mensaje al propietario:
- ¿Qué es el nivel freático?
- ¿Por qué había un humedal en este punto? ¿Por qué desapareció?
- Actualmente ¿cómo evoluciona el nivel freático en Barcelona? ¿Es un problema?
- ¿Qué está más arriba la calle o la entrada a la iglesia? ¿Qué desnivel hay? ¿Por qué hay este desnivel
- Hazte una foto del equipo o de su nick en las coordenadas
CAT
Nivell freàtic
El nivell freàtic és el nivell superior de l’aigua en un aqüífer. De fet, és la distància que hi ha entre el nivell de l’aigua subterrània i la superfície. En aquest punt, és on la pressió de l’aigua coincideix amb la pressió atmosfèrica.
Entenguem com es crea un aqüífer: quan plou, part de l’aigua circula per la superfície fins arribar a rius o rieres, i una altra part es filtra a través del sòl. Aquesta filtració només es produeix quan es tracta de roques poroses o quan hi ha fractures. Després l’aigua es va infiltrant cap al fons, fins que es troba una capa de roca impermeable, que no li permet continuar en profunditat, formant el que s’anomena aqüífer.
Llavors un aqüífer és una formació de terra subterrània saturada d'aigua que pot estar formada per roques permeables o materials sense consolidar (grava, sorra o llim).
Els aqüífers poder ser confinats si es troben per sota d’una capa de roca impermeable que impedeix que escendeixi l’aigua i s’anomenen no-confinants si no tenen cap capa per sobre impermeable. Els no confinants solen estar més a prop de la superfície i solen contenir aigua de pluges més recents. Aquesta aigua sol ser de menor qualitat i és més habitual que estigui contaminada.
L’aigua dels aqüífers pot ser extreta fent servir pous, mines i altres sistemes de captació. Si l’aigua prové d’un aqüífer no confinat normalment només es fa servir per a rec, per usos industrials, i requereix de tractament en el cas d’utilitzar-la per a ús domèstic.
Quan l’extracció d’aigua dels aqüífers és superior a l’aigua que s’infiltra, el resultat és que el nivell freàtic disminueix, és a dir, s’incrementa la profunditat a la qual es troba aigua.
El nivell freàtic es mesura amb uns instruments que s’anomen pizòmetres i que es basen en una perforació al subsòl.
El nivell freàtic és molt important per a les construccions. De fet, els fonaments de les cases han d’estar per sobre del nivell freàtic. En cas contrari, l’aigua atacaria el formigó i podria debilitar les construccions. De fet, alguns grans edificis tenen estacions de bombeig que funcionen de forma permanent per a assegurar-se que el nivell freàtic queda per sota dels fonaments.
Els aguamolls del Cagalell
El Raval es troba entre dos turons: el Montjuïc (150 metres) i el Mont Tàber (20 metres). A aquesta petita vall anaven a parar moltes de les rieres més importants del pla de Barcelona: les que baixaven des de Collserola i les que baixaven de Montjuïc: la riera de la Font del Gat i la dels Tarongers.
De fet, com aquesta zona estava més enfonsada, el nivell freàtic estava per sobre del nivell de la superfície i això feia que hi hagués una gran zona pantanosa, que s’anomenava el Cagalell. Les aigües que portaven les rieres no arribaven a desembocar al mar, ja que els corrents marítims havien format una llengua de terra que feia de barrera. És així que les aigües quedaven estancades formant uns aiguamolls.
Per aquesta raó la ciutat de Barcelona, que es va iniciar al Mont Tàber (prop del que és la Plaça Sant Jaume), es va anar extenent durant l’època medieval cap al nord, cap al riu Besòs, formant els barris de la Ribera, la Bòria, la Vilanova de Mar o Sant Pere.
A l’època medieval, només hi ha alguna construcció religiosa a les zones més elevades del Raval, com ara l’església de Sant Pau del Camp. De fet, Sant Pau del Camp es va construir al segle IX al costat mateix dels aiguamolls, al costat de l’estany del Cagalell vell. Els únics pobladors de la zona, eren d’origen àrab, i van donar a la zona, un nom d’origen àrab: Raval.
L’origen del nom Cagalell sembla estar vinculat al fet que era la zona on anaven a parar les aigües brutes de la ciutat i amb abundància de mosquits que transmitien malalties, entre elles la malària.
Evolució del Raval
Amb la construcció de la tercera muralla que envoltava el Raval, al segle XV, es van desviar totes les rieres, i les extraccions d’aigua pel consum humà van fer descendre el nivell freàtic. Com a conseqüència els aiguamolls del Cagalell, ara dintre de la muralla, es van dessecar. A més es van reomplir els terrenys de terra per a pujar el nivell, incrementant la diferència de nivell amb Sant Pau del Camp. Això ha provocat que en algun cas, els voltants de l’església han quedat inundats després de grans pluges.
Aquesta mateixa zona, a partir del 1920 es va començar a anomenar Barri Xino, perquè, així com al barri xinès de Nova York, era una zona densa centre de la vida nocturna de Barcelona. Malauradament aquest barri va ser bombardejat de forma intensa durant la guerra civil (1936-1939) i això va provocar el seu decliu. A partir de llavors el barri es va començar a relacionar amb la delinqüència, la prostitució i més endavant la droga. En els darrers anys, s’ha recuperat el seu nom original, Raval i s’han realitzat diverses intervencions per reduir la densitat de població, com ara la Rambla del Raval.
Però en els darrers anys, la reducció de la indústria a la ciutat de Barcelona, ha fet reduir el consum d’aigua dels aqüífers, i això ha provocat que el nivell freàtic pugi de forma continua. De fet, avui el nivell freàtic es troba a només 4 metres de profunditat.
Per això, en els darrers anys s’ha incrementat l’ús de d’aigües freàtiques per al reg de parcs i la neteja de carrers. I, evidentment es fa un seguiment continu del nivell de forma anual.
ENG
Water table
The water table is the highest level of water in an aquifer. In fact, it is the distance between the groundwater level and the surface. At this point, the water pressure coincides with the atmospheric pressure.
Let's understand how an aquifer is created: when it rains, part of the water circulates on the surface to reach rivers or streams, and another part seeps through the soil. This leakage only occurs when it comes to porous rocks or when there are fractures. Then the water infiltrates to the bottom, until a layer of impermeable rock is found, which does not allow it to continue in depth, forming what is called an aquifer.
Then an aquifer is a water-saturated underground earth formation that can be formed by permeable rocks or unconsolidated materials (gravel, sand, or silt).
Aquifers can be confined if they are below a layer of impermeable rock that prevents water from flowing up; and unconfined if they have no impermeable layer above. Non-confined aquifers are usually closer to the surface and tend to contain more recent rainwater. This water is usually of lower quality and is more commonly contaminated.
Aquifer water can be extracted using wells, mines and other catchment systems. If the water comes from an unconfined aquifer, it is usually only used for irrigation, for industrial use, and requires treatment in the case of being used for domestic consumption.
When the extraction of water from aquifers is higher than the water that infiltrates, the result is that the water table decreases, that is, the depth at which water is found increases.
The water table is measured with instruments called pisometers, which are based on a perforation in the subsoil.
The water table is very important for constructions. In fact, the foundations of the houses must be above the water table. Otherwise, the water would attack the concrete and could weaken the buildings. In fact, some large buildings have pumping stations that run permanently to make sure the groundwater level is below the foundation.
The wetlands of Cagalell
The Raval (this area of Barcelona) is located between two hills: Montjuïc (150 meters) and Mont Tàber (20 meters). Many of the most important streams in the Barcelona plain went to this small valley: those that went down from Collserola and those that went down from Montjuïc: the Font del Gat stream and the Tarongers stream.
In fact, as this area was lower, the water table was above the surface level and this meant that there was a large swampy area, called the Cagalell. The water carried by the streams did not reach the sea, as the sea currents had formed a tongue of land that acted as a barrier. This is how the water stagnated to form wetlands.
For this reason, the city of Barcelona, which began on Mont Tàber (near what is Plaça Sant Jaume), grew during the medieval period to the North, to the river Besòs, forming the neighborhoods of La Ribera, La Bòria, La Vilanova de Mar or Sant Pere.
In medieval times, there were only a few religious buildings in the higher areas of the Raval, such as the church of Sant Pau del Camp. In fact, Sant Pau del Camp was built in the 9th century right next to the wetlands, next to the Cagalell Vell lake. The only inhabitants of the area were of Arab origin, and gave the area a name of Arab origin: Raval.
The origin of the name Cagalell seems to be linked to the fact that it was the area where the dirty water of the city ended up and with an abundance of mosquitoes that transmitted diseases, including malaria.
Evolution of the Raval
With the construction of the third wall surrounding the Raval, in the 15th century, all the streams were diverted, and the extraction of water for human consumption lowered the water table. As a result, the Cagalell wetlands, now inside the wall, dried up. In addition, the land was refilled to raise the level, increasing the level difference with Sant Pau del Camp. As a result, the area around the church has been flooded after heavy rains.
This same area, from 1920 onwards, began to be called el Barri Chino (Chinatown), because, as in the Chinatown of New York, it was a dense area at the center of Barcelona's nightlife. Unfortunately this neighborhood was heavily bombed during the civil war (1936-1939) and this caused its decline. From then on the neighborhood began to be associated with crime, prostitution and later drugs. In recent years, its original name, Raval, has been restored and various interventions have been carried out to reduce population density, such as the Rambla del Raval.
But in recent years, the reduction of industry in the city of Barcelona has reduced the water consumption of aquifers, and this has caused the water table to rise continuously. In fact, today the water table is only 4 meters deep.
As a result, the use of groundwater for park irrigation and street cleaning has increased in recent years. And, obviously, the level is continuously monitored on an annual basis.
ESP
Nivel freático
El nivel freático es el nivel superior del agua en un acuífero. De hecho, es la distancia que hay entre el nivel del agua subterránea y la superficie. En este punto, es donde la presión del agua coincide con la presión atmosférica.
Entendamos como se crea un acuífero: cuando llueve, parte del agua circula por la superficie hasta llegar a ríos o arroyos, y otra parte se filtra a través del suelo. Esta filtración sólo se produce cuando se trata de rocas porosas o cuando hay fracturas. Después el agua se va infiltrando hacia el fondo, hasta que se encuentra una capa de roca impermeable, que no le permite continuar en profundidad, formando lo que se denomina un acuífero.
Entonces un acuífero es una formación de tierra subterránea saturada de agua que puede estar formada por rocas permeables o materiales sin consolidar (grava, arena o limo).
Los acuíferos poder ser confinados si se encuentran por debajo de una capa de roca impermeable que impide que ascienda el agua y se denominan no-confinados si no tienen ninguna capa por encima impermeable. Los no-confinados suelen estar más cerca de la superficie y suelen contener agua de lluvia más reciente. Esta agua suele ser de menor calidad y es más habitual que esté contaminada.
El agua de los acuíferos puede ser extraída utilizando pozos, minas u otros sistemas de captación. Si el agua proviene de un acuífero no confinado normalmente se utiliza para riego, para usos industriales, y requiere de tratamiento en el caso de utilizarla para uso doméstico.
Cuando la extracción de agua de los acuíferos es superior al agua que se infiltra, el resultado es que el nivel freático disminuye, es decir, se incrementa la profundidad a la que se encuentra agua.
El nivel freático se mide con unos instrumentos que se llaman piezómetros y que se basan en una perforación en el subsuelo.
El nivel freático es muy importante para las construcciones. De hecho, los cimientos de las casas deben estar por encima del nivel freático. En caso contrario, el agua atacaría el hormigón y podría debilitar las construcciones. Algunos grandes edificios tienen estaciones de bombeo que funcionan de forma permanente para asegurarse de que el nivel freático queda por debajo de los cimientos.
Los humedales del Cagalell
El Raval se encuentra entre dos cerros: Montjuïc (150 metros) y el Mont Taber (20 metros). A este pequeño valle iban a parar muchos de los arroyos más importantes de la planicie de Barcelona: las que bajaban desde Collserola y las que bajaban de Montjuïc: el arroyo de la Font del Gall y la de los Tarongers.
De hecho, como esta zona estaba más hundida, el nivel freático se encontraba por encima del nivel de la superficie y esto hacía que hubiera una gran zona pantanosa, que se llamaba el Cagalell. Las aguas que transportaban los arroyos no llegaban a desembocar en el mar, ya que las corrientes marítimas habían formado una lengua de tierra que hacía de barrera. Es así que las aguas quedaban estancadas formando unos humedales.
Por esta razón la ciudad de Barcelona, que se inició en el Mont Taber (cerca de lo que es la Plaza Sant Jaume), se fue extendiendo durante la época medieval hacia el norte, hacia el río Besòs, formando los barrios de la Riber , Bòria, la Vilanova de Mar o Sant Pere.
En la época medieval, sólo hay alguna construcción religiosa en las zonas más elevadas del Raval, como la iglesia de Sant Pau del Camp. De hecho, Sant Paul del Camp se construyó en el siglo IX al lado de los humedales, junto al estanque del Cagalell Vell. Los únicos habitantes de la zona, eran de origen árabe, y dieron a la zona, un nombre de origen árabe: Raval.
El origen del nombre Cagalell parece estar vinculado a que era la zona donde iban a parar las aguas residuales de la ciudad y a la abundancia de mosquitos que transmitían enfermedades, entre ellas la malaria.
Evolución del Raval
Con la construcción de la tercera muralla de Barcelona que rodeaba el Raval, en el siglo XV, se desviaron todas las rieras, y las extracciones de agua para el consumo humano hicieron descender el nivel freático. Como consecuencia los humedales del Cagalell, ahora dentro de la muralla, se secaron. Además se rellenaron los terrenos para subir el nivel, incrementando la diferencia de nivel con Sant Pau del Camp. Esto ha provocado que en algún caso, los alrededores de la iglesia hayan quedado inundados después de grandes lluvias.
Esta misma zona, a partir de 1920 se empezó a llamar Barrio Chino, porque, así como el barrio chino de Nueva York, era una zona densa, centro de la vida nocturna de Barcelona. Desgraciadamente este barrio fue bombardeado de forma intensa durante la guerra civil (1936-1939) y esto provocó su declive. A partir de entonces el barrio se empezó a relacionar con la delincuencia, la prostitución y más adelante la droga. En los últimos años, se ha recuperado su nombre original, Raval y se han realizado varias intervenciones para reducir la densidad de población, como la Rambla del Raval.
En los últimos años, la reducción de la industria en la ciudad de Barcelona, ha hecho reducir el consumo de agua de los acuíferos, lo que ha provocado que el nivel freático suba de forma continua. De hecho, hoy el nivel freático se encuentra a sólo 4 metros de profundidad.
Para combatir este crecimiento, se ha incrementado el uso de de aguas freáticas para el riego de parques y la limpieza de calles. Y, evidentemente se hace un seguimiento continuo del nivel de forma anual.