Passejant pels carrers de l'Eixample, una petita obertura a la paret et crida de sobte l'atenció. Un cartell verd indica que es tracta dels jardins de la indústria. Entres per un estret passadís i davant teu s'obre un pati verd, un jardí urbà, amb mobiliari per al descans i el joc dels més petits, i que et aïlla de l'fragor constant de la metròpoli. Aïllament sonor i visual d'una urbs que es mou veloç, sense pausa, fins que trobes aquell racó ocult, un espai de pseudo-naturalesa enmig de la ciutat. Un petit tresor.