La font de la Mina, com l’anomenen més actualment, té una altra denominació: la font de Can Janic. Aquest és el nom del mas que hi ha a l’altra banda de la font i que, juntament amb Can Tulsà i Can Met de Boscós, eren les cases que antigament se n’aprofitaven. Ben possiblement els estadants d’aquestes cases foren els que, més de dues centúries enrere, van decidir construir la font i arranjar el seu entorn per treure’n profit. És una font de biot, on l’aigua brolla subterràniament i a la qual s’accedeix baixant 16 graons. És una construcció robusta, feta de pedra, on es veu un treball sobri i pensat perquè duri.
En aquesta època de l'any està semiinundada i només es pot baixar uns quants esglaons, però segons l'època de l'any es pot arribar fins al final.
El viver o safareig
Uns metres, més endavant de la font, troben el safareig
Mesura 4m de llarg per 3m d’ample i s’alimenta de la mateixa font. Una petita canal enterrada hi condueix l’aigua. L’Isidre Sala Armengol, un dels darrers estadants de Can Janic, ha explicat com la seva mare, als anys seixanta del segle XX, anava a rentar la roba en un petit safareig de pòrtland situat al costat del viver per no embrutar la resta de les aigües, que feien servir per regar les viandes d’un petit hort. Val la pena que observem la grandària de les pedres que, ben col•locades, formen la pica del que, en una determinada època, s’utilitzà com a rentador. Les granotes que s’hi poden sentir ens fan adonar que és una aigua de bona qualitat, apta per a la cria d’amfibis, dels quals, malauradament, cada dia en queden menys.
Aconsello deixar el cotxe en el pàrquing indicat i en 5 minuts esteu a la font passejant, no intentar arriba en turisme fins a la font.
