Margues blaves de Gurb
Les margues blaves de Gurb (lutites carbonàtiques) són roques sedimentàries constituïdes per una mescla d'argila i carbonat de calci que es van formar durant el terciari, concretament durant l'eocè superior.
Aquestes formacions solen estar recobertes per vegetació, tot i que també es poden presenciar bad-lands o terrers (afloraments rocosos totalment descoberts de vegetació). Els terrers es creen com a conseqüència de la combinació de processos naturals i antròpics. En zones de forta pendent, afloren els anomenats xaragalls, que són zones desertitzades i fàcilment erosionables molt característiques dels turons testimoni de l'entorn de la plana de Vic.
Degut a la singularitat d'aquest espai natural protegit, s'ha de vetllar per la conservació dels seus hàbitats perquè es puguin desenvolupar els processos ecològics que donen lloc a la biodiversitat (varietat d'ecosistemes i éssers vius).
Formació geològica
Fa aproximadament 60 milions d'anys, durant el paleocè, la morfologia del territori canvia com a conseqüència del plegament alpí. Apareix el Pirineu i això provoca que s'enfonsi l'àrea de l'Ebre i es formi el massís Catalano-Balear.
L'erosió del nou Pirineu i del massís Catalano-Balear fa que s'acumulin sediments al peu de les serralades i que es formi una depressió central totalment plana, que condueix els rius cap a l'oceà Atlàntic. Aquest fet fa que avui, a Osona, trobem unitats geològiques vermelles com conglomerats i gresos.
La línia de la costa no és estàtica i sofreix canvis de posició. Durant l'eocè, el mar Atlàntic puja i entra per la depressió central. Degut a les altes temperatures de lèpoca i el fet que sigui un mar poc profund fan que tinguem unes aigües amb molta activitat biològica i una gran quantitat d'espècies marines. Això provoca que, amb el temps, es disposin al fons i, per tant, que avui tinguem jaciments de fòssils.
Uns quants milions d'anys més tard, durant l'oligocè, el continu aixecament dels Pirineus fa que el mar cada cop sigui més estret i que la comunicació amb l'oceà es vagi trencant fins al punt de quedar un mar tancat. En aquella època el clima era calurós i sec, de manera que cada cop hi havia menys aigua, fins al punt en què les sals i altres materials evaporítics es van començar a precipitar al fons. D'aquí que avui poguem trobar guix en les zones altes del Castell de Gurb o que tinguem les mines de sal de Súria i de Cardona.
Per a registrar el catxé, us demanem que consulteu el panell informatiu proper a les coordenades i ens envieu per correu les respostes a les preguntes següents:
1) Quin tipus de fòssils hi ha representats als jaciments fossilífers de l'eocè propers a l'ermita de Sant Roc?
2) Quin material, que es troba a les capes més altes dels turons ausetans, es va utilitzar en les contruccions de la zona per a facilitar l'aïllament tèrmic de la coberta?
3) Tant al llarg del camí cap a l'Earthcache com un cop allà, trobareu margues als costats del camí. Descriviu quin tacte tenen.
4) Us sembla que és un terreny lliscós? Per què?
5) Opcionalment, ens agradaria que pengéssiu al registre una foto d'allò que més us hagi agradat de l'entorn.